"Hem col·laborat amb entitats com la PAH, tenim l'obsessió d'ampliar el parc d'habitatges socials, els habitatges de lloguer accessible. Aquest és un projecte a mig i llarg termini, el de crear habitatge públic de lloguer, després d'un llarg període en què no s'havia fet res, sorprenentment." Així és com l'alcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reelecció, Xavier Trias, ha desenterrat la destral de guerra aquest dimecres i, amb tan sols quatre frases, ha marcat les línies mestres del seu missatge de cara al 24 de maig: la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) no és una entitat que Ada Colau es pugui apropiar en exclusiva. I ICV, partit que dóna tota la infraestructura a Colau, va fer ben poca cosa a favor dels desafavorits durant els anys que va governar. "Hi ha un desequilibri creixent entre les rendes més altes i més baixes, i la nostra principal missió és combatre-les", ha sentenciat Trias. Si en comptes de cabells platejats portés cueta, podria liderar Podem.

"Nosaltres plantegem una revolució, la revolució del sentit comú. Presentant idees arriscades, innovadores, sabent molt bé què es pot fer i què no, què es pot prometre i què no. Som la gent útil que es necessita per seguir impulsant aquesta ciutat. Ens devem a la gent que ho passa més malament, i l'única manera que se'n surti és que aquesta ciutat vagi endavant", no s'ha estat de proclamar en un esmorzar informatiu en què ha donat el tret de sortida de la precampanya municipal.

En el torn posterior de preguntes, i demanat explícitament per Colau, ha insistit: "Nosaltres hem col·laborat amb Ada Colau, a qui ara li fem tant de fàstic. Ara ella diu diu coses que crec que no ha de dir, posa epítets a la gent que governem. Però hi hem mantingut una col·laboració important."

"Progrés econòmic i social"

Segons el líder barceloní de CiU, enquadrat des de sempre en l'ala més socialdemòcrata de la federació, la ciutat necessita "un creixement harmònic i de qualitat" per fer front al "repte més important que tenim: la cohesió social". "No hi pot haver progrés econòmic sense progrés social", ha proclamat. Per aquest motiu, ha reclamat la necessitat de crear "feina, feina i feina".

Tot seguit, ha fet un llistat de les mesures socials que ha dut a terme durant el seu mandat, des de fomentar els eixos comercials d'arreu de la ciutat, renovar els mercats entesos com a "veritables motors dels barris", apostar pel "turisme responsable", invertir 2.000 milions d'euros, rebaixar el preu del transport públic en aquest any electoral, crear zones 30, "voreres més àmplies", la nova xarxa de busos i de carrils bici...

I, de cara al nou mandat, s'ha proposat que el salari mínim barceloní sigui més elevat que el de la mitjana. "No és competència municipal, però ens hi posem al davant", ha assegurat. Si guanya, "revisarà" les clàusules de contractació perquè els treballadors municipals cobrin un salari mínim superior a l'establert per llei.

Un "govern fort"

I, és clar, perquè tot això sigui possible, reclama "un govern fort" de cara al proper mandat, de més de quinze regidors convergents. Si se'n surt, es proposa "continuar fent de Barcelona una ciutat atractiva a tot el món", fet que permetrà atreure empreses i, així, crear llocs de treball.