29
de març
de
2022, 20:00
Actualitzat:
20:24h
La decisió de la direcció de Junts de celebrar el congrés aquest any, complint amb els estatuts de la formació i allunyant l'opció d'esperar a les eleccions municipals, engega el compte enrere a l'hora de prendre decisions transcendentals per al futur del partit. La formació liderada per Carles Puigdemont, nascuda el juny del 2020, afrontarà entre el juliol i l'octubre d'enguany un conclave en el qual s'hauran de resoldre incògnites tan rellevants com la continuïtat de Puigdemont a la presidència, la permanència de Jordi Sànchez a la secretaria general i els rols de Jordi Turull i Laura Borràs en la nova etapa. Fa setmanes que el debat sobre els lideratges és viu -la setmana passada, alts dirigents consultats per NacióDigital insistien que seria "inevitable" parlar de com quedarà la direcció- i el camí fins al congrés retratarà els equilibris entre sectors.
Noms -el debat sempre més llaminer, també de portes endins- a banda, hi ha una carpeta delicada que en el conclave no es podrà esquivar. Es tracta de l'estratègia política -en tot congrés hi ha una ponència ideològica i d'una d'organitzativa-, és a dir, el rumb a curt, mitjà i llarg termini que haurà de seguir el partit. Junts desconfia de la taula de diàleg amb l'Estat i renega de la via de l'acord amb el PSOE propugnada per ERC al Congrés dels Diputats, dues opcions a les quals rebat amb el relat de la confrontació. Aquest relat, però, ha sortit lesionat del cas Pau Juvillà al Parlament, i per ara el partit ha deixat l'elaboració del full de ruta independentista al Consell per la República. És en aquest context que Junts haurà de resoldre les següents incògnites:
Continuarà Puigdemont sent president?
En el líder a l'exili sempre hi ha conviscut una certa ambivalència pel que fa a la implicació en la vida interna dels partits en els quals ha militat, sobretot a Junts: no s'implica en el dia a dia més tècnic però, al mateix temps, les grans decisions no es prenen sense consultar-li i sense el seu aval. La presidència que ocupa és institucional, no executiva, i serveix per atorgar-li la pàtina de lideratge que va portar a trencar amb el PDECat i a arrossegar la gran majoria de cares visibles dels postconvergents. Junts va arrencar com a candidatura electoral al voltant de Puigdemont, i va continuar com un partit deslligat del PDECat amb l'expresident com a principal reclam.
A partir d'aquí, però, no han estat poques les ocasions en què s'ha especulat amb un abandonament de la presidència. L'última, en ple debat per com triar el president del Consell per la República: Puigdemont, en persona, va defensar que no havia de deixar cap càrrec orgànic a Junts per poder presidir l'entitat establerta a Bèlgica. Tanmateix, fonts consultades per NacióDigital indiquen que, en cas d'aval de la justícia europea a un retorn a Espanya -sense oposició de les autoritats espanyoles, que mai han garantit públicament complir amb els preceptes comunitaris en aquest camp-, deixar la presidència del partit seria factible per un retorn "com a líder de país i no de part". La decisió, com és habitual, només la pot prendre ell amb tots els elements sobre la taula. Si transcendeix que ho vol deixar, s'obrirà la pugna per agafar-ne el relleu.
Jordi Sànchez resistirà com a secretari general?
Les crítiques que s'ha endut el secretari general de Junts només s'han produït en privat i, quan han fet el salt a l'arena pública, s'han fet de manera anònima, com quan va escriure un article en el qual es podia interpretar -ell ho negava- que l'1-O va ser concebut com una estratègia de negociació amb l'Estat. "No sap portar el partit", s'ha pogut escoltar en boca d'alts dirigents de la formació. La formació de Govern amb ERC va comportar tensions -la negativa d'Elsa Artadi a formar part de l'executiu també s'explica per això, així com també l'absència de Damià Calvet en el Govern-, i sovint se li ha retret que "compartimentés" la informació. En les negociacions amb ERC, per exemple, Turull es va oferir als republicans per arribar a un acord al marge d'ell.
