Un dels models d’organització de la nova fornada de dirigents convergents és el Partit Demòcrata nord-americà. Aquest dissabte, la plataforma Generació Llibertat s’aplegarà en assemblea a Castelldefels per debatre el seu document programàtic i escollir un equip de portaveus, que tot indica que serà nombrós perquè es volen visualitzar molts rostres.

La política dels hiperlideratges queda lluny. Els de Generació Llibertat porten setmanes fent feina i estan tancant un document que presenta novetats en el pla organitzatiu que els acosten al que són els grans partits dels EUA, amb poca estructura orgànica i primàries. Als Estats Units, la direcció dels partits té poca influència sobre el vot dels congressistes, amb més relació directa amb els electors.  

Agilitat a l'aparell
    
El corrent Generació Llibertat aposta per un aparell organitzatiu flexible i que pesi poc, amb una direcció col·legiada en què el president de la formació estigui acompanyat per diversos secretaris, en què es prioritzin els actes fora de les agrupacions clàssiques i on el paper del militant clàssic doni lloc a un tipus d’afiliació més dinàmica, amb sistema de primàries i limitació de mandats. Aquesta proposta darrera, però, és compartida per tots els corrents del partit.

Generació Llibertat reuneix més de dos centenars de militants, i ha tingut la capacitat d’estendre ponts amb dirigents propers a tots els caps de grup que aspiren a la secretaria general, tant entre partidaris de Germà Gordó com entre els qui es mouen a prop de Jordi Turull i de Josep Rull. Una dirigent que exemplifica això és Marta Subirà, secretària de Medi Ambient en el departament de Josep Rull. I una reunió de Generació Llibertat es va celebrar el març a Sallent, acollits per l’alcalde, David Saldoni, considerat també proper a Jordi Cuminal i Miquel Buch, de Moment Zero. Als de Generació Llibertat no els incomoda aquesta mena de “doble afiliació” amb altres plataformes del partit.

L'emmirallament ve de lluny

Que sectors de Convergència Democràtica sempre han mirat amb simpatia el Partit Demòcrata nord-americà no és nou. Era una referència que els permetia subratllar que CDC no era un partit conservador. Els responsables de relacions internacionals de la formació han seguit amb interès la política americana i fins i tot en algun cas han portat dirigents demòcrates a participar en actes de CDC.

Tot un candidat que va fer furor els anys vuitanta, Gary Hart, va ser el convidat estrella en una escola d’estiu de Convergència, i va mantenir una via de comunicació amb CDC durant un temps. Ara, la necessitat d'introduir reformes importants en les maneres de fer política ha fet que les mirades de molts quadres convergents es fixin més que mai en els EUA.