27
de febrer
de
2017, 16:50
Actualitzat:
28
de febrer,
11:12h
Sis magistrats i una magistrada emetran sentència contra Francesc Homs pel 9-N. El president de la sala penal del Tribunal Suprem (TS) és Manuel Marchena, un home de trajectòria polèmica i amb clares vinculacions amb el Partit Popular (PP). El tribunal el formen també Miguel Colmenero, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, José Ramón Soriano i Andrés Martínez Arrieta.
Amb una clara majoria conservadora, la composició del tribunal diu molt de l’eficàcia de l’estratègia del PP de disposar d’un potent braç judicial sensible als seus postulats. Per això, el control de la sala penal era essencial. L’entrada de Marchena al Suprem va ser un element clau per capgirar la correlació de forces interna i afeblir Juan Saavedra, l’anterior president i home de línia moderada.
Manuel Marchena, un jutge contra Garzón
Manuel Marchena va accedir a la presidència de la sala penal del Tribunal Suprem el setembre del 2014. És una paradoxa que ho assolís en una votació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en la qual va comptar amb el vot de la majoria del bloc conservador… més el de la consellera que ho era a proposta de CiU, Mercè Pigem. No seria perquè no es conegués el perfil i tarannà del magistrat. L’elecció de Marchena va estar envoltada de polèmica. El jutge arrossegava de feia anys fama de governamental. En el sector conservador de la judicatura es dibuixen dues escoles diferenciades: una de més corporativista, més autònoma del poder executiu, i una altra de molt sensible a les pressions externes. Marchena sempre ha estat ubicat en aquest sector.
Marchena no pertany a la poderosa Associació Professional de la Magistratura (APM), que aplega el gruix del sector conservador del gremi. Va arribar a Madrid des de la fiscalia de les Canàries, on va néixer fa 58 anys. I ho va fer de la mà d’Eligio Hernández, nomenat fiscal general de l’Estat pel govern de Felipe González, que el va col·locar a la secretaria tècnica de la fiscalia. Un nomenament, el d’Hernández, que va ser molt censurat des de l’oposició, amb el PP al davant, per la seva proximitat al PSOE. Era cert, tan cert com que Marchena li va agafar gust als despatxos de la fiscalia general. Quan el PP va guanyar les eleccions, Hernández va marxar, però ell es va quedar.
L’avui president de la sala penal del TS va convertir-se en el braç dret de Jesús Cardenal, fiscal general designat per José María Aznar i exponent de l’ala més reaccionària de la professió. D’allí va passar a la fiscalia en cap del Suprem, entre 2004 i 2007, quan va entrar com a magistrat al Suprem. Va ser en aquest lloc quan va destacar com a ponent i instructor de casos molt mediàtics i polititzats.
El cas Atutxa va ser dels més destacats. L’any 2008, Marchena va ser ponent de la sentència que va condemnar l’expresident del Parlament basc a un any i mig d’inhabilitació per no dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. El tribunal Superior de Justícia del País Basc havia absolt Juan Mari Atutxa però Manos Limpias va recórrer i el Suprem el va condemnar. Va ser una sentència molt indicativa, ja que Marchena va voler deixar clar que es podia desobeir encara que la desobediència no fos radical i expressa. L’argumentació d’Atutxa, que no va poder complir l’ordre de dissolució, no va ser acceptada.
El jutge Marchena va actuar en dos dels tres processos contra Baltasar Garzón, que va ser apartat de la carrera judicial quan el Suprem va condemnar-lo per prevaricació per haver ordenat escoltes telefòniques entre acusats i advocats de la trama Gürtel. També va intervenir en els cas obert contra Garzón pel cobrament per uns cursos realitzats a Nova York. El mateix Garzón ha denunciat en el seu llibre En el punto de mira(Planeta) l’actuació de Marchena en el procés que va dur a la seva inhabilitació per onze anys. La sentència sobre les escoltes de Gürtel es va emetre el febrer del 2012.
Unes jornades a Quintanilla de Onésimo
El magistrat ha tingut un vincle amb dirigents rellevants del PP a través de la Fundació Wolters Kluwer, que es dedica a la publicació de seminaris i treballs acadèmics. Entre d'altres coses, organitza el guardó "La Llei d’articles doctrinals". Marchena és membre del patronat de la fundació, al qual també pertanyen José María Michavila, exministre de Justícia amb Aznar.
