Segons les dades de l’”Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006”, elaborada per l’Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, a la ciutat de Barcelona menys d’un 52% de la població té el català com a llengua habitual. “Si aquesta situació estigués passant a capitals com Londres, Buenos Aires o París seria sorprenent i s’obriria un gran debat”.
“Això és el que passa a Barcelona. Les xifres són molt preocupants, la situació és difícil i tot passa davant la indiferència del govern municipal”, ha dit Trias, que ha exigit a l’Alcalde Hereu que prengui consciència que l’ús social del català té un problema a Barcelona, “si la llengua perd el seu ús social a la seva capital corre el risc d’esdevenir residual”.
A parer del líder de CiU, “incrementar l’ús social del català no figura en l’agenda política del govern municipal” i ha criticat que malgrat el Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona (CNLB) està presidit pel primer Tinent d’Alcalde, Carles Martí, “no hem sentit mai cap responsable municipal referir-se a aquesta qüestió”. “El govern actual té una actitud amb el català que suposa una reculada respecte governs anteriors”, ha lamentat Trias.
Un altre element que posa en evidència que el català no figura en l’agenda del Govern d’Hereu és que el Reglament d’Ús Lingüístic del Català acumula més de deu anys de retard. També, ha explicat Trias, les partides pressupostàries són insuficients, així, per l’any 2009 els recursos destinats a les polítiques de normalització lingüística és de 2,4M€, menys de les que es destinen a Gabinet d’Alcaldia (3,3M€), Protocol (3M€) o Publicitat (8,6M€). “En els diners que es destinen a les diferents partides es veu quin és el seu interès. Es passen el dia fent campanyes publicitàries, però no se n’ha fet cap per promoure l’ús del català”, ha dit Trias.
Tenim situacions noves i el marc legal ha canviat, l’Estatut d’Autonomia dóna un nou rang al concepte d’oficialitat del català, “però sembla que l’Ajuntament no se n’ha assabentat”, ha criticat Xavier Trias. “Cal canviar la inèrcia per fer front a l’allau de nous barcelonins i l’Ajuntament no pot reduir la seva política a fer aportacions al CNLB”.
Trias ha proposat, per afrontar els nous reptes, “noves polítiques i més recursos”. “Cal un canvi de ritme i molts més recursos” ha explicat el líder municipal de CiU, també ha proposat que es doblin les partides que l’Ajuntament hi destina, fins arribar el primer any als 5M€, “ perquè la voluntat política s’ha de plasmar en partides pressupostàries”. També ha exigit Trias més interès polític i institucional en les polítiques actives en defensa del català i ha reclamat a Jordi Hereu “l’Alcalde de la capital del país i de la catalanitat”, més compromís i lideratge amb els reptes que té l’ús social del català.
Trias ha exigit acabar amb l’ambigüitat respecte la defensa de l’ús del català: “l’Ajuntament i l’Alcalde han de tenir plantejaments clars de quina és la seva responsabilitat. És necessari tenir consciència, compromís i fer polítiques actives en defensa de la nostra llengua, l’ajuntament ha de demostrar interès”.
Per a Trias cal entendre la situació que vivim, “no fer-ho seria un error”. Segons el cap del grup de CiU, “és important explicar la importància del català, que aprendre el català és una oportunitat pels que venen de fora i per tothom”. “Barcelona és la capital de Catalunya, hi té una gran responsabilitat i hem d’exercir com a tal”, ha finalitzat Trias.
