El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha encetat la ronda de contactes amb partits i entitats per abordar la resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Ho ha fet reunint-se, per separat, amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural just després que acabés la compareixença per fer balanç del primer any de Govern. La idea, segons ha expressat Torra en una compareixença aquest dimarts, és bastir una "resposta de país" quan arribin les previsibles condemnes per part del Suprem contra els dirigents encausats. Per la Generalitat hi passaran agents socials, econòmics i polítics.

La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat després de la trobada que el principal és recuperar la "unitat estratègica" i la "unitat d'acció". "Es tracta d'aconseguir la unitat estratègica per plantejar de nou l'objectiu de la independència", ha ressaltat Paluzie en declaracions als mitjans a la sortida de la trobada, que s'ha allargat durant una hora i mitja. Paluzie ha indicat que no pertoca plantejar un segon referèndum unilateral i ha recalcat que cal perseguir l'objectiu de superar el 50% en convocatòries electorals. Aquest matí, Torra ha descartat que planegi avançar els comicis.

En el cas de l'ANC, l'entitat aposta per unes eleccions "plebiscitàries" convocades just després del veredicte. L'Assemblea reclama -com també ho fa Demòcrates de Catalunya- a Torra que recuperi la via unilateral, i assegura que si en aquests hipotètics comicis se supera el 50% hi haurà prou legitimitat per declarar la independència. De moment, però, el Govern segueix instal·lat en la recerca d'un acord amb l'Estat a través del diàleg, tot i les reticències de Pedro Sánchez a parlar amb la Generalitat de qüestions polítiques de fons i descarta qualsevol negociació per un referèndum pactat.

Les trobades s'han celebrat el mateix dia que la Fiscalia ha presentat les conclusions en el judici de l'1-O. El ministeri públic ha mantingut les acusacions de rebel·lió i les peticions de pena per als dirigents encausats, i ha situat l'exvicepresident Oriol Junqueras com el "motor" del clima "insurreccional" que es va viure a Catalunya, segons els fiscals, la tardor del 2017 a Catalunya. Els representants del ministeri públic també han recalcat que es va culminar un "cop d'estat" i que es va fer servir "violència física".