10
de juny
de
2021, 11:14
Actualitzat:
14:09h
Jordi Turull ha presentat aquest dijous, l'endemà que ho fes Jordi Cuixart, el recurs contra la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). En una compareixença dels advocats Jordi Pina i Francesc Homs, acompanyats de l'expresident Carles Puigdemont, han detallat la demanda. Concretament, la defensa de Turull considera que s'han vulnerat diversos drets fonamentals. "És molt difícil resumir quatre anys d'ignomínia", ha admès. La defensa ha demanat que el recurs es tramiti per la via urgent i s'ha presentat en català.
Pina ha explicat que s'ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei. "Aquest judici no s'hauria hagut de celebrar al Tribunal Suprem, sinó al TSJC", ha dit, i ha criticat que l'alt tribunal espanyol es va declarar competent per jutjar-lo. "Ha tingut una fal·lera important per dirigir el procediment", ha dit, i ha acusat els magistrats del Suprem de voler fer de "salvadors de la pàtria". Pina també ha recordat que la querella de la Fiscalia es va presentar inicialment al TSJC i no va ser fins després, el 27 d'octubre de 2017, que va presenar una querella a l'Audiència Nacional i després al Suprem. "És revelador d'aquesta vulneració de drets", ha insistit.
També es denuncia una vulneració del dret a un jutge imparcial. "Aquest procediment no ha estat dirigit per jutges imparcials", ha dit Pina. Alguns aspectes que ho fonamenten són la interlocutòria del processament del magistrat Pablo Llarena, quan va parlar en primera persona, com a víctima del delicte. "Ho hem denunciat a nivell intern i no se'ns ha donat la raó", ha lamentat. Un altre element que prova la vulneració del jutge imparcial és el paper del jutge Francisco Monterde o les paraules del portaveu del Suprem quan va dir que el PP controlava la sala segona "per la porta del darrere".
Pina també ha denunciat les ingerències del govern espanyol a través de representants d'España Global en contra dels presos i, per això, que s'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència. En la mateixa línia, també ha denunciat que s'ha vulnerat el principi de legalitat en relació al dret de reunió pacífica i a la llibertat d'expressió. En aquest sentit, ha recollit els vots particulars dels magistrat Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Pina ha agraït a Puigdemont la seva presència a Estrasburg. "Simbolitza que després d'una llarga travessa pel desert per fi ens retrobem a Europa, una Europa que ha donat èxits als exiliats. Esperem que els èxits obtinguts els darrers mesos els puguem gaudir també nosaltres", ha dit l'advocat.
"Una nova etapa en el procés de defensa"
L'expresident Carles Puigdemont ha dit que s'ha entrat en una nova etapa en el procés de defensa i ha assegurat que a Europa els àrbitres són imparcials. "Els presos polítics disposaran d'un entorn en què les sentències no estan predeterminades", ha dit Puigdemont. "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit", ha dit. "Estic convençut que tots remarem en la mateixa direcció", ha afirmat Puigdemont. L'expresident ha recordat que "quan s'han jugat partits a Europa "normalment ha anat molt bé" i ha confiat que es restitueixin els drets presos i exiliats es puguin retrobar.
Cuixart, el primer
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, va presentar ahir el primer recurs al TEDH contra la sentència de l'1-O. Ho va fer el seu advocat, Benet Salellas, en temps rècord: 24 hores després que el TC fes pública la sentència que avalava la condemna de nou anys per un delicte de sedició. Un cop exhaurida la via espanyola, els presos polítics ja poden portar la causa a Estrasburg. El recurs de Cuixart s'ha registrat en català, acompanyat de la documentació essencial per a la seva admissió: una seixantena d’informes que ocupen un total de 2.009 pàgines.
La defensa al·lega que s'han vulnerat els drets de reunió i de llibertat d'expressió. Entre els documents que s’adjunten hi ha tots els pronunciaments d’organismes internacionals que, al llarg dels més de tres anys i mig de presó del president d’Òmnium, han denunciat la seva situació i n'han demanat l'alliberament, així com també les resolucions dictades per altres tribunals europeus.
Pina ha explicat que s'ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei. "Aquest judici no s'hauria hagut de celebrar al Tribunal Suprem, sinó al TSJC", ha dit, i ha criticat que l'alt tribunal espanyol es va declarar competent per jutjar-lo. "Ha tingut una fal·lera important per dirigir el procediment", ha dit, i ha acusat els magistrats del Suprem de voler fer de "salvadors de la pàtria". Pina també ha recordat que la querella de la Fiscalia es va presentar inicialment al TSJC i no va ser fins després, el 27 d'octubre de 2017, que va presenar una querella a l'Audiència Nacional i després al Suprem. "És revelador d'aquesta vulneració de drets", ha insistit.
També es denuncia una vulneració del dret a un jutge imparcial. "Aquest procediment no ha estat dirigit per jutges imparcials", ha dit Pina. Alguns aspectes que ho fonamenten són la interlocutòria del processament del magistrat Pablo Llarena, quan va parlar en primera persona, com a víctima del delicte. "Ho hem denunciat a nivell intern i no se'ns ha donat la raó", ha lamentat. Un altre element que prova la vulneració del jutge imparcial és el paper del jutge Francisco Monterde o les paraules del portaveu del Suprem quan va dir que el PP controlava la sala segona "per la porta del darrere".
Pina també ha denunciat les ingerències del govern espanyol a través de representants d'España Global en contra dels presos i, per això, que s'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència. En la mateixa línia, també ha denunciat que s'ha vulnerat el principi de legalitat en relació al dret de reunió pacífica i a la llibertat d'expressió. En aquest sentit, ha recollit els vots particulars dels magistrat Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Pina ha agraït a Puigdemont la seva presència a Estrasburg. "Simbolitza que després d'una llarga travessa pel desert per fi ens retrobem a Europa, una Europa que ha donat èxits als exiliats. Esperem que els èxits obtinguts els darrers mesos els puguem gaudir també nosaltres", ha dit l'advocat.
"Una nova etapa en el procés de defensa"
L'expresident Carles Puigdemont ha dit que s'ha entrat en una nova etapa en el procés de defensa i ha assegurat que a Europa els àrbitres són imparcials. "Els presos polítics disposaran d'un entorn en què les sentències no estan predeterminades", ha dit Puigdemont. "Ens retrobem a Europa i junts a Europa és quan podrem lliurar batalles amb més possibilitats d'èxit", ha dit. "Estic convençut que tots remarem en la mateixa direcció", ha afirmat Puigdemont. L'expresident ha recordat que "quan s'han jugat partits a Europa "normalment ha anat molt bé" i ha confiat que es restitueixin els drets presos i exiliats es puguin retrobar.
Cuixart, el primer
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, va presentar ahir el primer recurs al TEDH contra la sentència de l'1-O. Ho va fer el seu advocat, Benet Salellas, en temps rècord: 24 hores després que el TC fes pública la sentència que avalava la condemna de nou anys per un delicte de sedició. Un cop exhaurida la via espanyola, els presos polítics ja poden portar la causa a Estrasburg. El recurs de Cuixart s'ha registrat en català, acompanyat de la documentació essencial per a la seva admissió: una seixantena d’informes que ocupen un total de 2.009 pàgines.
La defensa al·lega que s'han vulnerat els drets de reunió i de llibertat d'expressió. Entre els documents que s’adjunten hi ha tots els pronunciaments d’organismes internacionals que, al llarg dels més de tres anys i mig de presó del president d’Òmnium, han denunciat la seva situació i n'han demanat l'alliberament, així com també les resolucions dictades per altres tribunals europeus.