[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=efBdfPZ4k74[/youtube]
Ara serà el torn del president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per les protestes al Departament d'Economia arran de les polèmiques detencions de la Guàrdia Civil pels preparatius del referèndum. Els quatre s'enfronten a una acusació de sedició, un delicte que pot suposar penes de fins a 15 anys.
Un grup de diputats i senadors d'ERC, PDECat, En Comú Podem, PNB i Bildu han anat fins a l'Audiència Nacional per saludar i acompanyar els investigats però un cordó policial i unes tanques els han impedit acostar-se al·legant motius de seguretat.
Tots han criticat el tracte que se'ls ha donat i han assegurat que la mesura era "inaudita". Cuixart i Sànchez han agraït amb les mans amunt i saludant els aplaudiments que els han fet des de la distància.
Els diputats i senadors catalans no han pogut acostar-se a l'Audiència Nacional Foto: Isaac Meler
Els indicis contra els quatre investigats
Quins indicis hi ha contra tots quatre? La Fiscalia va presentar una denúncia perquè unes 40.000 persones van encerclar la conselleria d'Economia mentre la benèmerita realitzava un escorcoll. A més a més, assenyalava especialment Sànchez i Cuixart. Al primer per haver cridat "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa" i al segon per apel·lar a la "mobilització permanent" fins que els detinguts no fossin posats en llibertat.
L'Audiència Nacional, però, també va posar el focus en la intendent Laplana i el major Trapero. Segons informa El Español, un atestat de la Guàrdia Civil indicava que el màxim dirigent de la policia catalana va mantenir una trucada telefònica amb el president de l'ANC durant de la concentració. Ara la jutge instructora Carmen Lamela vol saber si els dos comandaments policials van col·laborar en el setge que va durar unes 20 hores.
El major Trapero, a l'Audiència Nacional Foto: ACN
L'unionisme qüestiona els Mossos: del 20-S a l'1-O
Malgrat tot, és notori que els Mossos van facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil quan els antiavalots la Brimo van carregar contra els manifestants i van fer un passadís. La imatge que va resumir la jornada, però, va ser la dels vehicles de l'institut armat destrossats pels protestants. En aquest punt, l'unionisme va començar a qüestionar el paper de la policia catalana i el seu compromís amb la legalitat.
Els mossos han desallotjat alguns dels manifestants davant la conselleria d'Economia Foto: Adrià Costa
De fet, el cos policial català ja té obertes diligències en una desena de jutjats de Catalunya per denúncies contra la seva suposada passivitat en permetre l'obertura de col·legis electorals del referèndum de l'1 d'octubre. Les pautes que Trapero va donar al cos per complir amb les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de precintar centres de votació passaven per no fer ús de la força davant casos de "desobediència passiva".
Eficàcia policial i "proporcionalitat"
Des dels Mossos argumentaven que donarien "compliment als manaments judicials aplicant els principis d'actuació que la pròpia llei preveu (oportunitat, proporcionalitat i congruència)". La seva màxima era garantir la "pau social" i evitar "un mal major que el que es tracta d'evitar". Amb aquestes premisses, els Mossos van tancar més de 200 col·legis de l'1-O sense haver de fer servir la força.
L'actuació del cos policial català va contrastar amb el de la policia espanyola. Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil van fer un ampli desplegament de les seves unitats d'antiavalots i van entrar per la força als col·legis electorals del referèndum. La seva acció contra votants que de forma pacífica taponaven els accessos només va ser possible a base d'una brutalitat policial que ha generat una crisi política que ha donat la volta al món i ha obert les portades de la premsa internacional.
Els números parlen per si sol i en contra de l'eficàcia de la policia espanyola: van causar 893 ferits i només van tancar 90 col·legis. Tot i això, l'unionisme es fixa en l'actuació dels Mossos perquè no van fer servir la violència.
Agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra davant el Departament d'Economia Foto: Adrià Costa
