El setmanari britànic ‘The Economist’ analitza el procés sobiranista en un article titulat “Mr Mas throws down the gauntlet” (en català, 'El Sr. Mas llança el guant'). 

El rotatiu defineix l’ambient independentista que es viu a Catalunya com una “olla a pressió que Rajoy esperava que es buidés, mentre que Mas sembla estar disposat a la confrontació”. També fa referència a la llista única que va proposar Mas i a la possibilitat que en unes possibles eleccions guanyi la majoria independentista, fet que provocaria, segons el diari, “una profunda incertesa política”.

L’article apunta que unes eleccions catalanes “no faran res” per millorar l’economia i que Rajoy “no està preparat per arreglar” el repte sobiranista. A més, considera que és “improbable” que  la Unió Europea, “amb la que els catalans estan molt vinculats”, accepti una possible declaració unilateral d’independència. 

El setmanari econòmic explica que Mas s’enfronta a processos judicials per la convocatòria del 9-N, que la seva popularitat no ha parat de créixer des de llavors i que “ha llançat dos guants”. Un a Oriol Junqueras, que el diari presenta com el polític que lidera les enquestes d’opinió. A més, explica que ERC va dir que no vol posar-se a la mateixa llista que Artur Mas. “Si ERC i el senyor Mas continuen sense posar-se d’acord i no fan una llista conjunta, la independència quedarà en segon pla”, afirma el setmanari. 

El segon guant, segons ‘The Economist’, va dirigit a Madrid. “El senyor Mas va dir que si la seva llista independentista guanyava, informaria a la UE de la seva intenció de sortir d’Espanya i donaria 18 mesos per posar en marxa les institucions d’un Estat. Les eleccions serien de cara el final de 2016, seguit d’un referèndum definitiu”.

El diari britànic fa referència al “no” de Rajoy i es remet a les seves paraules dient que “l‘economia és el principal motiu per a l’augment del suport a l’independentisme” i que el camí de la independència “és un camí cap enlloc”. Segons ‘The Economist’, Mas reconeix que, en termes històrics, el canvi del nacionalisme català és relativament nou i culpa a la intransigència de Madrid.