La Casa Blanca ha donat resposta oficial a la petició de suport a la celebració d'un referèndum a Catalunya i, amb tota lògica diplomàtica, s'ha limitat a considerar que tota la qüestió “és un afer intern espanyol”. La resposta pot ser decebedora, però és la que corresponia en aquest cas.

Per als Estats Units, Espanya és un soci més o menys fiable, amb el qual no hi ha problemes de gran magnitud i esperar que una petició ciutadana fes moure fitxa a l'executiu Obama en aquest cas i originar una tempesta diplomàtica era massa optimista, fins i tot per a l'independentista més ingenu.

El que cal aprendre de la qüestió és que el procés cap a la independència no tindrà amics fora de Catalunya -bé, tindrà els que ja tenim ara, escocesos, bascos etcètera, i sempre guardant les distàncies- fins que el procés sigui irreversible. La diplomàcia sempre trepitja sobre terreny ferm i en les relacions internacionals una passa en fals pot provocar un daltabaix d'un dia per l'altre, i per això ha de quedar clar que, de moment, només ens tenim a nosaltres. Ara bé, també hem d'estar convençuts que si el procés cap a la independència es fa de la manera correcta -en democràcia i pacíficament- hi haurà un moment decisiu en què algú, des de l'esfera internacional, ens avalarà. I avall que fa baixada.