Sànchez ha notat com estructures territorials -com la vegueria del Penedès- han pressionat per celebrar el congrés ordinari, senyal interpretada com un gest crític amb el secretari general. Tampoc falten veus sorgides de l'estructura postconvergent que defensen que, amb Turull al capdavant de la maquinària, el partit "funcionaria millor". Tanmateix, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anat resistint, comanda l'estratègia cap a les municipals i ha estat l'encarregat de seleccionar peces clau del Govern com Jaume Giró, titular d'Economia i nom de futur a Junts per les més altes responsabilitats. "Va com un tro", es diagnostica de portes endins.
Quin paper jugaran Jordi Turull i Laura Borràs?
Turull, per activa i per passiva, ha negat qualsevol voluntat de presentar-se a la secretaria general de Junts. Tanmateix, dirigents que li professen lleialtat porten mesos especulant amb aquesta possibilitat. Ara és vicepresident del partit i, quan va sortir de la presó com a indultat, va projectar-se com un líder transversal del procés a través de la Travessa per la Llibertat. Dirigents consultats assenyalen, en tot cas, que sí que hi ha una possibilitat absolutament descartada: postular-se per la presidència en cas que Puigdemont la deixi. Davant d'aquest escenari, de portes endins s'especula amb dues possibilitats de cara al congrés, malgrat que encara queden mesos per celebrar-se.
Es tractaria, en aquest sentit, de pactar amb Sànchez -que passaria a ser president- o bé amb una Borràs que, si prosperés aquesta opció, assumiria la màxima representació institucional. Els lideratges a Junts són fruit de les ànimes que formen part de les sigles, de manera que qualsevol solució entesa com una "endreça" -en aquests termes s'expressava la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista aquest dissabte a NacióDigital- hauria de ser validada per tots els sectors del partit. Si no es vol, esclar, que a tan sols uns mesos de les municipals agafin pes les esquerdes.
Es reelaborarà el full de ruta?
Com que hi haurà una ponència política, el partit disposa d'una oportunitat per replantejar l'estratègia, una carpeta que ja ha estat objecte de reunió en executives llargues fora dels àmbits habituals. Junts defensa obertament la confrontació i reclama a Pere Aragonèsexplorar ja les "alternatives" a la taula de diàleg, i avala que sigui el Consell per la República qui elabori el nou full de ruta independentista. "Eludir la confrontació democràtica no aporta cap via de solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya i en el millor dels casos només farà que traspassar a generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva", remarca la ponència vigent, que tampoc expressa cap renúncia sobre la via unilateral.
Al mateix temps, dins del partit també ha anat consolidant-se una dinàmica que defensa situar la gestió com a principal eix, especialment dins del Govern. Això no vol dir renunciar a culminar el procés, però sí presentar-se davant l'electorat com una formació fiable des de l'executiu. Giró, amb els pressupostos aprovats i amb el fons complementari de riscos per avalar la causa de l'acció exterior al Tribunal de Comptes com a emblema, és l'exemple d'aquesta vessant que aspira a exhibir Junts.
Quina serà la política de pactes?
El partit ha viscut turbulències aquest cap de setmana arran de l'entrevista de Ciuró a NacióDigital, en la qual va defensar "no autoexcloure's del terreny de joc" pel que fa a pactes amb el PSC a la Generalitat. En un gest inusual, la direcció va emetre un comunicat breu en el qual desautoritzava aquesta visió i defensava que no hi hauria cap entesa amb partits que no formin part de la majoria independentista. Una majoria que, segons Ciuró, "són els pares" arran de la manca d'operativitat exhibida.
