Strubell, a les portes del Parlament, on assegura que la política s'ha de fer sense frivolitats. Foto: Nació Digital.

Toni Strubell (Oxford, 1952), és filòleg, president de Solidaritat per la Independència i diputat per Girona de la coalició de la que formava part el seu partit. Home amb cert aire britànic, té un parlar reposat, irònic, però no per això menys punyent. "La política és una cosa molt seriosa, no és cap frivolitat", afirma Strubell, que avisa que en la votació en la llei d'Independència hi haurà "sorpreses agradables".  

- Els sotracs són bons per a l'independentisme?

Mantenir el discurs i el missatge i no ser puristes és una necessitat que a mig termini ens enfortirà. Si a les passades eleccions hem estat la veu de l'independentisme no veig que hagi passat res perquè ho deixem de ser.

- Però el fet que qui va liderar el cartell electoral abandoni la formació es pot considerar un símptoma que l'independentisme no pot anar unit davant un dels reptes més importants que tindrà Europa en el futur polític...

Si fem un estudi aprofundit del resultat electoral trencarem tòpics. Qui afirma que el resultat electoral va ser gràcies a una persona - Joan Laporta - desconeix la realitat. A Girona hem fet una mitjana de resultats dues o tres vegades millor que no pas els obtinguts a Barcelona. On s'ha fet millor resultat és on els membres de les candidatures van treballar per les consultes. Li poso com exemple Osona. Per tant, sóc escèptic amb aquesta convicció que SI va treure els resultats que va treure només pel nom que encapçalava el cartell.

- Qui resisteix guanya?

Davant l'hostilitat general que hi ha cap a l'aparició d'un nou actor polític a l'independentisme, la gent ens agraeix que mantinguem el tipus i el discurs i continuem essent aquells pesats que piquem pedra i que el temps ens recompensarà. Un fet indicatiu, i sóc molt incrèdul, és com ha afectat la militància. Hem tingut més altes que baixes. És sorprenent la falta de baixes davant la fugida de Joan Laporta.

- Però, escolti, vostè, si repassem l'hemeroteca, vostè era un home que afirmava "aniré on vagi Laporta", i ara hi ha veus que ho recorden...

Jo sóc el president de Solidaritat i me'n sento orgullós, és un projecte sòlid i que el poble agraeix, malgrat alguns atacs mediàtics que aguanto gràcies a la mica de sang britànica que tinc.

- Missatge a la militància, doncs: vostè no marxarà amb Laporta?

Miri, la política és una cosa molt seriosa. De la manera que està parida la cosa a casa nostra és difícil fer líders; però és evident que els líders que tenim ens sobraran per dur endavant aquest projecte. Ara bé, la frivolitat en política és molt mala companya de viatge i li haig de dir que ningú no ha entès les derives d'aquestes últimes setmanes

- Ningú?

Solidaritat ha d'oferir solidesa i credibilitat.

- Però amb tres diputats, quin és l'objectiu: hegemonia com a partit independentista, bomba de grafit o confrontació pura i dura?

Jo parlaria de catalitzador. Un factor químic que creixi per si mateix i contamini els altres. Som partidaris de l'oposició i la negociació...

- I de la confrontació amb Espanya?

Nosaltres hem de marcar territori, però també som flexibles. Som capaços de negociar - la moció de les consultes n'és un exemple-, però de bon principi nosaltres havíem de marcar el territori, per això al principi transcendia una certa inflexibilitat de la nostra feina. L'avenir mostrarà el nostre esperit catalitzador.

-Però, diputat, l'avenir és molt curt, o com diríem més col·loquialment, la processó és molt llarga però el ciri és molt curt.

L'independentisme està en creixement, i això no està renyit amb la responsabilitat i el treball. La nostra capacitat de treball pels tres diputats que tenim és desproporcionada amb qualsevol altre grup del Parlament. No sé si el ciri és llarg o curt, però sí que fa escalfor.

- Sobre la taula hi ha la Llei de Declaració d'independència: com estan les negociacions? Creu que tirarà endavant?

Jo només li puc dir, per raons estratègiques òbvies, que som independentistes, però també polítics. Hi haurà sorpreses, i sorpreses agradables.

- No considera una sorpresa lliurar a Germà Gordó, el secretari del Govern, de comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre les polèmiques decisions de l'executiu en el procediment del cas Palau?

Bé, primer jo em remeto a les concretes explicacions jurídiques que en seu parlamentària va argüir el nostre diputat Alfons López Tena. I en segon lloc, ha de ser la justícia qui actuï, i en aquesta casa - el Parlament- quan s¡ha intentat judicialitzar, els resultats no han estat precisament espectaculars.  

- Duran i Lleida s'investia aquesta setmana passada d'autoritat i afirmava que Europa no acceptaria la independència.

La tendència dels catalans que fan política a Madrid no és catalanitzar les institucions espanyoles, sinó espanyolitzar les catalanes. Duran i Lleida, Ridao o el mateix Puigcercós s'han quedat sense discurs. Duran i Lleida, a més de ser un espanyolista, no és cap sorpresa, és un home agressiu contra els que pensem que volem donar una sortida coherent a un moviment que es desenvolupa a casa nostra. Fins i tot hi ha molts socialistes que poden donar lliçons de nacionalisme a Duran i Lleida, que només és popular entre els espanyols.

- Per cert què pensa del darrer intercanvi d'acusacions Duran-Lopez Tena?
 
Penso que és una situació que hem de veure amb el leitmotiv de la crisi, en un temps que tanta gent està patint l'atur i retalls de tots tipus. Quan la gent busca treball, se li exigeix títols per fer-ho. Per tant, no pot ser que el govern no sigui el primer a actuar amb rigor en aquest sentit, sobretot quan se'ns ha parlat d'un govern dels "millors". Crec que és el que pensa molta gent.
 
- Autocrítica a Solidaritat?

Sí, faria una reflexió. Creem al juliol una formació que en pocs mesos afronta unes autonòmiques, un congrés i unes municipals, i és lògic que hi hagi hagut problemes. Reflectim una praxi real de democràcia directe que a hores d'ara cap formació en pot presumir.

- Solidaritat ha matat la síndrome Macià, el messianisme?

La societat catalana és crítica, malgrat tot, i tot poble necessita els seus líders, però els líders són destructibles.

- Però escolti, els líders independentistes es maten sols?

(Riu). En aquest país hi ha una sèrie d'interruptors però el llum no s'acaba d'encendre. Crec que SI acabarà tocant l'interruptor bo, i la falta de respecte que hem patit pot ser superada fàcilment i en poc temps. La necessitat és que hem de ser més una pedra, no sé si a la sabata o no, però una pedra, no pas un encenall que se l'emporta el vent com hem pogut viure aquestes setmanes. La política, insisteixo, és una cosa seriosa.

- Vostè és filòleg; en una frase quina funció sintàctica fa Solidaritat?

Som el verb, som dinàmics, som conscients també del paper que han de fer les altres forces, però podem obrar amb més intel·ligència per arribar a l'èxit final.