Moment de l'homenatge als represaliats del franquisme celebrat aquest dijous.
Els represaliats pel franquisme "van deixar-se la vida perquè avui molta gent pugui dir que passa de la política". Així, comparant l'actual "desafecció per la política" amb l'actitud dels que s'hi van dedicar "en una situació realment difícil", en ple franquisme, va mostrar el seu homenatge aquest dijous el conseller d'Interior, l'ecosocialista Joan Saura, als represaliats de la dictadura.
Ho va fer a l'Hospitalet davant de víctimes del franquisme d'aquest municipi i d'altres ciutats del marge esquerre de l'últim tram del riu Llobregat. Es tractava d'un dels homenatges que el Memorial Democràtic esta fent arreu de Catalunya.
"Arriba tard", va assegurar l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, davant dels dos centenars de persones que omplien l'auditori Barradas d'aquesta localitat. Eren en la seva majoria gent gran, però també alguns joves, fills i néts d'aquells homenatjats que van passar per les presons franquistes. Marín els va recordar que l'Hospitalet obrirà un centre de memòria històrica a Can Riera, "al cor de la ciutat".
Un total de 33 veïns de l'Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Feliu Molins de Rei, Cornellà van rebre de mans del conseller, l'alcaldessa i representants dels seus municipis un diploma, alguns amb els ulls plorosos. Els acompanyaven uns 200 familiars en un acte emotiu que ha acabat amb diverses interpretacions musicals dels joves membres de l'escola de música de l'Hospitalet.
La resistència del Baix Llobregat
La comarca del Baix Llobregat, a on el moviment obrer i veïnal va ser especialment fort en els anys 1960 i 1970, va patir també durament la repressió, va recordar l'historiador Carles Santacana en l'acte. va detallar , per exemple, que dels 52 hospitalencs que van estar a camps de concentració nazis, 31 no els van sobreviure. També va explicar la "doble repressió" que patien molts immigrants, que arribaren a la comarca fugint dels seus pobles d'origen i es van trobar amb noves persecucions. "Sense repressió, el règim no existia", va rematar.
Com Saura, Santacana va reivindicar també que la transició no hagués estat possible sense "una societat civil que es va constituir al marge de la dictadura primer, i en contra després".
En nom dels represaliats va parlar Jaume Valls, que durant la dictadura va ser dirigent del PSUC a l'anomenat "sector 3", és a dir l'Hospitalet i el Baix Llobregat. Va recordar el paper de les dones, i de fet va pujar a l'escenari amb la seva muller per a recollir el diploma. "Jo vaig estar cinc cops a comissaria i tres a la Model, i l'únic suport era la meva dona" ha declarar emocionat. "Sense elles no haguéssim pogut aguantar", va afegir. Valls també va afegir que l'acte d'ahir "es quedava curt", perquè moltes víctimes no l'han pogut viure, tot i que ha agraït que s'organitzés.
A l'homenatge també van acudir l'alcalde de Cornellà, Antoni Balmon, l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, el de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, tots ells del PSC, i el de Molins de Rei, Ivan Arcas, d'un grup independent proper a Iniciativa. Sant Joan Despí i Sant Feliu li va enviar regidors. Tots ells van acabar aplaudint a peu dret als represaliats, asseguts a l'escenari.
