Carles Puigdemont ha tingut una agenda intensa en les primeres setmanes del 2019. Ja s'ha reunit dues vegades amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i ha rebut tant la direcció del PDECat com el grup parlamentari en ple de Junts per Catalunya (JxCat). El pols amb Roger Torrent, la imminència del judici al Tribunal Suprem contra la cúpula del procés i la proximitat de les eleccions municipals i europees fan que els fronts oberts s'hagin de resoldre, també, des de Waterloo. Aquestes són les qüestions que hi ha damunt la taula de Puigdemont i que s'hauran de tancar durant el primer semestre.

1. Xoc amb Torrent

En les últimes hores s'ha reobert la pugna entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC arran de recurs de Puigdemont al Tribunal Constitucional (TC) contra Roger Torrent i la mesa del Parlament per la retirada de la delegació de vot. Les discrepàncies són jurídiques -els republicans no consideren indispensable obrir aquesta via de cara al flanc internacional-, polítiques -el malestar mutu és evident- i formals: ERC assegura que no coneixia el recurs, mentre que JxCat sosté que el president del Parlament va ser informat a principis de gener. Les divergències són palpables a la cambra, però el Govern manté que es tracta d'una qüestió purament "tècnica".

El 30 de gener de l'any passat ja va saltar pels aires la unitat de l'independentisme, que trontollava per tots els fets de la tardor del 2017. Torrent va suspendre la investidura de Puigdemont i destapava la caixa dels trons entre JxCat i ERC. Des d'aquell moment, el grup parlamentari de l'expresident insisteix en tirar endavant les mesures necessàries per tornar a provar la investidura, i ja s'ha posat en marxa la comissió per reformar el reglament del Parlament i habilitar-la.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=apKghUHmW7k[/youtube]
Segons Puigdemont, és qüestió de "voluntat" seguir per aquest camí, mentre que Torrent, segons ha indicat aquest matí en una entrevista a la Cadena SER, és partidari de "l'efectivitat" com a criteri. "Quan es donin les circumstàncies objectivament serem al capdavant de qualsevol investidura, però s'han de donar aquestes circumstàncies, aquesta efectivitat; perquè si no, de què serveix?", ha recalcat. Torra, al costat del seu antecessor, ha indicat que tornar a fer Puigdemont president és un objectiu de legislatura al qual JxCat no renunciarà.

2. Crida Nacional per la República

Aquest dissabte se celebra el congrés fundacional de la Crida Nacional per la República, el moviment -ja registrat com a partit- que impulsa juntament amb Jordi Sànchez i Torra. Fins dimecres hi ha temps per presentar candidatures a la direcció, però hi ha dos noms que sobresurten per damunt de la resta. Es tracta de Sànchez, aspirant a president, que presentarà una llista en la qual també hi serà -possiblement com a secretària general- Elsa Artadi, actualment consellera de la Presidència i en la rampa de sortida cap a l'Ajuntament de Barcelona fent tàndem al costat de Joaquim Forn. Puigdemont exercirà la tasca -recollida als estatuts- de president "impulsor".

[blockquote]Puigdemont assumirà el càrrec de president "impulsor" de la Crida mentre que la direcció política estarà encapçalada per Jordi Sànchez i Elsa Artadi[/blockquote]
La Crida, tot i que en el congrés reforçarà el perfil associatiu i la vessant més "transversal" com a moviment independentista, té intenció d'influir en les properes eleccions municipals i europees. Serà la direcció escollida aquest dissabte al matí qui haurà de resoldre aquestes qüestions, així com també la relació amb el PDECat. El partit nacionalista és l'únic que s'ha mostrat interessat en col·laborar directament amb el nou projecte de Puigdemont, però no hi ha acord sobre l'encaix i els més pessimistes parlen de "trencament". Els militants del PDECat tindran l'última paraula. 

3. Eleccions europees i municipals

El 13 de novembre, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Puigdemont es va oferir per anar de número dos a les eleccions europees en una llista conjunta encapçalada per Oriol Junqueras. El líder d'ERC, però, és reticent a qualsevol fórmula unitària i la possibilitat va quedar descartada. Aquest dilluns, l'expresident ha assegurat que no està descartat que "participi" en una candidatura, sense concretar quina seria la fórmula. El més probable és que el PDECat concorri sota les sigles de JxCat, i que la Crida avali la candidatura, per la qual Puigdemont ja ha fet ofertes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gRxwcYpqnTU[/youtube]
És el cas de Beatriz Talegón, periodista i advocada madrilenya partidària del dret a decidir i de la República, tal com ha avançat NacióDigital. Un dels noms que apareixen en les travesses per formar part de la llista és del de Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de l'expresident i amb gran presència pública en els últims mesos. Puigdemont sap, a banda, que Jordi Turull s'ha ofert a la direcció del PDECat per encapçalar la llista a les europees. En cas de ser condemnat pel Suprem i, per tant, inhabilitat, Turull amb prou feines podria assumir el càrrec i deixaria vacant la plaça a Brussel·les.

Les eleccions municipals també ocupen Puigdemont, amb especial atenció a Barcelona. El PDECat i la Crida ja han consensuat el nom de Forn com a candidat i Artadi, una de les seves principals col·laboradores a Palau i en campanya, l'acompanyarà. La Crida, en teoria, només tindrà presència explícita a les municipals a la capital catalana.

4. Pressupostos generals de l'Estat

El grup parlamentari del PDECat -dividit- no prendrà cap decisió sobre la tramitació dels pressupostos de Pedro Sánchez sense consultar Puigdemont. L'expresident posa una condició molt clara al PSOE: posar en marxa una taula de negociació bilateral amb mediadors neutrals per tal de trobar una solució política al conflicte entre Catalunya i Espanya. De moment, la Moncloa s'ha obert a valorar la posada en marxa d'una taula de partits en paral·lel als organismes institucionals ja existents.

[blockquote]Puigdemont posa una condició clara al PSOE per tramitar els pressupostos: una taula de diàleg bilateral amb mediadors neutrals[/blockquopte]
La qüestió s'ha de tornar a debatre aquest divendres en una reunió a Barcelona en la qual hi participaran Artadi, el vicepresident Pere Aragonès i la vicepresidenta Carmen Calvo, el trident que greixa les relacions entre l'Estat i la Generalitat. Una de les demandes de la part catalana és no duplicar la taula de diàleg ja existeix a Catalunya i que la mesa de negociació inclogui responsables de Podem.

5. Judici al Suprem

Malgrat ser president de la Generalitat en el moment dels fets que es jutgen, Puigdemont no s'asseurà al banc dels acusats del Suprem perquè l'estratègia de les euroordres liderada pel magistrat Pablo Llarena va fracassar. Una de les tasques que emprendrà l'expresident serà la d'internacionalitzar el judici al capdavant del Consell per la República, que es va posar oficialment en marxa del 8 de desembre a Brussel·les. El focus, però, se centrarà en els presos i les seves declaracions davant el tribunal.

[blockquote]L'expresident de la Generalitat no s'asseurà al banc dels acusats del Suprem pel fracàs de les euroordres dictades per Pablo Llarena[/blockquote]
El líder de JxCat, per tant, afronta un semestre especialment intens des de Waterloo en el qual haurà de coordinar el naixement d'una nova formació política, les perspectives electorals municipals i europees, la relació amb un PDECat fracturat i el desenvolupament d'un judici de conseqüències imprevisibles.