L'activista Tamara Carrasco ha qualificat aquest dijous de "bona notícia" l'aixecament del seu confinament ordenat pel jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona després de més d'un any, però també ha recordat que encara li queda "un llarg camí" per aconseguir l'absolució complerta. Carrasco, acompanyada del seu advocat Benet Salellas, ha assenyalat  en roda de premsa que "un suposat estat de dret" no pot vulnerar drets bàsics com la llibertat d'expressió i manifestació o la dissidència política i que seguirà lluitant per defensar-los "perquè són de tots, pensin o no com jo".

Després d'un any i dos mesos sense sortir de Viladecans, Carrasco ha dit que ara necessita "recuperar la seva vida i el temps perdut i viatjar amb les persones que estima" i "agafar forces per afrontar el procés judicial que té per endavant". Per últim, ha pregat que es respectin els seus tempos i la seva intimitat. 

Carrasco ha afirmat que és conscient que va ser un "cap de turc per intentar eliminar de nou la dissidència política al carrer en el marc del procés sobiranista a Catalunya". I ha indicat que no vol acceptar la situació com un mal menor: "Recordo perfectament el dia 10 d'abril de l'any passat quan la Guàrdia Civil va trucar a la meva porta i em van detenir acusada de rebel·lió, sedició i pertànyer a banda terrorista" .

Salellas afirma que lluitaran per aconseguir l'absolució completa

Salellas, per part seva, ha assegurat que lluitaran per aconseguir la seva absolució i "fins a la reparació absoluta del dany que l'estat espanyol ha causat a Tamara". A més, ha qualificat de "anòmala, excepcional i incomprensible" la situació de la seva defensada, i ha considerat que la seva detenció va ser una "operació d'Estat de la Guàrdia Civil" per intimidar les persones que s'acostaven als CDR.

En aquest sentit, l'advocat ha apuntat que la situació de Carrasco només s'entén des de la perspectiva de la "excepcionalitat que es viu amb relació a la lluita judicial contra el conflicte democràtic impulsat per l'independentisme". I ha recordat que si el cas arriba a judici serà per un presumpte delicte d'incitació a la comissió de desordres públics, introduït en la reforma del Codi Penal de 2015, quan el Govern del PP "va modificar totes les lleis per endurir-en l'òptica repressiva ".