En les diverses activitats de la fundació, hi han participat figures rellevants del PP com el també exministre Ángel Acebes, i Luis Rodríguez Ramos, un dels advocats d’acusats de la trama Gürtel. A principis del 2010, la Fundació Wolters Kluwer va fer unes jornades a Quintanilla de Onésimo, la població de Valladolid que porta el nom del fundador de les JONS, Onésimo Redondo, líder feixista castellà. En aquestes jornades, van ser-hi presents Marchena i l’esmentat Rodríguez Ramos. Amb aquest advocat, Marchena va coincidir també en el jurat del premi La Llei que atorga la fundació. La relació del magistrat Marchena amb Acebes ve de lluny i ha continuat en el temps, dinars inclosos i en vigílies de la seva imputació en el cas del finançament irregular del PP.
Miguel Colmenero, el conservador que volia el lloc de Marchena
Com Marchena, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca prové de la carrera fiscal. Va ser president de l’Associació de Fiscals, que aglutina la majoria conservadora del sector, abans d'accedir a la magistratura del Suprem, on s’inscriu dins del bloc conservador. El setembre del 2014 va competir amb Marchena per presidir la sala penal. Es plantejava la successió de Juan Saavedra, i Colmenero, més discret que Marchena, era vist com una opció més centrada. Però el bloc proposat pel PP dins del CGPJ es va alinear amb Marchena, mentre els progressistes, en minoria, apostaven per Cándido Conde-Pumpido. Va ser ponent de la causa contra les escoltes telefòniques a la Gürtel, que va costar la carrera a Garzón.
Francisco Monterde, un jutge de la confiança del PP
Nascut a València fa 70 anys, és membre de l’APM, va ser entre 1996 i 2001 membre del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP. D’aquesta etapa es recorda un posicionament seu. Quan l’any 2000 el govern de José María Aznar va endurir la llei d’estrangeria, el CGPJ va pronunciar-se per mostrar la seva preocupació pel que suposava de restricció de drets. Monterde va ser un dels sis consellers que s’hi van oposar, fent costat a l’executiu Aznar en aquest tema. Va ser instructor del cas Gürtel en el Suprem, cosa que va despertar crítiques per la seva proximitat coneguda al PP.
Juan Ramón Berdugo, alineat amb els durs
Nascut a Còrdova, exjugador de rugbi, de 63 anys, Berdugo va arribar al Suprem amb la fama de conservador que comparteix amb la majoria dels seus companys. També pel respecte que despertava entre altres jutges l’elaboració acurada de les seves sentències. Va ser pioner en el ja llunyà 1999 amb una sentència dura contra un cas de violència domèstica amb violació.
José Ramón Soriano, conservador i desllenguat
Nascut a Soneja, Castelló, fa 72 anys, casat amb Miss Espanya del 1974, Soriano és considerat conservador i desllenguat. L’any 2012, en una entrevista, va fer unes declaracions sobre el cas Urdangarin defensant que la infanta Cristina fos cridada a declarar perquè “alguna cosa sabrà” i que si a Urdangarin se l’havia de posar a la presó, “se li posa”. Malgrat algunes sortides, el cert és que Soriano sol alinear-se amb la majoria conservadora sense fissures. Va ser instructor del cas Campeón, que afectava l’ex-ministre socialista José Blanco per suposat tràfic d’influències. Tot i que va voler processar-lo, el cas va ser revocat.
Ana Ferrer García, la primera dona de la sala
Nascuda el 1959, Ana Ferrer és l’única dels set jutges del judici al 9-N que es pot etiquetar de progressista. Pertany a l’associació Jutges per a la Democràcia, minoritària. Si les dones ja són una minoria en el Suprem (onze de vuitanta magistrats), ella és la primera dona que arriba a la sala penal. En el seu currículum, destaca la instrucció del cas Roldán, de qui va ser director general de la guàrdia civil. En una ocasió, es va posicionar a favor del dret de la dona a decidir sobre la interrupció de l’embaràs.
Martínez Arrieta, el ponent que va arxivar el "Fernandezgate"
De Logronyo, de 62 anys, Martínez Arrieta és membre de l’associació Francisco de Vitoria, que se sol ubicar en posicions centristes entre l’APM i Jutges per a la Democràcia. És un dels magistrats que recull simpaties en sectors diversos de la professió. Va substituir a la sala penal José Manuel Maza, un conservador dur que va ser nomenat recentment fiscal general de l’Estat. Martínez Arrieta va ser el ponent que va redactar la decisió d’arxivar la querella criminal pel "Fernandezgate", l’escàndol de les converses gravades entre qui era ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el fiscal Anticorrupció Daniel de Alfonso. La motivació va ser que el delicte de conspiració per delinquir es va introduir el 2015, amb posterioritat a les gravacions.
