Sergi Marcén (Barcelona, 1969) és el delegat de la Generalitat a Londres. Va ser nomenat el mes de setembre com a successor de Josep Suárez, només un mesos després que el Regne Unit votés a favor del Brexit. Una de les seves principals missions, per tant, és treballar en qualsevol oportunitat de negoci generada per la sortida dels britànics de la Unió Europea i situar Catalunya com un destí atractiu per a empreses i organismes -com l'Agència Europea del Medicament- que busquin una ubicació alternativa a la Gran Bretanya.
- La delegació de la Generalitat a Londres és a punt de complir una dècada. Quin balanç en fa?
- Principalment, l'acció del Govern ha estat donar a conèixer quina és la realitat social i política catalana i poder-nos apropar a la realitat del Regne Unit i Irlanda. Hem pogut tenir contactes amb els catalans i les empreses catalanes que hi ha en aquests països i fer que empreses britàniques vinguessin cap aquí. La presència a Londres també ens ha permès arribar a acords molt importants perquè el turisme britànic creixi al nostre país. L'impacte econòmic que ha generat el fet de tenir una delegació al Regne Unit ha estat molt important. De fet, en l'últim any, hem arribat als gairebé 2 milions de turistes britànics, hi ha hagut moltes inversions d'empreses angleses i, a la vegada, moltes companyies catalanes han anat cap allà. El retorn de la inversió ha estat molt positiu.
- Des del PP i Ciutadans es qüestiona que Catalunya destini recursos a l'acció exterior. Ara bé: aquest àmbit ha estat clau per afavorir la capacitat exportadora de l'economia catalana?
- Per suposat, i no només és rellevant la perspectiva econòmica. Al Regne Unit hi ha 19 universitats que donen classes de català. Això és molt important perquè es dona a conèixer la cultura catalana. A més a més, el fet de poder interactuar amb la societat civil anglesa ha permès exportar tradicions com els castellers. Tenim els castellers de Londres, els d'Edimburg i els de Dublín.
- Com és la relació amb la diplomàcia espanyola?
- Excel·lent.
- No ha trobat mai cap trava?
- Intentem fer la feina el millor possible, amb el màxim respecte i la màxima transparència. Treballant amb aquestes línies es difícil que algú ens pugui posar traves. També he de dir que el Regne Unit és un país on moltes pressions no es deixen donar. He tingut una relació cordial amb l'ambaixada espanyola i amb l'exambaixador sabent quina era la nostra acció de govern. L'actual encara no el conec. Nosaltres hem d'explicar l'acció de govern en tots els seus àmbits i això, en el moment en què estem, implica que la diplomàcia espanyola tinguin una visió diferent de la que podem tenir nosaltres.
- Al parlament britànic s'hi ha creat una comissió dedicada al cas català. Es pot confiar que d'aquí en surti un posicionament a favor del referèndum?
- Podem confiar en el fet que el Regne Unit és un país profundament democràtic i per això tot allò que està fora de la democràcia no ho entenen. Han creat al parlament de Westminster l'All-Party Parliamentary Group on Catalonia perquè han vist que hi ha un problema i que una part dels ciutadans espanyols que viuen a Catalunya volen fer el referèndum i tenen tot el dret a fer-lo i no entenen com des de l'estat espanyol no es dona veu a aquestes persones. Nosaltres tenim el mandat democràtic del 27-S amb un Parlament i un Govern amb una línia de treball per posar les urnes perquè es van presentar amb un programa electoral que deia "referèndum". Els costa d'entendre la judicialització de la política catalana i han creat el grup a iniciativa dels parlamentaris britànics. És molt important perquè hi estan representats la majoria dels partits de l'arc parlamentari britànic.
- Aquest grup arribarà a algun tipus de conclusió? En sortirà un pronunciament, de Westminster?
