Crida poderosament l'atenció que una gran part dels líders actuals d'ERC, que va passar de vuit a tres diputats a Madrid i ara -segons les enquestes- pot arribar a perdre totalment la representació, no tinguin cap urgència ni per canviar d'estratègia ni per substituir el cap de cartell electoral. Però el cas és que és així. Tant se val que entre Barcelona i Mollet no hi quedi ni un sol regidor republicà.

Ahir mateix, l'exconseller Tresserras -probablement, el teòric principal dels tripartits- va pronunciar una frase que val la pena llegir dues vegades: "Un resultat electoral a partir d'una filigrana i una maniobra tàctica que garantís ara treure dos o tres diputats més, encara que fos construint veïnatges una mica incòmodes que alimentessin la premsa, és secundari per a ERC". Total, que ni hi ha pressa ni cal canviar l'estratègia de col·laboració amb el PSC i ICV pel que no seria més que una "filigrana" o una "maniobra tàctica". Els veïnatges "una mica incòmodes" deuen ser les altres forces independentistes i això d'"alimentar la premsa" més val deixar-ho córrer. En fi...

Junqueras i Bosch proposen una nova estratègia, basada en confrontar la superioritat democràtica del dret a decidir amb el continuïsme radical de Carme Chacón o Josep Antoni Duran Lleida. Enfront, els partidaris de l'immobilisme es mantenen en silenci mentre es treballen els mecanismes de l'aparell d'ERC. Suposo que esperant -en cas de guanyar- la simpatia de nous votants com ara Albert Rivera, Joan Ferran o Francesc de Carreras.