
L'hemicicle del Parlament de Catalunya aquest dijous a la tarda. Foto: Josep Maria Montaner
Les eleccions del 21-D han citat a les urnes més de cinc milions i mig de catalans per escollir el proper Govern de la Generalitat de Catalunya. Un cop es coneguin els resultats definitius, s'obrirà un període en el qual caldrà constituir el Parlament i investir un president. Com a molt tard, la cambra catalana i l'executiu català hauran d'estar constituïts el 7 d'abril. Si no ha estat possible, es tornaran a convocar eleccions automàticament.
Així doncs, a partir d'aquest dijous s'obren un seguit de dates clau en el calendari que marcaran els pròxims mesos de la política catalana. Segons indica la Llei de Presidència i del Govern, el cap de l'executiu -ara, Soraya Saénz de Santamaría en virtut del 155- té 20 dies hàbils des del 21 de desembre per convocar la sessió constitutiva del Parlament.
Constitució del Parlament
Com a tard, la cambra catalana tindrà fins al dimarts 23 de gener del 2018 per constituir-se, ja amb la presidència i els membres de la mesa escollits. A partir d'aquí, s'obre un termini de 10 dies hàbils per proposar la investidura d'un candidat a encapçalar la Generalitat.
Debat d'investidura
Aquest itinerari situaria el termini màxim fins al dimarts 6 de febrer: aleshores se sotmetria a una primera votació i, si no aconseguís la majoria absoluta dels vots, dos dies més tard se celebraria una segona votació, en la qual al candidat li valdria la majoria simple per ser investit.
Noves eleccions si el presidenciable no obté el suport de la cambra
Si tampoc ho aconseguís llavors, s'obriria un termini màxim de dos mesos per trobar un candidat, la qual cosa situaria la data límit per votar un president de la Generalitat en el dissabte 7 d'abril; si no fos possible, es tornarien a convocar eleccions automàticament.
Al principi de l'última legislatura catalana es van esgotar tots els terminis tant per constituir el Parlament com per investir Artur Mas per les desavinences que van mostrar llavors Junts pel Sí i la CUP fins a trobar un candidat de consens, que finalment va ser Carles Puigdemont.