23
d'octubre
de
2019, 06:50
Actualitzat:
10:50h
No han estat dies senzills per a Quim Torra, i tampoc per a la cúpula de Junts per Catalunya (JxCat), inclosos els membres del Govern. La proposta del president de la Generalitat d'exercir l'autodeterminació abans que acabi aquesta legislatura, solemnitzada dijous passat al Parlament, va obrir esquerdes entre ell i els consellers de la seva formació. La situació es va abordar dilluns en una reunió en la qual eren presents Torra, consellers de JxCat i també representants del grup parlamentari, segons assenyalen diverses fonts consultades per NacióDigital.
Les trobades d'aquest tipus són habituals cada dilluns, segons ressalten fonts governamentals, però aquesta tenia un caràcter més excepcional perquè arribava dies després de la bretxa oberta al Govern per la proposta sobre l'autodeterminació. La reunió, en la qual van participar consellers com Damià Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Chacón, entre d'altres, va servir per intercanviar posicions dels esdeveniments dels últims dies. El president va aprofitar per demanar-los si comptava amb la seva lleialtat.
Els dirigents consultats asseguren que la resposta és afirmativa, però que també es va fer constar que Torra no els havia detallat la iniciativa per exercir l'autodeterminació abans que acabi la legislatura, és a dir, abans del 2022. La intervenció final del president es va coure als despatxos de Presidència, amb dos assessors d'estricta confiança del mandatari independendentista, i els responsables del grup parlamentari de JxCat tampoc en van ser informats. ERC també es va queixar per la manca d'informació -el vicepresident Pere Aragonès desconeixia el pla-, i la remor va anar pujant de to.
Fins al punt que hi va haver consellers de JxCat que van reunir-se -sense la presència del president- just després de la intervenció de Torra al Parlament. Dijous mateix, a banda d'aquesta trobada, també n'hi va haver una del grup parlamentari sota el lideratge d'Albert Batet, Eduard Pujol i Elsa Artadi. Fonts governamentals asseguren que els contactes han estat constants en els últims dies. "El malestar s'ha anat expressant des de dijous en diverses reunions, no només en aquestes dues cites", remarca una veu coneixedora dels contactes, que també han implicat dirigents del PDECat.
El partit liderat per David Bonvehí tampoc coneixia prèviament la proposta de Torra, que ahir dimarts va sobrevolar la reunió setmanal del Govern. En va sortir una demanda explícita del president: "depurar responsabilitats" dins dels Mossos d'Esquadra per les actuacions dels últims dies en les mobilitzacions independentistes contra la sentència. Una ordre presidencial cap a Miquel Buch, conseller d'Interior, que ha estat qüestionat per sectors de l'executiu. El PDECat, en tot cas, ha tancat files amb ell i aquest cap de setmana va trucar Bonvehí per agrair-li personalment el suport.
El futur del president
Dijous, en calent, diputats de JxCat donaven Torra per "amortitzat", i recalcaven -sempre en privat- que la seva proposta d'autodeterminació no es duria a terme perquè tenia altes probabilitats de ser inhabilitat per un delicte de desobediència pel qual serà jutjat el 18 de novembre. Tampoc va convèncer sectors del grup parlamentari -i del Govern- que equiparés en importància el Consell per la República i el debat constituent amb els pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els comuns, allunyats més que mai del president per la gestió de la sentència, demanen la dimissió de Torra.
El president, a banda, malda per posar les bases del diàleg amb Madrid en un moment que Pedro Sánchez es nega a agafar-li el telèfon. L'actitud del líder independentista amb els aldarulls al carrer, que han monopolitzat el debat públic sobre la sentència, li han valgut crítiques també des de la presó de Lledoners. Jordi Sànchez, dirigent de JxCat i president de la Crida Nacional per la República, ha lamentat a La Vanguardia que Torra hagi actuat "tard" en relació a aquests esdeveniments. S'ha posat en marxa un gabinet de seguiment que avalua el termòmetre del carrer en un moment molt tens.
Des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses no es va fer cap comentari sobre la proposta de Torra en clau d'autodeterminació, i tampoc l'exili -amb Carles Puigdemont al capdavant- s'hi va pronunciar. ERC és més a prop ara de defensar les eleccions que no pas d'esgotar la legislatura -posició que hi ha sectors de JxCat que comparteixen-, però pretén actuar com a soci "responsable" i no abandonar el Govern. En tot cas, el futur del Govern transita per la cornisa després de les dificultats per vehicular la resposta al Suprem, gestionar els aldarulls i trencar el mur contra el diàleg de la Moncloa, que prefereix mantenir contacte amb el vicepresident Aragonès que amb el president.
