Rops i Tura en una imatge d'arxiu. Foto: ACN

Primers moviments, ara ja més oficials que oficiosos, al carrer Nicaragua de Barcelona, quarter general dels socialistes, de cara les consagrades eleccions primàries per escollir el candidat a presidir la Generalitat.

Després que dilluns es c onstituís la comissió que ha de regular el procés de primàries,  l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ja s'ha postulat i Montserrat Tura ja ha ensenyat la poteta. I, si fem cas a un mínim de lògica política, l'actual primer secretari del PSC, Pere Navarro, també se suposa que entrarà en batalla tot i que no ha volgut fer cap pronunciament en aquest sentit.

Ros ja ha estat el més clar indicant, en la línia des que es va postular per dirigir el partit, la seva intenció de presentar-se; Tura es fa l'estreta i Navarro se suposa. Amb aquesta premissa, però, i amb el rerefons d'unes eleccions anticipades, el triumvirat de protocandidats es podria reduir a dos i, tot plegat, en un ambient de discussió sobre el calendari de les eleccions.

Càlculs i calendaris

El PSC es trobaria enfrontat en dos corrents. Per una banda, centralitzat les primàries en assolir dos candidats. Una opció que interessa especialment als partidaris d'Àngel Ros, que temen com un efecte de dispersió del vot si també concorre l'exconsellera,  decisió que tècnicament afavoriria Pere Navarro.

Amb aquest esquema de treball, els partidaris de Ros són partidaris d'accelerar el procés de primàries per tal de consolidar el candidat de cara els comicis al Parlament. Fins i tot, l'equip de Ros contempla la possibilitat, ja que tancava la llista per Lleida,  de fer els moviments parlamentaris necessaris  per tal de treballar també des del Parlament. És a dir, fer caure els peons necessaris, fins i tot, Joaquim Llena, per posar sota els focus de la primera línia política l'alcalde de Lleida, si finalment, acaba sent el candidat.

Per altra banda, un sector més acord amb la línia estratègica de l'aparell volen apurar al màxim ens terminis i formalitzar una oposició més beÅ€ligerant amb CiU. Amb aquesta estratègia, el PSC vol reforçar el seu paper d'alternativa de govern. Una estratègia que tampoc acabarien de veure clar els partidaris de l'alcalde de Lleida. La guerra púnica, la segona, comença al PSC.