"Assumir responsabilitats va amb el càrrec, però demano una valoració justa pel context real en què ens trobàvem". Així s'ha expressat l'exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies (2018-2021), Chakir El Homrani, en una compareixença en la comissió de Drets Socials del Parlament, en la qual també han comparegut els exsecretaris generals de la conselleria Josep Ginesta (2016-2020) i Oriol Amorós (2020-2021), i els exdirectors generals d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) Ricard Calvo (2016-2017) i Ester Cabanes (2018-2024).
La motivació de les compareixences és l'informe de la Sindicatura de Comptes que apunta a possibles "irregularitats" comeses en la gestió del sistema de menors de la Generalitat amb la subcontractació de 292 centres de menors tutelats a través del procediment d'emergència i amb pròrrogues extingides entre els anys 2016 i 2020. L'informe manté que la contractació d'emergència no està justificada, mentre els exalts càrrecs la justifiquen perquè el Govern durant aquells anys atenia els més de 8.000 nens no acompanyats que van arribar a Catalunya mentre que també es va aplicar l'article 155 i es va produir la pandèmia de Covid-19. Ara, l'Oficina Antifrau també investiga prestacions a joves extutelats gestionades per entitats del tercer sector.
El primer a comparèixer ha estat l’exdirector de la DGAIA Ricard Calvo, que ha defensat la seva gestió i les contractacions de l’entitat durant la seva direcció entre el gener del 2016 i l’agost del 2017 i ha criticat que "es va produir un judici mediàtic" contra ell. Ha apuntat que l’arxivament de la seva causa judicial per les irregularitats en els contractes és una prova que no hi va haver disfuncions. Abans de dirigir la DGAIA, Calvo havia ocupat càrrecs en entitats vinculades a la Plataforma Educativa, que la DGAIA contractava a fi d’externalitzar serveis.
“Queda demostrat que el meu paper va ser ajustat a llei, era compartit i transparent amb el Govern, amb la finalitat que cap jove es quedés fora del sistema de protecció”, ha assegurat Calvo, que ha assenyalat que es va "multiplicar per cinc l'arribada de joves sense referents familiar" i la contractació d'emergència "va ser necessària".
Que cap menor "quedés desemparat"
L'exconseller Chakir El Homrani, que va assolir el càrrec després del 155, ha assenyalat "l'impacte polític" que va tenir la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol en la contractació, en pressupostos no executats i l'endarreriment d'expedients. Ha apuntat la situació va "obligar a cercar solucions" per garantir l'assistència continua malgrat les discontinuïtats en la contractació.
Així mateix, ha assegurat que mai havien arribat tants menors sols a Catalunya i que l'únic objectiu del departament va ser "per sobre de tot l'obligació ètica i moral" de garantir que cap menor "quedés desemparat". "L'única manera possible era la contractació d'emergència", ha afegit l'exconseller, que ha destacat que aquest tipus de contractació passa també per un control.
El Homrani també ha defensat la creació d’un "operador públic potent" als serveis socials seguint el model de l’Institut Català de la Salut (ICS). "Cal un millor finançament i un millor sistema que valori de manera més adequada els professionals del sector", ha conclòs.
"Incidències, però no irregularitats"
En la mateixa línia s'han pronunciat els exsecretaris generals Josep Ginesta i Oriol Amorós. Ginesta ha admès que "es van produir incidències" administratives en la contractació i adjudicació del servei d'acolliment de menors entre el 2016 i el 2020, però ha negat que hi hagués "irregularitats". "No va haver-hi un mal ús dels recursos, es va atendre menors sense referents familiars i en situacions extremadament precàries", ha dit Ginesta, que ha destacat també que amb els pressupostos prorrogats hi havia una "incapacitat" d'atendre la demanda que requeria la situació.
Amorós, al seu torn, ha incidit en l'emergència davant de l'esgotament dels recursos i d'un reglament d'estrangeria que "no ajudava": "No teníem cap informació sobre fluxos migratoris, i tampoc era fàcil obrir nous centres, ningú volia un centre al seu municipi".
Cas d'abusos sexuals a la nena sota guarda de la DGAIA
Per altra banda, l'exdirectora de la DGAIA Ester Cabanes s'ha referit al cas de la nena víctima d'abusos sexuals quan tenia 12 anys. Cabanes ha subratllat que la nena no estava sota la tutela de la DGAIA, sinó que estava tutelada pels seus pares i va entrar sota la guarda de l'administració el maig del 2021, quan tenia 14 anys. A l'octubre, arran d'un escapoliment de la nena durant dos dies, es va descobrir que tenia una parella major d'edat a la qual es va denunciar. "El que fa la DGAIA és detectar la situació, si la DGAIA no hagués fet el que va fer, l'operació Dàmocles - que investiga la trama de pederàstia i prostitució- no hauria existit", ha assegurat.
Després que es conegués el cas de la nena, tots els focus van apuntar cap a les mancances existents a la DGAIA. Dues setmanes després que el cas sortís a la llum, el Govern va anunciar una refundació de la direcció, que ara serà la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància a i l'Adolescència (DGPPIA) i suposarà repensar algunes de les maneres de funcionar en l'atenció als infants i joves amb situacions de vulnerabilitat social.
El nou sistema incorporarà una subdirecció -fins ara només n'hi havia una- i es crearan dues unitats per revisar incidències greus que afectin els menors d'edat i per fer una millor gestió de les contractacions. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va apuntar que els darrers anys no s'havia dimensionat correctament l'estructura, després del creixement substancial dels nens i joves als quals oferir atenció social. També va lamentar un abús de l'externalització d'alguns serveis.
