El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha decidit elevar l’opa del BBVA al Sabadell al Consell de Ministres. Xuta la pilota amunt i ara el govern espanyol té un mes per posar condicions per endurir l’operació. A la pràctica, això permetria al Sabadell conservar la presència i la influència als territoris més arrelats, com Catalunya i el País Valencià. Aquest moviment és vist amb recels a Madrid, on la implantació del BBVA és molt superior i on la decisió d’Economia es llegeixen en clau d’intervencionisme polític. La seu del BBVA està a Bilbao, però la seu efectiva és Madrid. I la lluita es llegeix així: Madrid contra Catalunya. O, dit d’una altra manera, la descapitalització d’una gran empresa catalana en favor del poder de Madrid. És per això que les alarmes s’han encès al Madrid del poder -mediàtic i econòmic- però no ara, si no sobretot des de la consulta pública -inèdita, per cert- que Pedro Sánchez es va treure de la màniga i va anunciar al Cercle d’Economia fa tres setmanes.
Ja en aquell moment, les editorials de la premsa conservadora van sortir a criticar Sánchez per no cenyir-se a la llei i l’acusaven de polititzar l’operació del BBVA per buscar la seva supervivència política, mirant cap a Catalunya i les forces independentistes. Una lectura que es repeteix aquest dimecres, amb advertències dels límits que té Sánchez per intervenir en aquesta fase de l’operació, quan els organismes reguladors ja hi ha dit la seva. “Els socis independentistes tenen Sánchez com a ostatge”, escrivia aquest cap de setmana José Antonio Zarzalejos a El Confidencial. La lectura salta pels diferents mitjans, que lamenten una “burocràcia paralitzant” i que exigeixen al govern que deixi als accionistes decidir i al mercat regular-se per ell mateix.
Al poder econòmic no li agrada que la política posi el nas en els seus negocis, llevat que sigui per donar-los un cop a l’esquena per agafar embranzida. Aquests dies n’hem tingut un exemple a Madrid. El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha presentat el futur campus empresarial i d’oci a tocar de la ciutat esportiva de Valdebebas, per a la qual caldrà una requalificació dels terrenys servida per l’ajuntament del popular Martínez Almeida. Un nou “pilotasso” de l’empresari que ve a compensar el fiasco dels concerts al Berbabeu (prohibits per excedir els límits de so permesos) i el projecte de pàrquings a tocar de l’estadi, aturats per la justícia.
La Moncloa pren partit
Però tornem a l’opa. Des del primer moment, el govern de Sánchez ha manifestat reserves amb l’operació. Per diversos motius: l’excessiva concentració bancària, el risc de pèrdua de llocs de treball (entre 7.000 i 10.000 segons els sindicats), per posar en risc l’equilibri territorial o pels efectes en el crèdit a les pimes, que beuen molt del Sabadell. Però amb intensitats diferents: mentre que Sumar ho verbalitza obertament i Yolanda Díaz demana fer tot el possible per dificultar l’operació -que qualifica de “greu error”-, la part socialista ha anat suavitzant els comentaris a mesura que s’acosta el moment decisiu. El tema de l’opa no s’albira com un nou focus de conflicte intern i, com amb pràcticament tot dins del govern de coalició, s’acabarà imposant el criteri del soci majoritari.
Però, de moment, Carlos Cuerpo guarda amb recel el seu posicionament final o què està debatent directament amb el president Sánchez. De fet, no ha transcendit encara res sobre la consulta pública, de la que el ministre s’ha ajudat per prendre la decisió d’elevar l’opa al Consell de Ministres (tot i que no és vinculant). Tanmateix, Cuerpo ha promès que més endavant publicaran un informe. La consulta és un pas més que el govern espanyol s’ha inventat i ha afegit al procediment reglat de l'opa per guanyar temps i, sobretot, per defensar que tot allò que es decideixi en pro de l’interès general s’ha fet escoltant la societat.
De fet, aquesta consulta pública és la font de moltes de les crítiques tant del PP com dels grans inversors. Una maniobra anunciada davant de l’elit econòmica a les jornades del Cerle d’Economia i en presidència de Josep Oliu (Sabadell) i Carlos Torres (BBVA), a qui va agafar per sorpresa. El BBVA, per cert, no ha participat de la consulta del govern (el Sabadell sí que ho ha fet) i un accionista ha presentat un recurs davant l’Audiència Nacional. I això també és un missatge.