Amb una clara majoria conservadora, la composició del tribunal diu molt de l’eficàcia de l’estratègia del PP de disposar d’un potent braç judicial sensible als seus postulats. Per això, el control de la sala penal era essencial. L’entrada de Marchena al Suprem va ser un element clau per capgirar la correlació de forces interna i afeblir Juan Saavedra, l’anterior president i home de línia moderada.
Manuel Marchena, un jutge contra Garzón
Manuel Marchena va accedir a la presidència de la sala penal del Tribunal Suprem el setembre del 2014. És una paradoxa que ho assolís en una votació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en la qual va comptar amb el vot de la majoria del bloc conservador… més el de la consellera que ho era a proposta de CiU, Mercè Pigem. No seria perquè no es conegués el perfil i tarannà del magistrat. L’elecció de Marchena va estar envoltada de polèmica. El jutge arrossegava de feia anys fama de governamental. En el sector conservador de la judicatura es dibuixen dues escoles diferenciades: una de més corporativista, més autònoma del poder executiu, i una altra de molt sensible a les pressions externes. Marchena sempre ha estat ubicat en aquest sector.
Marchena no pertany a la poderosa Associació Professional de la Magistratura (APM), que aplega el gruix del sector conservador del gremi. Va arribar a Madrid des de la fiscalia de les Canàries, on va néixer fa 58 anys. I ho va fer de la mà d’Eligio Hernández, nomenat fiscal general de l’Estat pel govern de Felipe González, que el va col·locar a la secretaria tècnica de la fiscalia. Un nomenament, el d’Hernández, que va ser molt censurat des de l’oposició, amb el PP al davant, per la seva proximitat al PSOE. Era cert, tan cert com que Marchena li va agafar gust als despatxos de la fiscalia general. Quan el PP va guanyar les eleccions, Hernández va marxar, però ell es va quedar.
L’avui president de la sala penal del TS va convertir-se en el braç dret de Jesús Cardenal, fiscal general designat per José María Aznar i exponent de l’ala més reaccionària de la professió. D’allí va passar a la fiscalia en cap del Suprem, entre 2004 i 2007, quan va entrar com a magistrat al Suprem. Va ser en aquest lloc quan va destacar com a ponent i instructor de casos molt mediàtics i polititzats.
El cas Atutxa va ser dels més destacats. L’any 2008, Marchena va ser ponent de la sentència que va condemnar l’expresident del Parlament basc a un any i mig d’inhabilitació per no dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna. El tribunal Superior de Justícia del País Basc havia absolt Juan Mari Atutxa però Manos Limpias va recórrer i el Suprem el va condemnar. Va ser una sentència molt indicativa, ja que Marchena va voler deixar clar que es podia desobeir encara que la desobediència no fos radical i expressa. L’argumentació d’Atutxa, que no va poder complir l’ordre de dissolució, no va ser acceptada.
El jutge Marchena va actuar en dos dels tres processos contra Baltasar Garzón, que va ser apartat de la carrera judicial quan el Suprem va condemnar-lo per prevaricació per haver ordenat escoltes telefòniques entre acusats i advocats de la trama Gürtel. També va intervenir en els cas obert contra Garzón pel cobrament per uns cursos realitzats a Nova York. El mateix Garzón ha denunciat en el seu llibre En el punto de mira(Planeta) l’actuació de Marchena en el procés que va dur a la seva inhabilitació per onze anys. La sentència sobre les escoltes de Gürtel es va emetre el febrer del 2012.
Unes jornades a Quintanilla de Onésimo
El magistrat ha tingut un vincle amb dirigents rellevants del PP a través de la Fundació Wolters Kluwer, que es dedica a la publicació de seminaris i treballs acadèmics. Entre d'altres coses, organitza el guardó "La Llei d’articles doctrinals". Marchena és membre del patronat de la fundació, al qual també pertanyen José María Michavila, exministre de Justícia amb Aznar.