- Ja ha sortit. La creació del grup en si mateixa ja és una manifestació a favor de vigilar el procés català cap a l'autodeterminació. I no tan sols és això, sinó que les relacions entre Catalunya i Regne Unit s'enfortiran perquè no només treballa la vessant política, sinó també la vessant cultural i econòmica. Ens permetrà fer moltes més coses directament amb el Parlament i els polítics. Els parlamentaris britànics representen una constituency i cada un d'aquest territoris té les seves característiques socials, econòmiques i educatives. Això pot permetre un parlamentari d'una constituency amb una universitat, centre de recerca o empresa determinats pugui col·laborar amb empreses, universitats o centres de recerca catalans. Per tant, es poden crear relacions molt més fortes a més de l'activitat política i la visualització del cas dels catalans al parlament britànic.
Sergi Marcén Foto: Isaac Meler
- Darrerament, veus britàniques han apostat per donar suport a Catalunya com a resposta a les pretensions espanyoles sobre Gibraltar. Aquesta situació pot acabar arribant?
- En aquest cas, hem de respectar la democràcia. I la democràcia diu que el 98% dels gibraltarenys volen seguir dins del Regne Unit i a partir d'aquí no hi ha gaire més a parlar. Mentre els gibraltarenys no vulguin ser d'una altra nacionalitat, seran del Regne Unit. I nosaltres, com que som demòcrates, no entenem cap altra manera de fer que aquesta.
- Però el Regne Unit pot acabar responent a la tensió per Gibraltar recolzant el procés català?
- Ja estan donant aquest suport. Ja estan dient que els catalans tenen dret a votar i hi ha un fet: un intergrup que diu que vigilarà i intentarà parlar amb l'estat espanyol perquè els catalans puguin acabar votant i tenir el dret a l'autodeterminació. El parlament de Westminster ja s'ha posicionat amb tots els seus grups parlamentaris. És una decisió important d'aquests grups el fet de posicionar-se a favor de la democràcia i que els catalans puguin votar, no del resultat.
- Catalunya es pot veure beneficiada pel Brexit?
- És una decisió que ha pres el poble britànic de manera democràtica i s'ha de respectar. Nosaltres som europeistes i això fa més fluixa la Unió Europea, però aquest reordenament pot permetre que fem una Europa millor, especialment si hi ha països o estats com Catalunya que poden arribar a canviar Europa. Dit això, el Brexit tindrà conseqüències i una d'elles és que l'Agència Europea del Medicament i l'Autoritat Bancària Europea hauran de deixar el Regne Unit. Ara la Generalitat, a través del departament de Salut, el conseller Antoni Comín, i nosaltres des de la delegació i des del departament d'Exteriors, hem de fer una proposta suficientment atractiva perquè l'Agència Europea del Medicament acabi venint a Barcelona. Això tindria un impacte en l'economia catalana, perquè és l'agència més forta que hi ha a Europa, de gairebé 1.000 treballadors, que pot atreure 1.600 empreses i que pot generar molts llocs de treball en poc temps i de qualitat.
- Per tant, hi ha inversions que poden venir cap aquí.
- Són coses que poden passar amb el Brexit. Jo a les empreses angleses sempre els dic que no els recomano que abandonin el Regne Unit però que si pensen que han de tenir presència a Europa que pensin que hi ha un país que es diu Catalunya que té una sèrie de característiques que en general per a les empreses són molt positives. Les empreses que vinguin no ho han de fer per un règim fiscal especial, sinó perquè Catalunya té una sèrie d'atractius de base que són importants: el valor de la innovació, la tecnologia, la situació geoestratègica, comunicacions, infraestructures etcètera.
- Té competidors Barcelona per acollir l'Agència Europea del Medicament?
Tot Europa.
- I quines possibilitats té la capital catalana?
- Totes.
- Per què?
