El candidat de la federació ha explicat les seves propostes en aquest camp davant un centenar de representants del món de l’esport: de federacions catalanes de diverses modalitats com el rugby, el bàsquet, la boxa o l’espeologia; de membres de la UFEC; de clubs de natació; de campions paralímpics; d’ exjugadors d’èlit de futbol, bàsquet, waterpolo o handbol... entre els quals, per exemple, Melcior Mauri, Enric Massip, José Mari Bakero, Dani Ballart, Joan Estella o Sònia Guirado.
Per a Tremosa, aquest no és un objectiu balder si es té en compte que el de l’esport “és un sector estratègic per a l’economia de qualsevol país” i ha posat com a exemple més clar, el bilió de pessetes que es va invertir a Catalunya entre els anys 1989 i 1992 en motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona, uns diners que en els anys posteriors “van tenir un efecte multiplicadors en el PIB i que ens ha deixat infraestructures tant importants com els rondes, la torre de telecomunicacions de Collserola o el centre que Telefónica va construir al Penedès”.
En aquest sentit, disposar de seleccions catalanes reconegudes internacionalment no suposaria només “tenir reconeguda la nostra identitat nacional” sinó que també tindria “un impacte econòmic positiu sobre Catalunya i sobre els mateixos esportistes catalans”.
Més enllà dels beneficis econòmics de l’esport, Tremosa ha parlat també dels seus beneficis socials: “és una font de salut física i mental i, en el cas dels esports d’equip, un instrument per socialitzar i integrar”.
Altres mesures que el candidat de CiU ha presentat són “l’homologació entre diversos països de les titulacions esportives; estudiar la viabilitat d’un ERASMUS esportiu; o desgravacions fiscals a les empreses privades que esponsoritzin activitats esportives” . També caldria, ha conclòs, “un impuls als programes d’alt rendiment esportiu”, un objectiu que avui el govern tripartit no té com a prioritari. Â