En les diverses activitats de la fundació, hi han participat figures rellevants del PP com el també exministre Ángel Acebes, i Luis Rodríguez Ramos, un dels advocats d’acusats de la trama Gürtel. A principis del 2010, la Fundació Wolters Kluwer va fer unes jornades a Quintanilla de Onésimo, la població de Valladolid que porta el nom del fundador de les JONS, Onésimo Redondo, líder feixista castellà. En aquestes jornades, van ser-hi presents Marchena i l’esmentat Rodríguez Ramos. Amb aquest advocat, Marchena va coincidir també en el jurat del premi La Llei que atorga la fundació. La relació del magistrat Marchena amb Acebes ve de lluny i ha continuat en el temps, dinars inclosos i en vigílies de la seva imputació en el cas del finançament irregular del PP.
Miguel Colmenero, el conservador que volia el lloc de Marchena
Com Marchena, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca prové de la carrera fiscal. Va ser president de l’Associació de Fiscals, que aglutina la majoria conservadora del sector, abans d'accedir a la magistratura del Suprem, on s’inscriu dins del bloc conservador. El setembre del 2014 va competir amb Marchena per presidir la sala penal. Es plantejava la successió de Juan Saavedra, i Colmenero, més discret que Marchena, era vist com una opció més centrada. Però el bloc proposat pel PP dins del CGPJ es va alinear amb Marchena, mentre els progressistes, en minoria, apostaven per Cándido Conde-Pumpido. Va ser ponent de la causa contra les escoltes telefòniques a la Gürtel, que va costar la carrera a Garzón.
Francisco Monterde, un jutge de la confiança del PP
Nascut a València fa 70 anys, és membre de l’APM, va ser entre 1996 i 2001 membre del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP. D’aquesta etapa es recorda un posicionament seu. Quan l’any 2000 el govern de José María Aznar va endurir la llei d’estrangeria, el CGPJ va pronunciar-se per mostrar la seva preocupació pel que suposava de restricció de drets. Monterde va ser un dels sis consellers que s’hi van oposar, fent costat a l’executiu Aznar en aquest tema. Va ser instructor del cas Gürtel en el Suprem, cosa que va despertar crítiques per la seva proximitat coneguda al PP.
Juan Ramón Berdugo, alineat amb els durs
Nascut a Còrdova, exjugador de rugbi, de 63 anys, Berdugo va arribar al Suprem amb la fama de conservador que comparteix amb la majoria dels seus companys. També pel respecte que despertava entre altres jutges l’elaboració acurada de les seves sentències. Va ser pioner en el ja llunyà 1999 amb una sentència dura contra un cas de violència domèstica amb violació.
José Ramón Soriano, conservador i desllenguat
Nascut a Soneja, Castelló, fa 72 anys, casat amb Miss Espanya del 1974, Soriano és considerat conservador i desllenguat. L’any 2012, en una entrevista, va fer unes declaracions sobre el cas Urdangarin defensant que la infanta Cristina fos cridada a declarar perquè “alguna cosa sabrà” i que si a Urdangarin se l’havia de posar a la presó, “se li posa”. Malgrat algunes sortides, el cert és que Soriano sol alinear-se amb la majoria conservadora sense fissures. Va ser instructor del cas Campeón, que afectava l’ex-ministre socialista José Blanco per suposat tràfic d’influències. Tot i que va voler processar-lo, el cas va ser revocat.
Ana Ferrer García, la primera dona de la sala
Nascuda el 1959, Ana Ferrer és l’única dels set jutges del judici al 9-N que es pot etiquetar de progressista. Pertany a l’associació Jutges per a la Democràcia, minoritària. Si les dones ja són una minoria en el Suprem (onze de vuitanta magistrats), ella és la primera dona que arriba a la sala penal. En el seu currículum, destaca la instrucció del cas Roldán, de qui va ser director general de la guàrdia civil. En una ocasió, es va posicionar a favor del dret de la dona a decidir sobre la interrupció de l’embaràs.
Martínez Arrieta, el ponent que va arxivar el "Fernandezgate"
De Logronyo, de 62 anys, Martínez Arrieta és membre de l’associació Francisco de Vitoria, que se sol ubicar en posicions centristes entre l’APM i Jutges per a la Democràcia. És un dels magistrats que recull simpaties en sectors diversos de la professió. Va substituir a la sala penal José Manuel Maza, un conservador dur que va ser nomenat recentment fiscal general de l’Estat. Martínez Arrieta va ser el ponent que va redactar la decisió d’arxivar la querella criminal pel "Fernandezgate", l’escàndol de les converses gravades entre qui era ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el fiscal Anticorrupció Daniel de Alfonso. La motivació va ser que el delicte de conspiració per delinquir es va introduir el 2015, amb posterioritat a les gravacions.