Els toros són una tradició a Catalunya, això no ho discuteix ningú. I, d'altra banda, matar animals és correcte, a no ser que tots plegats ens passéssim a una dieta totalment vegetariana. Dit això, no té cap sentit mantenir l'excepció de les curses de braus a Catalunya, menys encara quan l'argument fonamental és no ofendre el nacionalisme espanyol.

Aquesta és una societat que ha avançat molt en el respecte als drets dels animals. Fins el punt que una activitat tan tradicional com la venda d'ocells a les Rambles de Barcelona quedarà prohibida, definitivament, aquesta mateixa tardor. I si es considera que un periquito no ha de viure en determinades condicions és impossible permetre, a quatre carrers, que un bòvid sigui ganivetat fins a la mort davant d'un públic que té una sensibilitat molt concreta.

Hi ha un petit grup de països en el món que encara permeten aquest tipus d'espectacles. Són -només- cinc estats americans, França i Espanya. A tots ells, l'espectacle va de baixa i hi ha poderosos moviments abolicionistes. A Espanya, per exemple, totes les enquestes indiquen que l'afecció pels toros és molt minoritària (55% el 1971, 38% el 1993, 27% el 2006, segons Gallup) i que no interessen en absolut als joves.

L'únic que farà el Parlament de Catalunya és fer-nos ingressar a la normalitat internacional una mica abans que Espanya. El nacionalisme espanyol haurà d'evolucionar.