- Complim tots els requisits i tenim moltes ganes que vinguin a Barcelona i ells tenen ganes d'anar a un país on els fills puguin estudiar en bones escoles, tenir bona qualitat de vida, tenir sol... S'han presentat moltíssimes ciutats però amb els requeriments que demana l'Agència del Medicament comences a descartar-ne moltes. Per exemple, hi ha 40.000 pernoctacions anuals dels experts de l'àmbit farmacèutic que es traslladen a Londres per tenir reunions. També cal una capacitat hotelera important, un aeroport important, un tren d'alta velocitat important, una xarxa de taxis, una xarxa de restaurants.. I això Barelona ho té perquè som especialistes en això. Les grans fires es fan a Barcelona, per exemple la del Mobile World Congress, que aquest any ha arribat als 108.000 assistents. I l'Agència és important, però el que també és important són les 1.600 empreses que venen al darrera, on es col·loquen, quin personal es posa a treballar amb elles i quina relació tenen amb el sistema d'innovació català. Tenim molts punts de ser la ciutat escollida.
- Escòcia s'ha proposat celebrar un segon referèndum d'independència. Això pot acabar afavorint el referèndum català?
- No ho tinc clar. El que tinc clar és que hi ha un Parlament que democràticament ha decidit que abans del 2019 hi haurà un referèndum. I a partir d'aquí, veient el background del Regne Unit, els escocesos segurament votaran. Nosaltres tenim un Parlament que ha dit que votarem el setembre, i votarem al setembre. Aquesta seguretat és molt important a l'hora de transmetre el missatge que nosaltres estem donant.
- Hi ha hagut fredor del govern escocès cap al procés català?
- De la mateixa manera que hi ha hagut fredor o distància entre tots els governs del món i Catalunya. El president de l'intergrup parlamentari sobre el cas català és del Scottish National Party, per tant, no ho qualificaria de fredor o distància, sinó de posició en la qual tots els governs es col·loquen. És la posició oficial. Però, en canvi, els seus representants als parlaments, el poder legislatiu, decideixen donar suport a Catalunya. Els governs es començaran a posicionar l'endemà que els catalans decideixin si volen fomar una República o seguir a Espanya. Fins que nosaltres no votem és molt difícil que un Estat es posicioni perquè no sap que volem nosaltres. Nosaltres som demòcrates i volem preguntar a la gent que és el què vol. I si nosaltres hem de ser un Estat ens relacionarem amb estats, i vindran aquestes fotografies que a vegades es busquen però que no tenen sentit a dia d'avui.
- El bloqueig espanyol al referèndum xoca en la mentalitat britànica?
- Estan sorpresos que el govern espanyol no ens permeti votar. Ells han estat els que han deixat votar sobre la independència del seu país, i han deixat votar sobre la sortida del seu país de la Unió Europea. En aquestes decisions es veu l'essència de la democràcia. Cal recordar que el Brexit va ser un referèndum no vinculant i tot i això s'ha activat l'article 50 del tractat de la Unió Europea perquè va ser la decisió del poble britànic. Theresa May va fer campanya pel remain però ha estat la primera ministra que ha signat la carta de la sortida del Regne Unit.
- Com s'està gestionant aquesta sortida? De moment, sembla que volen marxar mantenint els beneficis de la permanència a la Unió.
- Els britànics tota la vida han estat grans negociadors i ara es època de negociació. Durant dos anys estaran negociant i s'intentarà arribar als màxims acords possibles amb tothom. Ara s'ha tornat a activar la commonwealth per signar tractats amb tot el món, inclosos els països europeus. Jo crec que el Brexit els va agafar a contrapeu i això ha fet que desconeguin moltes coses que han de fer. 2 anys és un temps just perquè hi ha unes 90.000 lleis a tractar, a 40 per dia, aproximadament. I la factura de desconnexió és molt elevada. Nosaltres ho hauriem fet diferent.
- Quin seria el millor acord sobre el Brexit des de la perspectiva catalana?
- Un on els britànics decidissin democràticament que el Regne Unit tornés a entrar a la Unió Europea i que el Brexit fos un malson.
- És possible?
- Haguessis dit que el Brexit sortiria? Que Trump guanyaria les eleccions? Pot passar qualsevol cosa. Catalunya fa 7 anys tenia un 15% de la població a favor del dret a decidir. Ara tenim més del 70%. El 2011 teníem 11 diputats clarament independentistes al Parlament i ara en tenim 72.
