Gaddafi en una imatge de la televisió líbia, mentre pronunciava el seu discurs al poble.

En la seva intervenció de més d'una hora, que s'ha iniciat cap a les 16:50 h (s'ha pogut seguir en directe, també, al 3/24), el líder Muammar al-Gaddafi ha fet un discurs confús, incoherent i desafiant, difòs per la televisió estatal líbia des del palau que va ser bombardejat el 1986, en què ha acusat els mitjans de comunicació i "agents estrangers" d'incitar a les revoltes. "Gaddafi no és un president ni un ésser normal contra qui es poden fer manifestacions", ha exclamat amb una mena de deliri, tot expressant-se en tot moment en tercera persona.

Mitja hora després de finalitzar aquest discurs, Al Jazeera ha informat que se sentien trets a l'avinguda Aljamhourya, al bell mig de Trípoli. La sort del poble libi és, dissortadament, incerta i ningú no sap predir quina serà la reacció de les forces especials fidels al "lider de la revolució", encara que a última hora s'ha sabut la dimissió del ministre de l'Interior, Abdel Fatah Yunis, que ha fet una crida perquè l'exèrcit s'uneixi al poble i respongui a les seves "legítimes demandes", fent-se ressò del llenguatge utilitzat perla deserció dels caps militars egipcis abans de la caiguda del president HosniMubarak, segons que informa Al Jazeera. Gaddafi havia afirmat en el transcurs del seu discurs que aquest ministre havia estat assassinat a Bengasi.

Tanmateix, encara és més inquietant el silenci quasi clamorós dels capdavanters de les democràcies occidentals, que a hores d'ara no han donat cap resposta contundent i unitària davant dels fets ocorreguts aquests quatre dies al país. En canvi, per exemple, el president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha parlat per telèfon amb Gaddafi per expressar-li la seva solidaritat.

En resum, en el seu discurs, Gaddafi es nega a deixar el poder i justifica els atacs apel·lant a l'autodefensa, especialment pels fets de Bengasi. No ha estat, segons la majoria d'analistesm, el discurs d'un cap d'Estat, sobretot pel fet que ha intentat estigmatitzar una part de la població, la de la Líbia oriental (la Cirenaica), històticament oposada al règim. "On éreu quan jo combatia?", ha exclamat contra els seus habitants, sense intentar cercar la unitat sinó assenyalant-ne amb el dit una part com a culpable de la situació.

En general, Gaddafi no s'ha donat per vençut. Per contra, ha promès una resposta encara més dura contra els manifestants. Ha fet una proclama als seus partidaris a sortir als carrers per fer front als opositors, en el que sembla una crida a la guerra civil.

Els anuncis de reforma s'han limitat al mínim necessari, però tampoc no l'ha detallada. Gaddafi només ha plantejat una revisió de la Constitució i "reformes per als blocaires, els jutges i els advocats". Ha atacat violentament els mitjans de comunicació estrangers, especialment els àrabs.

El més preocupant és que aquest discurs —molt llarg— ha estat profundament desestructurat. Gaddafi ha parlat de si mateix en tercera persona, amb referències històriques absurdes i multiplicant les repeticions sense sentit. Inquieta força la irracionalitat del personatge i per tant el destí que es reserva als manifestants i opositors en les pròximes hores.

Frases per a la història

Algunes frases extretes del discurs, que ha durat 1 hora llarga:

