Tot el que volies saber de Pedro Sánchez i ningú t'havia explicat

De compartir passadissos a l'institut amb la reina Letizia a deixar l'Estudiantes per dedicar-se a la carrera política: consulta 10 curiositats del cap de llista del PSOE a les eleccions del 23-J

Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu
Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu | EP
09 de juliol del 2023
Actualitzat el 10 de juliol a les 8:49h

Pedro Sánchez va néixer a Madrid el 29 de febrer de 1972. Malgrat que de jove era un apassionat jugador bàsquet, va deixar-ho estar per centrar-se en la seva carrera de Ciències Econòmiques i Empresarials, que amb els anys el van portar a ser el primer secretari general del PSOE escollit pel vot directe de la militància (2014). Va ser el juny del 2018 quan, després de prosperar una moció de censura contra Mariano Rajoy, va fer-se amb les regnes de la Moncloa, revalidant el càrrec després de les eleccions del 2019. Aquestes són les 10 coses que no t'havien explicat al detall de l'actual president del govern espanyol i candidat del 23-J.
 

1. Company de passadissos de la reina Letizia 

Sánchez va néixer un 29 de febrer de 1972 al districte madrileny de Tetuán. Va estudiar a l'Institut Públic Ramiro de Maeztu, com també ho va fer la reina Letizia, a finals dels 80. En aquell moment compartien passadissos i professors, però mai van coincidir a classe perquè el president hi anava durant el torn de dia i la reina cursava el batxillerat nocturn. 
 

2. Jugador de l'Estudiantes

Va ser al Ramiro de Maeztu, planter de l'Estudiantes, on Sánchez, que fa 1,90 d'estatura, va desenvolupar la seva passió pel bàsquet. Va estar vinculat a diverses categories del club fins als 21 anys, quan va penjar les botes per dedicar-se exclusivament a la seva carrera acadèmica i després política. Ara, gaudeix veient com juguen les seves filles.
 

3. El raspall de dents a la Latina

Sánchez va conèixer Begoña Gómez, la seva dona, l'any 2003 en una festa d'aniversari d'un amic seu. Després de mesos sortint, va decidir instal·lar-se a casa d'ella, al barri de la Latina, perquè era un pis més gran que el seu. "Vaig ser jo qui vaig posar el raspall de dents a casa seva", va explicar en una entrevista. Dos anys després va néixer la seva primera filla, l'Ainhoa. Va ser ja l'any 2006 quan es van casar civilment, en un enllaç oficiat per la política Trinidad Jiménez. Després va néixer la segona filla, Carlota.
 

4. Quina música escolta?

A l'hora d'escollir cançons, el president del govern espanyol té ben clar que es decanta per l'indie. Alguns dels seus grups preferits són Lori Meyers, Izal, Supersubmarina, Los Planetas, Vetusta Morla o La Habitación Roja. I no només indie espanyol, també és fan de Biffy Cliro, David Bowie o Arcade Fire. L'any 2017, ell mateix va confeccionar una llista de cançons a Spotify que va compartir al seu perfil de Twitter. 

5. Aparició a 'Moros i Cristianos'

El debut de Sánchez en el món mediàtic no va ser a través de l'esfera política. Es remunta a l'any 1997, quan va debutar al programa televisiu Moros i Cristianos presentat per Xavier Sardà. En la seva intervenció va demanar normalitzar els procediments judicials sense donar excessiva cobertura a segons quins casos. La seva demanda venia per l'ampli ressò mediàtic s'estava donant als GAL en aquell moment. Per l'exposició dels arguments i l'oratòria, va rebre forts aplaudiments.
 

Pedro Sánchez, amb 25 anys a 'Moros i Cristianos'. Foto: Telecinco
 

6. El servei militar? "Una pèrdua de temps"

Com molts espanyols d'aquella quinta, Sánchez va fer el servei militar l'any 1993, quan tenia 23 anys. Concretament, el va fer al Servei Geogràfic de l'Exèrcit, a Campamento (Càceres). En aquest indret hi van fer la mili diverses personalitats com el president socialista Felipe González, el cantant José Luis Perales o el presentador Gran Wyoming. Però d'aquesta experiència Sánchez no en recorda res de bo. "Honestament, la mili no em va aportar res. Va ser una pèrdua de temps", va dir l'any 2015 en una entrevista.
 

7. De què ha treballat?

Abans de ser president del govern espanyol i d'ocupar càrrecs en la primera línia política, Sánchez va ser per un període de temps breu professor universitari. També assessor al Parlament Europeu (1998) i cap de gabinet de l'Alt Representant de Nacions Unides a Bòsnia durant la Guerra de Kosovo (1999). Quan va tornar a Espanya, va treballar com a director de relacions internacionals a l'OCU (2000) i va ser assessor d'economia de la comissió executiva federal del PSOE. Com a autònom, ha estat consultor assessorant empreses estrangeres.  
 

8. Trajectòria llarga amb el vistiplau de les bases

Sánchez es va afiliar al PSOE l'any 1993, i un any després va crear les Joventuts Socialistes de Tetuán. Abans de ser president del govern espanyol, va ocupar diversos càrrecs. Va ser regidor a l'Ajuntament de Madrid entre 2004 i 2009, i diputat per la circumscripció de Madrid del 2009 al 2011, repetint el 2013. Va arribar a la secretària general del PSOE el juliol de 2014, i el maig va revalidar el càrrec en unes primàries amb el 50,21% dels vots enfront dels 39,94 que va obtenir Susana Díaz. D'aquesta manera, les bases revifaven un Sánchez a qui van intentar enterrar barons socialistes. Va tornar a ser proclamat secretari general l'octubre de 2021. 
 

9. L'únic guanyador d'una moció de censura

En la història de la democràcia espanyola s'han produït fins a sis mocions de censura, l'última promoguda per Vox amb el perfil de Ramón Tamames. Però només un d'aquests intents va prosperar: el de Sánchez contra el govern de Mariano Rajoy. 
 

10. Quant cobra Pedro Sánchez?

Sánchez cobra, aquest 2023 -després d'una pujada d'un 4%-, 90.010,20 euros bruts anuals, el que vindrien a ser 7.500 € euros al mes. El president del govern espanyol, però, no té el sou més elevat dels representants públics de l'estat espanyol. Fins a sis presidents autonòmics cobren més que ell, començant pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que encapçala el rànquing amb més de 130.000 euros anuals. El segueixen Iñigo Urkullu (PNV), Isabel Díaz Ayuso (PP), Javier Lambán (PSOE), Emiliano García-Page (PSOE), i Ximo Puig (PSPV).