Sentències dures, temptativa de rebel·lió i risc per l'estat de dret: la radiografia del judici a la UPEC

La periodista Elisa Beni explica que el judici al Suprem no ha estat seguit en profunditat a Madrid mentre que el catedràtic de Dret Penal Joan Queralt critica alguns dels arguments utilitzats per les defenses

Publicat el 04 de juliol de 2019 a les 12:25
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2cqjwxWHnns[/youtube]
El segon dia de les XV Jornades de la UPEC ha comptat amb el debat "Conseqüències d'un judici històric", en què han participat la periodista i escriptora Elisa Beni i el catedràtic de Dret Penal de la UB, Joan J. Queralt. El seu moderador, el periodista David Miró, ha apuntat en un inici, el que són per ell tres punts importants del judici.

D'una banda, ha destacat que "el judici és un examen a la democràcia espanyola", que "tindrà una afectació directa de la imatge d'Espanya a l'exterior" i que "a Madrid saben que s'estan jugant" molt, així com n'ha estat conscient "el jutge Marchena al llarg de totes les sessions". A més, ha apuntat que amb aquest procés s'han "posat de manifest dos relats completament diferents", l'existència "de dos mons que s'enfronten i veuen la realitat" a la seva manera. Finalment, ha admès que "el judici ha posat de manifest que la declaració d'independència", proclamada el 27 d'octubre de 2017, "era simbòlica, un pronunciament polític sense repercussions legislatives".

Elisa Beni, al seu torn, ha volgut apuntar la invisibilitat del judici a Espanya: "A Castella i la resta de l'Estat, amb excepció dels talls que s'han visualitzat a la televisió, el tema ha passat amb una sensació d'avorriment profund". Ha assegurat que, a diferència del judici de l'11 de març de 2004, quan es van jutjar els atemptats terroristes, "no existeix una tensió real, perquè ni la dreta ni l'esquerra troben interlocutors als qui qüestionar el procediment" del judici. En l'àmbit mediàtic, el procés català no té espai als mitjans, segons Beni, "perquè no genera audiència".

Beni s'ha mostrat preocupada "pel que pugui sofrir l'estat de dret" espanyol, ja que, com ha explicat, "el que es parlava al judici no tenia molt a veure amb la realitat factual viscuda". Així, pronosticant el que per a ella serà el resultat del procés judicial, ha sentenciat l'auguri "d'una sentència molt sòlida jurídicament parlant". "Condemnaran, i no a poc, a penes greus a la majoria dels acusats", ha opinat. També ha afegit que es decantaran per la "temptativa de rebel·lió" en justificar els delictes comesos, i que "blindaran la sentència".

D'altra banda, el catedràtic Joan J. Queralt, ha criticat la banalització del judici: "Hem utilitzat arguments que segurament en un debat poden ser interessants, però que en un Tribunal no s'haurien d'utilitzar". S'han fet servir, per tant, "categories politològiques i sociològiques per definir delictes". La clau de tot, per Queralt, és que "la base de l'Estat de dret és la unitat d'Espanya". Per tant, en aquest cas s'ha prioritzat el "dret patriòtic" al "dret vigent", i s'ha fet ús del dret amb "finalitats i mecanismes diferents" dels habituals.

Una qüestió important pel catedràtic és el moment en què el procés arribi al Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg. Ha afirmat, però, que des del moment en què s'emeti la sentència, "no abans de l'1 de novembre", s'haurà de passar pel Tribunal Constitucional - "al cap de 3 o 4 mesos després de la sentència". Per arribar a Estrasburg, ha pronosticat Queralt, es tardaria de "3 a 8 anys".