Junts manté acords sòlids amb el PSC com el de la Diputació de Barcelona, i al Parlament hi ha acordat -juntament amb ERC- la renovació de càrrecs institucionals -inclosos els mitjans públics- i també la reforma de la llei de política lingüística, de la qual el partit es va desmarcar poc després de signar l'entrada a registre de la proposta. Una decisió que exemplifica els equilibris interns dins la formació i el pes que, sovint, té Puigdemont a l'hora de dirigir les línies mestres del partit. Tot i que es va parlar d'ampliar el "consens" i de negociar més amb les entitats, no falten veus que diagnostiquen "manca de seriositat" de portes endins. El congrés, en aquest sentit, haurà de posar les bases sòlides per als reptes més immediats de Junts.
Noms -el debat sempre més llaminer, també de portes endins- a banda, hi ha una carpeta delicada que en el conclave no es podrà esquivar. Es tracta de l'estratègia política -en tot congrés hi ha una ponència ideològica i d'una d'organitzativa-, és a dir, el rumb a curt, mitjà i llarg termini que haurà de seguir el partit. Junts desconfia de la taula de diàleg amb l'Estat i renega de la via de l'acord amb el PSOE propugnada per ERC al Congrés dels Diputats, dues opcions a les quals rebat amb el relat de la confrontació. Aquest relat, però, ha sortit lesionat del cas Pau Juvillà al Parlament, i per ara el partit ha deixat l'elaboració del full de ruta independentista al Consell per la República. És en aquest context que Junts haurà de resoldre les següents incògnites:
Continuarà Puigdemont sent president?
En el líder a l'exili sempre hi ha conviscut una certa ambivalència pel que fa a la implicació en la vida interna dels partits en els quals ha militat, sobretot a Junts: no s'implica en el dia a dia més tècnic però, al mateix temps, les grans decisions no es prenen sense consultar-li i sense el seu aval. La presidència que ocupa és institucional, no executiva, i serveix per atorgar-li la pàtina de lideratge que va portar a trencar amb el PDECat i a arrossegar la gran majoria de cares visibles dels postconvergents. Junts va arrencar com a candidatura electoral al voltant de Puigdemont, i va continuar com un partit deslligat del PDECat amb l'expresident com a principal reclam.
A partir d'aquí, però, no han estat poques les ocasions en què s'ha especulat amb un abandonament de la presidència. L'última, en ple debat per com triar el president del Consell per la República: Puigdemont, en persona, va defensar que no havia de deixar cap càrrec orgànic a Junts per poder presidir l'entitat establerta a Bèlgica. Tanmateix, fonts consultades per NacióDigital indiquen que, en cas d'aval de la justícia europea a un retorn a Espanya -sense oposició de les autoritats espanyoles, que mai han garantit públicament complir amb els preceptes comunitaris en aquest camp-, deixar la presidència del partit seria factible per un retorn "com a líder de país i no de part". La decisió, com és habitual, només la pot prendre ell amb tots els elements sobre la taula. Si transcendeix que ho vol deixar, s'obrirà la pugna per agafar-ne el relleu.
Jordi Sànchez resistirà com a secretari general?
Les crítiques que s'ha endut el secretari general de Junts només s'han produït en privat i, quan han fet el salt a l'arena pública, s'han fet de manera anònima, com quan va escriure un article en el qual es podia interpretar -ell ho negava- que l'1-O va ser concebut com una estratègia de negociació amb l'Estat. "No sap portar el partit", s'ha pogut escoltar en boca d'alts dirigents de la formació. La formació de Govern amb ERC va comportar tensions -la negativa d'Elsa Artadi a formar part de l'executiu també s'explica per això, així com també l'absència de Damià Calvet en el Govern-, i sovint se li ha retret que "compartimentés" la informació. En les negociacions amb ERC, per exemple, Turull es va oferir als republicans per arribar a un acord al marge d'ell.
Sànchez ha notat com estructures territorials -com la vegueria del Penedès- han pressionat per celebrar el congrés ordinari, senyal interpretada com un gest crític amb el secretari general. Tampoc falten veus sorgides de l'estructura postconvergent que defensen que, amb Turull al capdavant de la maquinària, el partit "funcionaria millor". Tanmateix, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha anat resistint, comanda l'estratègia cap a les municipals i ha estat l'encarregat de seleccionar peces clau del Govern com Jaume Giró, titular d'Economia i nom de futur a Junts per les més altes responsabilitats. "Va com un tro", es diagnostica de portes endins.
