El Parlament ha donat llum verda aquest dimecres a la tramitació d'una proposició de llei de memòria democràtica impulsada pel PSC. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC havien presentat inicialment una esmena a la totalitat a la iniciativa perquè el Govern, tal i com va aprovar el 12 de setembre, també prepara una norma que ha de permetre la retirada de la simbologia franquista dels carrers catalans. Amb tot, l'han acabat retirant amb l'objectiu de treballar la nova llei en una ponència de forma conjunta amb els socialistes i els comuns. 

Els socialistes van registrar al juny una proposició de llei que no només té vocació d'unificar en una tota la legislació que ha fet Catalunya fins ara sobre aquesta matèria, sinó que incorpora un règim sancionador davant dels incompliments i prohibició tant de símbols com d'actes d'exaltació del franquisme. Els socialistes catalans plantegen aquesta normativa en paral·lel a la reforma de la llei de memòria històrica que impulsa el PSOE a l'Estat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha intervingut al final del debat per carregar contra les "manipulacions" sobre la memòria. "No podem permetre que se'ns acusi de manipular", ha indicat Torra. Es referia a les paraules de Xavier García Albiol, del PP, que l'ha acusat de "falsejar" la història. "No li podem tenir confiança", ha assegurat l'ara diputat ras dels populars.

L'encarregat de presentar la proposició ha estat Ferran Pedret, diputat del PSC, que ha defensat la necessitat de tenir presents els fets del segle XX -marcats, a l'Estat, per la Guerra Civil i la dictadura franquista- per tal de no repetir els errors. "Superar el trauma comporta tants anys com el mateix trauma", ha apuntat Pedret.

JxCat aposta per la "reconciliació"

Francesc Ten, diputat de JxCat, s'ha preguntat si calia tenir "duplicitat" de projectes, en referència a la proposta del PSC. "M'agradaria pensar que no deu ser oportunisme polític", ha insistit Ten, que ha indicat que no seria "recomanable" allunyar-se del consens. "Facilitarem el tràmit perquè hauríem de posar totes les memòries en comú", ha assenyalat el diputat gironí. Ten ha demanat estar "a l'alçada" del repte, i ha indicat que els llocs de memòria són necessaris per a la "reconciliació" i el "perdó".

El representant de JxCat ha posat de manifest que el present també ha portat represaliats "que seran memòria històrica de l'endemà". La llei del Govern, ha manifestat, serà integral i ajudarà a treure els elements commemoratius del feixisme per part dels ajuntaments.

ERC subratlla la importància del consens en matèria de memòria

"És necessari i essencial que en el debat de memòria històrica hi hagi consens i ens posem d'acord", ha defensat el diputat de Demòcrates adscrit al grup parlamentari d'ERC Antoni Castellà, que ha considerat "adient" el debat plantat pel PSC i que també s'està afrontant des del Govern amb una llei integral que té vocació d'ampliar les polítiques i actuacions en matèria de memòria.  

Castellà ha subratllat la necessitat de debatre de forma conjunta quin és "el millor instrument" per reparar les víctimes de la guerra i del franquisme. Amb tot, sobre el text presentat pel PSC ha criticat que no faci esment de consorcis i memorials que ja estan en marxa a Catalunya o el programa de fosses i d'identificació genètica.

Els comuns subratllen que està actuant una "majoria de dos terços republicana"

El diputat de Catalunya en Comú Podem Joan Josep Nuet ha subratllat que aquest dimecres a la tarda està actuant conjuntament una "majoria de dos terços republicana". Ho ha dit en referència a la llei de memòria, però també a l'acció per tombar la prohibició per llei dels llaços grocs que pretenien impulsar Cs i PP. "Quan es volen retallar drets i llibertats de l'espai públic, una majoria republicana diu prou", ha insistit, que ha assegurat que aquesta aliança és un "petit esglaó de l'escala" que cal recórrer per forjar acords.

El CUP "glorifica" els comunistes durant la dictadura

Vidal Aragonés, diputat de la CUP, ha indicat que el projecte servirà per tenir una normativa més integral. "Hem d'agrair la feina i l'esforç del PSC, i que el Govern tingui un avantprojecte de llei", ha assenyalat el diputat de la CUP, que ha celebrat la ponència conjunta i la retirada de les esmenes a la totalitat de JxCat i ERC. Aragonés ha posat de manifest que el PP no ha condemnat el franquisme, i ha apostat per la "glorificació absoluta" dels comunistes que, durant la dictadura, van lluitar pels drets i llibertats.

Cs considera que els socialistes volen "acontentar" els independentistes

Ciutadans ha acusat els socialistes de presentar la proposició de llei seguint l'estratègia del PSOE d'"acontentar els que volen desfer Espanya" perquè Pedro Sánchez és a la Moncloa "amb dependència total dels populistes i dels independentistes". El diputat Matías Alonso ha demanat a recuperar l'esperit de la transició espanyola i afrontar la memòria històrica des del consens i no des de l'"oportunisme" amb la qual, ha dit, el PSC ha presentat aquesta iniciativa.

El PP, contra la Generalitat

Xavier García Albiol, ara diputat ras del PP, ha basat la intervenció en carregar contra la visió de la història que -segons ell- difón la Generalitat des de les escoles. "La mal anomenada memòria històrica no es tracta de dir qui són els bons i els dolents, de manera que votarem en contra. Es pretén dotar la Generalitat de la capacitat de reescriure la història", ha insistit Albiol. "La recuperació de la dignitat que l'independentisme ha destrossat sí que ha de comptar amb la feina de tots", ha volgut resumir, al mateix temps que acusava de "falsejar" la història el sobiranisme.

Nova negativa al Congrés

Justament avui, al Senat, el PP ha evitat -de nou- condemnar el franquisme. Els populars, Ciutadans, UPN i Foro Asturias s'han abstingut en una moció del PSOE que censurava de manera "rotunda" la dictadura franquista i tota actuació que exaltés el dictador. Aquest dimecres es decidia si s'acceptava o no la proposta dels socialistes de reformar la lei de Memòria Història i facilitar l'exhumació del dictador Francisco Franco.

El partit que lidera Pablo Casado, davant d'aquesta situació, havia proposat una esmena amb la que condicionava el seu suport als socialistes. En aquesta proposta, el PP deia: "El Senat insta a prohibir qualsevol fundació o associació que exalti o glorifiqui el nazisme, el feixisme, el comunisme i totes aquelles ideologies populistes que fomenten l'enfrontament entre ciutadans". Així doncs, el PP acceptaria condemnar el franquisme si també s'il·legalitzen totes aquelles organitzacions que, segons el partit, fomentin "l'enfrontament entre ciutadans".