Pere Macias. Foto: Q.S./NDEl diputat de CiU al Congrés dels Diputats, Pere Macias, presenta dimarts el llibre "Via ample, ment estreta", una obra que explica l'aïllament ferroviari de la península Ibèrica, causat tant per l'amplada de la via com per "la concepció autàrquica i radial de la xarxa espanyola". Macias ha explicat que el llibre planteja la tesi que, durant el desenvolupament de la primera xarxa ferroviària espanyola, al segle XIX, i durant el plantejament del tren d'alta velocitat, entre els segles XX i XXI, "es mantenen les mateixes pautes de comportament: no donar prioritat a la capacitat de transportar allà on és necessària, sinó al reforçament de la capitalitat de l'Estat".
El diputat de CiU ha lamentat la insistència en unir per tren d'alta velocitat totes les capitals de província amb Madrid, ja que "això crea uns drets duals. Els ciutadans d'Ourense o Barcelona tenen dret a connectar-se amb Madrid. Però els ciutadans de Barcelona no tenen dret de fer-ho amb València", tot i la racionalitat econòmica d'aquesta connexió. "En canvi, els ciutadans i les empreses de Madrid tenen dret a estar comunicats amb tothom", ha criticat el polític català. Macias ha lligat aquesta tendència amb l'actual situació del Corredor Mediterrani, que no s'ha considerat prioritari pel Govern espanyol davant d'altres alternatives menys rendibles econòmicament.
Tot i això, Macias ha celebrat que "una de les úniques batalles que ha guanyat Catalunya durant els darrers anys és que la connexió ferroviària amb Europa" s'ha fet pel costat català, tant per a mercaderies des del Port de Barcelona, que ja està operativa, com per a passatgers en alta velocitat, que ho estarà properament. Aquesta situació és diferent del segle XIX, quan es va prioritzar la connexió ferroviària amb França per Irún, catorze anys abans que per Portbou, segons relata el llibre. Macias veu clau per aquest canvi la influència de la política catalana a Madrid, especialment durant els governs del president de Jordi Pujol.
"S'hauria d'aconseguir que les infraestructures a l'Estat espanyol, com a la resta del món civilitzat, es fessin amb criteris de rendibilitat econòmica, i a vegades també social. Aquest és un objectiu català, i hauria de ser un objectiu espanyol", ha assenyalat Macias. Per fer entendre la situació actual, el polític nacionalista s'ha referit a "la lògica perversa del diputat provincial", que promet infraestructures en petites circumscripcions sense tenir en compte criteris d'eficiència i només per raons electoralistes.
El ferrocarril com a metàfora del model d'Estat
"Via ampla, ment estreta", que recull la tesi doctoral de Macias, analitza els 150 anys que van des del ferrocarril de Mataró fins a l'acord internacional amb França per la connexió ferroviària entre Figueres i Perpinyà, i on es succeeixen "les controvèrsies entre una Catalunya de marcada vocació europeista i una Espanya que posa pals a les rodes a la integració amb la resta del continent". Tant en la primera part -el segle XlX- amb la primera implantació del ferrocarril, com a la segona, que relata la construcció de les línies d'alta velocitat, es posa de manifest "una concepció diametralment oposada del paper del ferrocarril: mentre que pels polítics i enginyers espanyols és un instrument per cohesionar l'estat, des de Catalunya es veu com una eina al servei de l'economia productiva".
