El motiu d'aquesta maniobra del ministeri públic és que aquest divendres mateix s'ha incorporat a la causa un nou atestat de la Guàrdia Civil relacionat amb l'1-O que "pot resultar transcendent per determinar en tota la seva dimensió i abast de la imputació dels quatre investigats". Serà en la nova compareixença dels investigats on el ministeri públic ha obert la porta a sol·licitar mesures cautelars. Sobretot, tenint en compte que podria ampliar l'acusació per les protestes contra les detencions del 20-S a l'actuació dels Mossos el passat diumenge 1 d'octubre.
Cuixart s'acull al dret a no declarar
Cuixart ha estat l'únic dels quatre investigats per sedició l'únic que s'ha negat a declarar. El president d'Òmnium ha al·legat que no reconeix la competència de l'Audiència Nacional espanyola per jutjar-lo. Fonts de la defensa han explicat que han interposat un recurs de competència perquè la llei no atribueix expressament a aquest tribunal l'enjudiciament de sedició. "És un delicte d'ordre públic però la jutge argumenta que en aquest cas la sedició tenia per objectiu 'alterar la forma de govern'", apunten les mateixes fonts.
Sànchez, per la seva banda, només ha respost la seva defensa per argumentar que la mobilització convocada davant del Departament d'Economia va ser "pacífica". En aquest sentit, el president de l'ANC ha recordat que la mobilització va ser convocada davant d'unes detencions que, segons ha assegurat, "no estaven justificades".
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la sortida de l'Audiència Nacional Foto: Isaac Meler
Trapero: "Els Mossos no van ser avisats amb prou antelació"
El major i l'intendent dels Mossos sí que han respost a totes les parts. Segons un comunicat dels Mossos, Trapero i Laplana han al·legat que la policia catalana no va ser avisada amb "suficient antelació per poder planificar el dispositiu" al Departament d'Economia i es van veure obligats a "anar-lo adaptant en funció de les circumstàncies". I critiquen que es van assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum el 20 de setembre passat "a través dels mitjans de comunicació".
Fonts judicials han concretat que Trapero ha explicat davant la jutge que va fer dues trucades al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, per coordinar les actuacions policials. La jutge instructora també ha requerit al major que aporti les comunicacions que va mantenir amb la Guàrdia Civil.
Crits de "traïdor" i cabró" al major
Trapero ha estat el primer en sortir de l'Audiència Nacional després de més d'una hora declarant com a investigat per sedició. La declaració del cap de la policia catalana ha estat la primera presencial del matí després que ho fes la intendent Teresa Laplana per videoconferència, a causa de motius de salut. Trapero, en sortir de l'alt tribunal, ha estat acomiadat entre aplaudiments de diputats d'ERC i el PDECat, però també per crits de "traïdor" i "cabró" per part d'un reduït grup d'espanyoliestes. Abans, un petit grup de membres del col·lectiu ultradretà Hogar Social ha cridat "bueno, pues molt bé, Trapero a prisión".
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=efBdfPZ4k74[/youtube]
Un grup de diputats i senadors d'ERC, PDECat, En Comú Podem, PNB i Bildu han anat fins a l'Audiència Nacional per saludar i acompanyar els investigats però un cordó policial i unes tanques els han impedit acostar-se al·legant motius de seguretat. Tots han criticat el tracte que se'ls ha donat i han assegurat que la mesura era "inaudita". Cuixart i Sànchez han agraït amb les mans amunt i saludant els aplaudiments que els han fet des de la distància.
Els diputats i senadors catalans no han pogut acostar-se a l'Audiència Nacional Foto: Isaac Meler
Els indicis contra els quatre investigats
Quins indicis hi ha contra tots quatre? La Fiscalia va presentar una denúncia perquè unes 40.000 persones van encerclar la conselleria d'Economia mentre la benèmerita realitzava un escorcoll. A més a més, assenyalava especialment Sànchez i Cuixart. Al primer per haver cridat "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa" i al segon per apel·lar a la "mobilització permanent" fins que els detinguts no fossin posats en llibertat.
L'Audiència Nacional, però, també va posar el focus en la intendent Laplana i el major Trapero. Segons informa El Español, un atestat de la Guàrdia Civil indicava que el màxim dirigent de la policia catalana va mantenir una trucada telefònica amb el president de l'ANC durant de la concentració.
El major Trapero, a l'Audiència Nacional Foto: ACN
L'unionisme qüestiona els Mossos: del 20-S a l'1-O
A pesar de les acusacions contra els comandaments dels Mossos, és notori que la policia catalana va facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil quan els antiavalots la Brimo van carregar contra els manifestants i van fer un passadís. La imatge que va resumir la jornada, però, va ser la dels vehicles de l'institut armat destrossats pels protestants. Va ser en aquest punt que l'unionisme va començar a qüestionar el paper dels Mossos i el seu compromís amb la legalitat.
A més a més, el cos policial català ja té obertes diligències en una desena de jutjats de Catalunya per denúncies contra la seva suposada passivitat en permetre l'obertura de col·legis electorals del referèndum de l'1 d'octubre. Les pautes que Trapero va donar al cos per complir amb les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de precintar centres de votació passaven per no fer ús de la força davant casos de "desobediència passiva".
Eficàcia policial i "proporcionalitat"
Des dels Mossos argumentaven que donarien "compliment als manaments judicials aplicant els principis d'actuació que la pròpia llei preveu (oportunitat, proporcionalitat i congruència)". La seva màxima era garantir la "pau social" i evitar "un mal major que el que es tracta d'evitar". Amb aquestes premisses, els Mossos van tancar més de 200 col·legis de l'1-O sense haver de fer servir la força.
L'actuació del cos policial català va contrastar amb el dels cossos policials espanyols. Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil van fer un ampli desplegament de les seves unitats d'antiavalots i van entrar per la força als col·legis electorals del referèndum. La seva acció contra votants que de forma pacífica taponaven els accessos només va ser possible a base d'una brutalitat policial que ha generat una crisi política que ha arribat a les portades de la majoria dels mitjans internacionals. Els números parlen per si sol i en contra de l'eficàcia de la policia espanyola: van causar 893 ferits i només van tancar uns 90 col·legis.
Agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra davant el Departament d'Economia Foto: Adrià Costa
