No fa ni dos mesos que ha perdut el poder i el PSC manifesta símptomes clars de descomposició. No hi ha estratègia i tot indica que, després de 32 anys, el totpoderós aparell de Nicaragua no té la menor idea de com retenir l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha posicionaments confusos i, el que és pitjor, tant Jordi Hereu com Montserrat Tura es desmarquen tant com poden de José Montilla i el seu entorn.

Allargant la legislatura fins a l'extrem, José Montilla ha acostat perillosament les eleccions catalanes a les municipals, deixant sense marge de recuperació el seu propi partit. Fins al punt que, a hores d'ara, no només trontolla l'Ajuntament sinó, també, la Diputació de Barcelona. I això són paraules majors perquè significaria l'atur per a molta gent. El desert dels acudits de Miquel Ferreres amenaça el socialisme català.

Hi havia una percepció, mil vegades publicada, de l'entorn intel·lectual i periodístic socialista que considerava que Convergència era un artefacte personalista, sense ideologia ni conviccions, que es dissoldria immediatament un cop perdut el poder. Ja veurem què passa, però potser aquell judici partia més del context propi que no pas de l'observació externa.