De totes les morts que van afectar la població per la Covid, les més cruentes i que més indignació van causar a Catalunya van ser les que es van produir en residències. Hi viuen gairebé 60.000 avis catalans i, malgrat ser la quarta pota de l'estat del benestar, la pandèmia va evidenciar les mancances que pateix aquest sector on també entra en joc el factor negoci, atès que múltiples fons d'inversió controlen centenars de places. Les morts que es van produir són inexactes. Més de 4.500 segons la Generalitat, més de 8.000 segons Imserso... El Parlament de Catalunya ha estat dels primers de tot l'Estat a posar en marxa una investigació per posar-hi llums i taquígrafs. En l'informe de les conclusions, que s'ha fet públic aquest dimarts a la comissió de Drets Socials, apareixen múltiples deficiències, però s'assenyalen pocs culpables.

La investigació va començar quan els estralls de la pandèmia encara eren ben presents mitjançant una comissió, quan Catalunya era encara sota la presidència de Quim Torra. Però la manca d'un acord entre els grups va impedir que continués com a tal i va acabar esdevenint un grup de treball. Ara han votat les conclusions de l'informe el PSC, ERC i Junts. En canvi, la resta de partits han votat en contra. Els més crítics han estat la CUP i els comuns que consideren que de poc serveixen les constatacions si no s'assenyalen responsables i es depuren responsabilitats. I no només. La coordinadora Familiars de Residències 5+1 s’ha manifestat davant del Parlament disgustada amb l’informe, que considera una “burla” a les famílies i les persones que van morir a les residències durant la pandèmia. 

Quins elements concrets es destaquen com a deficiències? Les conclusions asseguren que el desconeixement dels efectes "devastadors" de la covid van obligar a "improvisar" respostes: "Molts dels errors comesos van ser conseqüència de la manca d'informació científica i del fet de no disposar d'estructures preparades". També s'apunta a un accés desigual dels residents als centres hospitalaris, fruit de la "manca de coordinació" entre el Sistema d'Emergències Mèdiques i el sector residencial. 

Molts dels residents van ser confinats en les seves habitacions per frenar el propagament del virus. Els aïllaments van comportar conseqüències físiques i psicològiques perquè els ancians es van veure privats del contacte personal amb treballadors i els seus familiars. De fet, l'informe apunta algunes residències "van vulnerar el dret dels familiars a la informació" sobre l'estat de salut i l'evolució dels residents. 

En el document es reconeix reiteradament la feina feta pels professionals. Ara bé, també es destaca que entre els problemes del sector residencial hi és la "manca d'una titulació adequada" per fer aquestes feines. També sous baixos, llargues jornades laborals, alta rotació de personal i una ràtio desequilibrada que no s'actualitza des del 2011. Però aquestes deficiències tenen poc control i és que els serveis d'inspecció són "deficients", recull també l'informe. Actualment, els inspectors només s'activen si es presenta una denúncia, i en molt poques ocasions s'actua d'ofici. A final del 2019, només hi havia 29 inspectors. 

Infrafinançament de l'Estat

Però, i els responsables? No n'apareixen gaires, més enllà de la generalització de la precarietat del sector. Sí que s'apunta directament l'estat espanyol per l'"infrafinançament crònic". "La llei de la dependència no ofereix un sistema de finançament adequat, la qual cosa comporta una tensió pressupostària que ha donat lloc a moltes mancances en el sistema residencial. La realitat de la llei de la dependència i del seu finançament és que, el 2019, Catalunya va aportar el 84% dels recursos de la dependència mentre que l'Estat només en va aportar el 16%", es recull en l'informe. En suma, es conclou que la Generalitat no disposa de prous recursos per a afrontar la demanda de places de residència.