Torra, el president d'Acció Catalana
El president elogia a l'Ateneu els intel·lectuals del primer terç del segle XX i apel·la a una unitat estratègica del món de la cultura i de la política, com durant la Mancomunitat i la Generalitat republicana
ARA A PORTADA
-
El Govern preveu la reobertura total de Rodalies a principis de la setmana vinent Bernat Surroca Albet
-
-
Junts planteja «reordenar» el sistema d'ajudes per fomentar «l'autonomia i no la dependència» Lluís Girona Boffi
-
-
Sumar, Comuns, IU i Més Madrid presentaran un projecte unitari el 21 de febrer per mantenir dempeus l'esquerra del PSOE Redacció
- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Publicat el
27 de febrer de 2019 a
les 21:19
Actualitzat el
27 de febrer de 2019 a les
21:20
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat avui a una de les cases mare del catalanisme històric, l'Ateneu Barcelonès, per inspirar-se en moments de trasbals. Ell mateix ho ha explicitat en l'inici de la seva conferència "Llibertat, cultura i talent: els pilars de la República", quan ha afirmat: "Quan entres per la porta d'aquesta casa ja tornes a somriure" i no ha amagat que "tan de bo aviat pugui tornar a ser un ateneista més". La seva franquesa l'ha delatat quan ha confessat: "Aquest és el millor moment del dia", potser recordant que els pressupostos han naufragat avui al Parlament.
Torra ha fet un elogi de la Catalunya del primer terç del segle XX i, tot citant figures com Pompeu Fabra i Lluís Nicolau d'Olwer, ha afirmat que eren membres del "seu partit", Acció Catalana, l'històric -i minoritari- partit catalanista i liberal fundat els anys vint per un grup d'intel·lectuals. Amb un punt d'ironia, ha dit que "després de tants anys, han aconseguit posar un dels seus a la presidència de la Generalitat".
A l'entitat centenària, que va tenir com a socis rellevants Àngel Guimerà, Valentí Almirall o Enric Prat de la Riba, Torra ha fet una breu perspectiva històrica del catalanisme i s'ha felicitat pel fet que "el moviment sobiranista ha aconseguit esdevenir l'espai central a Catalunya". Com va fer el catalanisme modern a inicis del segle XX, ara també toca situar la cultura en el centre de la política perquè sigui un tret bàsic del projecte republicà. Per això, amb la consellera de Cultura Laura Borràs a primera fila, ha fet una crida a una acció cultural ambiciosa que mobilitzi els talents i que faci de la llibertat un dels elements essencials de la seva actuació.
Quim Torra ha entroncat l'actual moment polític amb el llegat de la Catalunya de les primeres dècades de segle, quan es va produir "una unitat estratègica entre tots els talents del món de la cultura i el de la política". Entre la Mancomunitat de Prat de la Riba i la Generalitat republicana hi va haver una etapa de plenitud que la guerra va truncar. Uns anys en què es va produir una veritable unitat catalanista, integradora per damunt de les posicions partidistes, i que tenia com a elements troncals l'humanisme i el cosmopolitisme.
El president ha fet poques referències a l'actualitat política, però al final del seu parlament ha lloat les declaracions dels presos polítics al judici del Suprem i ha fet seves les paraules ahir de Jordi Cuixart, que ha qualificat de "magnífiques i històriques", i ha dit subscriure en la seva totalitat. Invocant l'esperit del Pompeu Fabra que va proclamar: "Tindrem el que ens sapiguem guanyar".
Torra ha fet un elogi de la Catalunya del primer terç del segle XX i, tot citant figures com Pompeu Fabra i Lluís Nicolau d'Olwer, ha afirmat que eren membres del "seu partit", Acció Catalana, l'històric -i minoritari- partit catalanista i liberal fundat els anys vint per un grup d'intel·lectuals. Amb un punt d'ironia, ha dit que "després de tants anys, han aconseguit posar un dels seus a la presidència de la Generalitat".
A l'entitat centenària, que va tenir com a socis rellevants Àngel Guimerà, Valentí Almirall o Enric Prat de la Riba, Torra ha fet una breu perspectiva històrica del catalanisme i s'ha felicitat pel fet que "el moviment sobiranista ha aconseguit esdevenir l'espai central a Catalunya". Com va fer el catalanisme modern a inicis del segle XX, ara també toca situar la cultura en el centre de la política perquè sigui un tret bàsic del projecte republicà. Per això, amb la consellera de Cultura Laura Borràs a primera fila, ha fet una crida a una acció cultural ambiciosa que mobilitzi els talents i que faci de la llibertat un dels elements essencials de la seva actuació.
Quim Torra ha entroncat l'actual moment polític amb el llegat de la Catalunya de les primeres dècades de segle, quan es va produir "una unitat estratègica entre tots els talents del món de la cultura i el de la política". Entre la Mancomunitat de Prat de la Riba i la Generalitat republicana hi va haver una etapa de plenitud que la guerra va truncar. Uns anys en què es va produir una veritable unitat catalanista, integradora per damunt de les posicions partidistes, i que tenia com a elements troncals l'humanisme i el cosmopolitisme.
El president ha fet poques referències a l'actualitat política, però al final del seu parlament ha lloat les declaracions dels presos polítics al judici del Suprem i ha fet seves les paraules ahir de Jordi Cuixart, que ha qualificat de "magnífiques i històriques", i ha dit subscriure en la seva totalitat. Invocant l'esperit del Pompeu Fabra que va proclamar: "Tindrem el que ens sapiguem guanyar".
Et pot interessar
-
Política
Els Comuns esperen resposta del Govern en habitatge i Rodalies per avançar en els pressupostos
-
Política
La CUP també descarta la via Rufián: «És un projecte centrat a servir l'estat espanyol»
-
Política
L'Operació Rufián
-
Política
La negociació dels pressupostos, en marxa: els Comuns fixen posició amb ERC distanciada
-
Política
Els Comuns reclamen que la Generalitat pugui «planificar i executar obra» a Rodalies per aprovar els pressupostos
-
Política
ERC referma el «no» a la proposta de Rufián: «Cal una esquerra de quilòmetre zero»
