
Amb la contaminació que produeix el fum de les eleccions espanyoles del 20-N, aquesta tarda el president de la Generalitat, Artur Mas, pronunciarà el seu primer debat de política general. Un debat en què el president vol treure punta al llapis i dibuixar conceptes emmarcats en l'abstracció política de la geometria variable.
En base aquesta premissa, i tenint present el debat pressupostari pels comptes del 2012, Mas guixarà en vermell l'aposta pel pacte fiscal com la primera estació de la transició nacional i centrarà el debat en propostes per combatre l'atur i el fracàs escolar. Un resum ràpid en quatre paraules: economia, educació, autogovern i identitat.
Seran tres dies de debat on la gesticulació política serà una part indestriable del missatge polític. La geometria pot deixar entreveure diverses figures polièdriques, jocs a tres bandes, a dos costats o més, en un Parlament atomitzat i amb un canvi brutal de les majories polítiques a Madrid.
Més enllà dels gestos, l'oposició també voldrà treure profit dels punts febles del Govern, sobretot furgar en la ferida de les retallades a la recerca d'un desgast que pugui donar oxigen a una oposició en què els principals partits -llevat de l'eufòria del PP i l'equiesència d'ICV- viu hores tèrboles i congressuals. Pactes, acords, preacords i dialèctica política, a CiU li falten sis vots i si la geometria és tossuda, les matemàtiques ho són més.