Les eleccions municipals de les quals ahir es van complir els dos anys van ser l’aperitiu de la reordenació del panorama polític català, que es concretaria gairebé un any després amb les eleccions al Parlament que guanyaria Salvador Illa i que van enviar l’independentisme a l’oposició després de perdre la majoria absoluta. Les municipals del 28 de maig van desallotjar els Comuns de Barcelona, van tornar ERC a la middle class després de perdre bona part del cabal de confiança rebut el 2019, i l’efecte Trias a la capital va permetre a Junts maquillar un mal resultat, especialment als municipis metropolitans. El PSC recuperava la primera posició i es convertia, de nou, en la gran força municipalista governant 12 dels 15 grans ajuntaments catalans.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

El canvi de cicle obert per aquelles eleccions, que van canviar els quatre alcaldes de les capitals, ha incorporat una nova agenda. L’habitatge continua ocupant un espai central perquè la política no ha sabut resoldre un problema que castiga especialment els fills de les classes treballadores i els que tenen feines més precàries. Han desaparegut les carpetes del procés i els intents de remunicipalitzar serveis, com ara l’aigua. Les concessionàries estan més tranquil·les ara que ERC té molt menys poder i dels “alcaldes del canvi” ja no en queda ni rastre.

Per contra, la immigració i la seguretat són al bell mig de la pista. Hi són perquè a la Catalunya dels 8 milions i low cost hi ha, fins i tot en un context econòmic que se’ns presenta com a excel·lent, massa problemes d’exclusió social i alguns de convivència, però també pels vents que bufen arreu. A la força de Vox, amb onze diputats al Parlament i que condiciona el PP i els seus entorns, se li ha sumat ara Aliança Catalana pel flanc independentista. Els alcaldes del PSC situen entre les seves prioritats la seguretat o les ocupacions, però no són partidaris, a diferència dels de Junts, d’atiar el debat de la immigració o dels empadronaments. Els socialistes, com els d’ERC, afirmen que els seus no són discursos complaents o que fugin d’estudi i alcen la bandera dels drets i els deures, però alerten contra la visceralitat i el xoc cultural que la gestió de la migració pot provocar creant, fins i tot, problemes on no n’hi ha. 

És el cas del vel a les escoles i als instituts, que la dreta i extrema dreta volen prohibir talment com si el nostre fos un estat laic on estigués normalitzat arraconar la religió i els seus símbols a l’esfera pública. Si, en el marc de l’”aconfessionalitat”, està acceptada i privilegiada la catòlica també ho hauran d’estar les altres si són vàlids els principis d’igualtat i no discriminació. Això no obsta, en cap cas, l’evidència que la dona de religió islàmica pateixi una situació de subordinació i que aquesta confessió tingui derivades integristes a perseguir i arraconar. Quelcom similar entorn el rol de la dona ha passat, per exemple, fins fa ben poc amb la catòlica i encara passa en algunes de les seves faccions com ara l’Opus Dei, tal com recull, per exemple, el documental recent de Mònica Terribas. A totes aquestes dones, tinguin la religió que tinguin, calia i cal empoderar-les i no facilitar que s'apartin de la vida social, que és també la del compliment dels deures. Però l’escola catalana té, com assenyalaven aquesta mateixa setmana la Fundació Bofill i la UAB, altres problemes.

En aquests dos anys el frame ha canviat i, malgrat que els ajuntaments tenen recursos i competències molt limitades i hi ha debats que els són aliens, l’extrema dreta és en el camí d’imposar una agenda securitària i xenòfoba que els pot facilitar un creixement exponencial. S’ha de poder parlar de tot, és clar. I la feina de la política és anticipar debats abans que es converteixin en un conflicte difícil o impossible de gestionar. Però cal fer-ho amb seny i sentiment i des del carril central, no des del marge dels més radicals.

Avui no et perdis

• Anàlisi: Dos anys del 28-M: com estan les quatre capitals del país?; per David Cobo, Bernat Surroca, Àlvar Llobet, i Antonio Ramos.
• El Suprem ordena el retorn a Sixena de les pintures del MNAC.
• Crònica: El Madrid del poder es regira contra Sánchez pels moviments amb l’opa al Sabadell; per Tania Tapia.
• Disputa oberta entre Airbnb i Barcelona: el futur dels pisos turístics enrevessa la relació; David Cobo.
• Temperatures de juliol a finals de maig: superarem rècords de calor?; per Arnau Urgell i Vidal.

Passadís

Setmana catalana l’expo d’Osaka, al Japó, i ahir dia d’honor de Catalunya amb Salvador Illa, rumba, l’Amics per sempre dels Jocs del 92, Miró… i la benvinguda amb nom del país amb enya en castellà per obra i gràcia de l’ens del govern central que administra el pavelló espanyol on s’havia cedit un espai a la Generalitat, que ho havia retolat tot en català i japonès. Això no va fer perdre la gana als assistents, especialment als visitants japonesos. El xef ponentí Josep Barahona, encarregat d’impartir un taller de pa amb tomàquet, va preparar un menú de tretze platets i tres postres que era un passeig per la cuina catalana: coca de recapte, cassoleta de samfaina, mar i muntanya, panellets o crema de Sant Josep, entre d’altres.       

Vist i llegit

Fa uns dies que la plataforma Filmin ha penjat Voces de libertad, candidata txeca als Oscars. La pel·lícula, un homenatge al periodisme, relata la història de la Ràdio Txecoslovaca i els seus treballadors durant els fets de la Primavera de Praga de 1968. El moviment va ser un intent d’obertura i reformisme del socialisme d’aquell país que van esclafar els soviètics amb suport d’altres països de l’est i que va ser un dels fets que va inspirar anys després l’eurocomunisme. Una història ben explicada, amb matisos i que us ajudarà a entendre aquell moviment i els seus protagonistes que dirigeix Jirí Mádl. Podeu veure'n aquí el tràiler.

El nom propi

Gerard López (Granollers, 1979) va comandar ahir la victòria de la selecció catalana contra Costa Rica en l'amistós per commemorar el 125è aniversari de la Federació Catalana de Futbol. Més de 5.000 persones van viure el partit des de l'estadi Johan Cruyff amb una consigna que va guanyar protagonisme. Abans del partit, els jugadors catalans van certificar l'adhesió a la campanya "L'esport treu la llengua, comparteix el català" que Òmnium impulsa i que aplega bona part de les entitats esportives del país.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]