Quin paper jugaran Jordi Turull i Laura Borràs?
Turull, per activa i per passiva, ha negat qualsevol voluntat de presentar-se a la secretaria general de Junts. Tanmateix, dirigents que li professen lleialtat porten mesos especulant amb aquesta possibilitat. Ara és vicepresident del partit i, quan va sortir de la presó com a indultat, va projectar-se com un líder transversal del procés a través de la Travessa per la Llibertat. Dirigents consultats assenyalen, en tot cas, que sí que hi ha una possibilitat absolutament descartada: postular-se per la presidència en cas que Puigdemont la deixi. Davant d'aquest escenari, de portes endins s'especula amb dues possibilitats de cara al congrés, malgrat que encara queden mesos per celebrar-se.
Es tractaria, en aquest sentit, de pactar amb Sànchez -que passaria a ser president- o bé amb una Borràs que, si prosperés aquesta opció, assumiria la màxima representació institucional. Els lideratges a Junts són fruit de les ànimes que formen part de les sigles, de manera que qualsevol solució entesa com una "endreça" -en aquests termes s'expressava la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista aquest dissabte a NacióDigital- hauria de ser validada per tots els sectors del partit. Si no es vol, esclar, que a tan sols uns mesos de les municipals agafin pes les esquerdes.
Es reelaborarà el full de ruta?
Com que hi haurà una ponència política, el partit disposa d'una oportunitat per replantejar l'estratègia, una carpeta que ja ha estat objecte de reunió en executives llargues fora dels àmbits habituals. Junts defensa obertament la confrontació i reclama a Pere Aragonèsexplorar ja les "alternatives" a la taula de diàleg, i avala que sigui el Consell per la República qui elabori el nou full de ruta independentista. "Eludir la confrontació democràtica no aporta cap via de solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya i en el millor dels casos només farà que traspassar a generacions futures la gestió d'aquest conflicte o bé comportarà la renúncia definitiva", remarca la ponència vigent, que tampoc expressa cap renúncia sobre la via unilateral.
Al mateix temps, dins del partit també ha anat consolidant-se una dinàmica que defensa situar la gestió com a principal eix, especialment dins del Govern. Això no vol dir renunciar a culminar el procés, però sí presentar-se davant l'electorat com una formació fiable des de l'executiu. Giró, amb els pressupostos aprovats i amb el fons complementari de riscos per avalar la causa de l'acció exterior al Tribunal de Comptes com a emblema, és l'exemple d'aquesta vessant que aspira a exhibir Junts.
Quina serà la política de pactes?
El partit ha viscut turbulències aquest cap de setmana arran de l'entrevista de Ciuró a NacióDigital, en la qual va defensar "no autoexcloure's del terreny de joc" pel que fa a pactes amb el PSC a la Generalitat. En un gest inusual, la direcció va emetre un comunicat breu en el qual desautoritzava aquesta visió i defensava que no hi hauria cap entesa amb partits que no formin part de la majoria independentista. Una majoria que, segons Ciuró, "són els pares" arran de la manca d'operativitat exhibida.
Junts manté acords sòlids amb el PSC com el de la Diputació de Barcelona, i al Parlament hi ha acordat -juntament amb ERC- la renovació de càrrecs institucionals -inclosos els mitjans públics- i també la reforma de la llei de política lingüística, de la qual el partit es va desmarcar poc després de signar l'entrada a registre de la proposta. Una decisió que exemplifica els equilibris interns dins la formació i el pes que, sovint, té Puigdemont a l'hora de dirigir les línies mestres del partit. Tot i que es va parlar d'ampliar el "consens" i de negociar més amb les entitats, no falten veus que diagnostiquen "manca de seriositat" de portes endins. El congrés, en aquest sentit, haurà de posar les bases sòlides per als reptes més immediats de Junts.