• Em dirigeixo a aquells que estan atacant les estacions de policia, les casernes …
• Són joves d'entre 16 i 18 anys, que tracten d'imitar el que va passar a Tunísia i a Egipte … Però hi ha una minoria malalta que s'amaga en les ciutats i que dóna diners a aquests joves per empènyer-los a cometre aquests actes …
• Els que han mort són de la policia, de l'exèrcit, però els que estan tractant de manipular-los no són a Líbia …
• Volen manipular els vostres infants per armar-los i drogar-los.
• Lluitaré fins a la darrera gota de sang amb tot el poble de Líbia al darrere.
• Traieu els vostres fills del carrer.
• Els vostres fills estan morint per no res. La pau a Líbia està morta.
• Tots aquests són bandes de rates, no poden fer absolutament res.
• Qualsevol persona que ataqui les institucions haurà de fer front a la pena de mort.
• Els estrangers que ens han atacat, els que han posat explosius també seran morts.
• Tot aquell que actuï d'aquesta manera i inciti a la guerra civil rebrà la pena de mort.
• Què voleu ser, com a Somàlia?
• Qualsevol que sigui atrapat, qualsevol que ataqui la unitat del país, serà condemnat.
• Nosaltres no deixarem aquest edifici, no dimitirem.
• Quan n'hi hagi necessitat, jo donaré l'ordre d'utilitzar la força.
• [Cita Boris Ieltsin i el cop d'Estat a Rússia de 1991, a més de la revolta esclafada a Tiananmen.]
• [Justifica els atacs des de l'aire, perquè ningú no ha condemnat els israelians en la seva autodefensa o l'anihilació del partit Bass a l'Irak. Parla de la secta Wako a Texas i de la caiguda de Fallujah.]
• Bengasi correrà la mateixa sort que Fallujah.
• M'adreço a totes les mares. Els demano que surtin al carrer. També els pares, per controlar els carrers.
• [Anuncia una nova administració, amb nous ajuntaments i comitès populars.]
• Podríem haver utilitzat tancs i avions. Anem a començar aquesta nit a treballar.
• Que cadascú prengui la seva quota de petroli.
• Els ambaixadors i els mitjans de comunicació i els nostres germans ens han traït, utilitzant imatges antigues.
• Els mitjans de comunicació de Líbia han estat envaïts per aquestes emissores brutes.
• Els ports i els aeroports no funcionen. Les emissores de ràdio tampoc.
• Els que terroritzen Bengasi són un grapat de persones.
• Els que parlen de Gaza, els que parlen d'Irak… Hem de recórrer als comitès populars i a un congrés de comunitats per resoldre els nostres problemes.
• Personalment he dirigit manifestacions pacífiques en l'antic règim, però jo no em dedicava a destruir.
• Sóc contrari als bombardeigs i a la destrucció causada.
• El poble de Líbia no necessita fer manifestacions. La revolta armada per aïllar Bengasi no la permetrem.
• La rebel·lio al Parlament rus es va resoldre amb tancs, la revolta de Wako, l'aixecament a Fallujah [s'està repetint].
• Una cosa és una manifestació pacífica, però una altra és conspirar amb potències estrangeres.
• [Va repetint el mateix discurs.]
• Aquestes emissores de ràdio itelevisió que han estat criticant i insultant, és el mateix que han fet als Estats Units i a Alemanya.
• [De tant en tant es veuen imatges de gent en una plaça agitant mocadors, semblen imatges d'arxiu.]
• [Sobre les 17:48 algunes televisions, inclosa Al Jazeera, hna interromput la difusió del discurs.]
• Totes les manifestacions que hi ha ara a Líbia són de suport —diu Gaddafi.
• Bengasi és una ciutat terroritzada. Cal salvar Bengasi.
• Allibereu Bengasi. Vergonya contra vosaltres, gàngsters, bandits.
• Cal lliurar les armes a les autoritats.
• [El líder libi sembla que vulgui hipnotitzar la població amb aquest discurs sense fi, caòtic, desafiant i repetitiu.]
• [El discurs s'ha acabat a les 18:06.]

Normalitat tensa

Les primeres hores d'aquest dimarts semblava que la calma havia tornat a la capital, Trípoli. El dia abans, les forces armades del coronel Gaddafi s'havien involucrat en una disputa cada vegada més sagnant per mantenir les regnes del país.

Soldats rebels, segons que informa Reuters, haurien alliberat la Líbia oriental i la capital, Tobruk després que ahir fos durament castigada per l'exèrcit de Gaddafi.

Davant l'empitjorament de la situació a Líbia, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides està reunit per debatre'n la crisi i algunes fonts, com Le Monde , apunten a mitja tarda que L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans ha plantejat la possibilitat de "crims contra la humanitat" i ha exigit l'obertura d'una "investigació internacional independent".

Les desercions dels diplomàtics libis es multipliquen des d'ahir. Després de l'ambaixador de Líbia a Bangladesh i el d'Indonèsia són els ambaixadors de França i el de la UNESCO els darrers que han declarat el seu suport als manifestants. El portal d'Al Jazeera en recull una llista. La Lliga Àrab ha informat que ha expulsat Líbia de la seva organització.

D'altra banda, alguns periodistes han aconseguit entrar al país, però la informació que ve del país és encara molt deficient. No se sap del cert si se celebraran noves manifestacions a Trípoli.

L'evacuació d'estrangers continua i alguns serveis s'han paralitzat, com és el cas de Repsol, que ha suspès les exportacions de petroli. Tres avions militars francesos són actualment en camí cap a Trípoli per evacuar els francesos del país. Igualment, Alemanya, Portugal i Grècia estan poveint diversos mitjans, tant aeris com marítims, per evacuar els seus ciutadans. Tanmateix, fonts egípcies han confirmat que no es pot aterrar a l'aeroport de Bengasi perquè les pistes van ser destruïdes ahir en els actes de bombardeig efectuats per caces de l'exèrcit libi.

Un reporter d'Al Jazeera a Malta indica que  l'Armada italiana ha vist un vaixell militar libi que navega davant les costes de Malta. Això podria significar, segons Al-Jazeera, una defecció dels mariners d'aquest vaixell.

El mateix Gaddafi desmenteix que hagi marxat a Veneçuela



Gaddafi va negar ahir haver sortit de Líbia cap a Veneçuela durant una breu aparició en "viu" a la nit a la televisió estatal líbia des de casa seva a Trípoli.

"Vaig a veure els joves a la plaça Verda. Això és només per demostrar que estic a Trípoli i no a Veneçuela i les televisions, aquests gossos", va afirmar en un discurs de vint-i-dos segons, en resposta a la informació difosa dilluns per diversos mitjans de comunicació.

Les imatges emeses per televisió mostraven el coronel Gaddafi, amb una flassada al voltant del cos, a punt per entrar en un vehicle i sostenint un paraigua per protegir-se de la pluja fora de casa seva al barri Bab Al Azizia.