L’equilibri d’interessos de Sánchez
El govern espanyol és conscient dels equilibris que ha de fer en aquesta operació. Són moltes les veus que l’acusen d’intervencionista, però també vol que una entitat que, en ple procés va marxar de Catalunya i hi ha tornat amb l’opa ja en tràmit, continuï arrelada. I, de retruc, mantenir el suport d’aquesta part de l’empresariat català.
I és que l’opa ha desfermat una oposició frontal i transversal a Catalunya. S’hi han mostrat en contra des de les patronals de les petites empreses, a les que representen interessos dels grans empresaris, sindicats i partits polítics. També el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb qui Sánchez té plena sintonia.
En la política espanyola, tot està entrelligat, i aquest moviment també ressona al Congrés dels Diputats. La Moncloa és conscient que permetre, sense més retrets, aquesta opa pot avinagrar les relacions amb Junts i ERC. En canvi, si posen condicions que facin desistir el BBVA o assegurin un efecte més innocu pels interessos de Catalunya, aquestes relacions es poden endolcir.
Sánchez també podria agafar el camí del mig i optar per imposar condicions assequibles, que maquillessin l’operació, però que no trunquessin els plans del BBVA. D’aquesta manera, els socis independentistes i l’empresariat català no el podrien acusar d’inacció i s’estalviaria també la crítica dels que l’acusen d’intervencionista. I, també, una hipotètica batalla legal als tribunals o davant de les institucions europees.
I és que el govern espanyol també és conscient dels límits legals. En cap cas pot vetar l’opa si no que la pot condicionar en favor de garantir l’interès general. A més, tot i que Europa no s’ha de pronunciar sobre l’operació, fonts comunitàries ja han advertit que no veuen motius que justifiquin un rebuig per part del govern espanyol a l’opa del BBVA. I l’entitat basca sempre té l’opció de portar les decisions de l’executiu davant la justícia.
I el PP: vol o no vol l’opa?
És significativa però l’ambigüitat del PP amb l’opa. Els de Feijóo han estat molt contundents en la crítica a la consulta pública impulsada per la Moncloa. Feijóo l’ha titllat de “frivolitat”, de “moviment populista” i creu que suposa un “precedent que no és seriós ni aconsellable”. Però a les files populars han mesurat -i molt- la posició sobre el moviment bancari. Davant del Cercle d’Economia, el líder del PP va expressar la seva “opinió personal” afegint, però, que creia que no tenia rellevància. “Jo estic a favor de la competència bancària però vull escoltar els arguments del govern”, va dir.
La posició formal dels populars mira cap a la Moncloa. Sense dir què farien ells, es limiten a reclamar a Sánchez que, arribat el moment, expliqui bé la seva decisió. “Per desautoritzar la fusió hi ha d’haver raons poderoses”, ha assenyalat Feijóo.
En aquest sentit, sobta el silenci de la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, que acostuma a marcar el pas a Feijóo en temes delicats. Propera als cercles de poder i les elits econòmiques de la capital espanyola, ha evitat un posicionament clar. N’ha parlat poc i, quan ho ha fet, ha estat per atacar Pedro Sánchez.
I ara què?
El govern espanyol té ara fins al 27 de juny per ensenyar les cartes i condicionar l’opa. Només hi ha un precedent d’aplicació d’aquest mecanisme: quan el govern de Rajoy va intervenir en la fusió d’Antena 3 i la Sexta, però per rebaixar les condicions imposades per Competència. Superada l’etapa del Consell de Ministres, llavors serà el moment de què l’operació passi a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència perquè faci el fullet amb tota la informació necessària que ajudi els accionistes a prendre la decisió. Llavors, ja se sotmetrà a votació dels accionistes del Sabadell.
Si s’aprovés, el BBVA podria encara fer un pas més i optar per fusionar-se amb el Sabadell i fer-lo desaparèixer. Aquí tornaria a entrar en acció el govern espanyol, ja que la llei sí que li permet en aquest estadi oposar-se a aquesta operació de fusió (tot i que això no s’ha produït mai). Però aquest capítol encara està lluny i encara està per escriure.