Les trobades d'aquest tipus són habituals cada dilluns, segons ressalten fonts governamentals, però aquesta tenia un caràcter més excepcional perquè arribava dies després de la bretxa oberta al Govern per la proposta sobre l'autodeterminació. La reunió, en la qual van participar consellers com Damià Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Chacón, entre d'altres, va servir per intercanviar posicions dels esdeveniments dels últims dies. El president va aprofitar per demanar-los si comptava amb la seva lleialtat.
Els dirigents consultats asseguren que la resposta és afirmativa, però que també es va fer constar que Torra no els havia detallat la iniciativa per exercir l'autodeterminació abans que acabi la legislatura, és a dir, abans del 2022. La intervenció final del president es va coure als despatxos de Presidència, amb dos assessors d'estricta confiança del mandatari independendentista, i els responsables del grup parlamentari de JxCat tampoc en van ser informats. ERC també es va queixar per la manca d'informació -el vicepresident Pere Aragonès desconeixia el pla-, i la remor va anar pujant de to.
Fins al punt que hi va haver consellers de JxCat que van reunir-se -sense la presència del president- just després de la intervenció de Torra al Parlament. Dijous mateix, a banda d'aquesta trobada, també n'hi va haver una del grup parlamentari sota el lideratge d'Albert Batet, Eduard Pujol i Elsa Artadi. Fonts governamentals asseguren que els contactes han estat constants en els últims dies. "El malestar s'ha anat expressant des de dijous en diverses reunions, no només en aquestes dues cites", remarca una veu coneixedora dels contactes, que també han implicat dirigents del PDECat.
El partit liderat per David Bonvehí tampoc coneixia prèviament la proposta de Torra, que ahir dimarts va sobrevolar la reunió setmanal del Govern. En va sortir una demanda explícita del president: "depurar responsabilitats" dins dels Mossos d'Esquadra per les actuacions dels últims dies en les mobilitzacions independentistes contra la sentència. Una ordre presidencial cap a Miquel Buch, conseller d'Interior, que ha estat qüestionat per sectors de l'executiu. El PDECat, en tot cas, ha tancat files amb ell i aquest cap de setmana va trucar Bonvehí per agrair-li personalment el suport.
El futur del president
Dijous, en calent, diputats de JxCat donaven Torra per "amortitzat", i recalcaven -sempre en privat- que la seva proposta d'autodeterminació no es duria a terme perquè tenia altes probabilitats de ser inhabilitat per un delicte de desobediència pel qual serà jutjat el 18 de novembre. Tampoc va convèncer sectors del grup parlamentari -i del Govern- que equiparés en importància el Consell per la República i el debat constituent amb els pressupostos de la Generalitat per al 2020. Els comuns, allunyats més que mai del president per la gestió de la sentència, demanen la dimissió de Torra.
Torra ha de gestionar aquests dies la canalització de la resposta a la sentència, la ressaca dels aldarulls al carrer i la negativa rotunda de Sánchez a dialogar
El president, a banda, malda per posar les bases del diàleg amb Madrid en un moment que Pedro Sánchez es nega a agafar-li el telèfon. L'actitud del líder independentista amb els aldarulls al carrer, que han monopolitzat el debat públic sobre la sentència, li han valgut crítiques també des de la presó de Lledoners. Jordi Sànchez, dirigent de JxCat i president de la Crida Nacional per la República, ha lamentat a La Vanguardia que Torra hagi actuat "tard" en relació a aquests esdeveniments. S'ha posat en marxa un gabinet de seguiment que avalua el termòmetre del carrer en un moment molt tens.
Des de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses no es va fer cap comentari sobre la proposta de Torra en clau d'autodeterminació, i tampoc l'exili -amb Carles Puigdemont al capdavant- s'hi va pronunciar. ERC és més a prop ara de defensar les eleccions que no pas d'esgotar la legislatura -posició que hi ha sectors de JxCat que comparteixen-, però pretén actuar com a soci "responsable" i no abandonar el Govern. En tot cas, el futur del Govern transita per la cornisa després de les dificultats per vehicular la resposta al Suprem, gestionar els aldarulls i trencar el mur contra el diàleg de la Moncloa, que prefereix mantenir contacte amb el vicepresident Aragonès que amb el president.