Un any després de l'entrada de la Guàrdia Civil als ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres l'urbanisme municipal català ja no tornarà a ser el mateix. El fet que requalificacions successives només beneficiïn les empreses que van comprar uns terrenys i que el municipi no en vegi ni cinc ja ha deixat de ser acceptat, tot i que pugui ser legal. La imatge d'agents de la Guàrdia Civil fortament armats custodiant la porta principal del consistori colomenc trigarà en ser oblidada, igual que veure importants polítics i empresaris baixar emmanillats d'un furgó policial i entrar a la seu de l'Audiència Nacional pel que es va conèixer com operació 'Pretòria'.

El centre de la complexa trama de corrupció era, segons la Fiscalia Anticorrupció i el jutge Baltasar Garzón, Luis García Sáez, 'Luigi', ex diputat del PSC al Parlament i expulsat del partit als anys 90 per una altra trama de corrupció i estafa, Agrotecsa. La seva habilitat per posar en contacte empresaris de la construcció i polítics municipals va ser clau per portar a terme els polèmics projectes, com el Cúbics de Santa Coloma o el Niesma a Llavaneres. Segons el sumari, 'Luigi' hauria guanyat uns vuit milions d'euros en comissions il·legals gràcies a la desena d'empreses pantalla que controlava.

Entre els principals imputats pel cas destaquen polítics o ex polítics com Bartomeu Muñoz, 'Bartu', fins aleshores alcalde de Santa Coloma; Macià Alavedra, ex conseller d'Economia de la Generalitat en els governs de Jordi Pujol; Lluís Prenafeta, ex secretari de la Presidència amb Pujol; Víctor Ros, alcalde de Llavaneres pel PP, o el regidor d'Urbanisme de la mateix localitat, Antoni Jiménez (PSC); tècnics com l'excap de Planificació Urbanística de la Generalitat en època de CiU, Genís Carbó, o l'exgerent de serveis municipals del mateix ajuntament, Pasqual Vela; així com importants empresaris com Josep Singla, ex president de Proinosa, o Lluís Casamitjana, d'Espais. En total es va imputar a 20 persones per delictes com associació il·lícita, blanqueig de capitals, tràfic d'influències, frau en subvencions i falsedat documental.

Fins i tot va ser imputada la mare de Bartomeu Muñoz, Josefina Calvet, que constava com a propietària d'alguna de les empreses investigades, tot i que després es va arxivar la causa contra ella en comprovar que tot havia estat fet per part del seu fill i que ella pateix Alzheimer.

Des de finals d'octubre, quan van ser arrestats, els principals detinguts van passar setmanes a la presó, primer a la madrilenya de Soto del Real i després a Brians, a Sant Esteve Sesrovires. Tots van anar sortint després de pagar importants fiances, fins a un milió d'euros en el cas de Prenafeta i Alavedra a principis de desembre. Bartomeu Muñoz va sortir a finals de desembre després d'aconseguir mig milió d'euros a través d'una col·lecta popular i entre amics i companys de partit. 'Luigi' va sortir a l'abril.

El principal mètode per obtenir beneficis econòmics per part de la xarxa consistia en que l'ajuntament venia uns terrenys o adjudicava un projecte urbanístic a una empresa de l'entorn de 'Luigi'. Aquesta, més tard, aconseguia, gràcies als contactes de 'Luigi' amb responsables municipals, requalificar el sòl per augmentar-ne el valor i finalment l'empresa el revenia a un preu molt superior. El benefici, evidentment, només se'l quedava l'empresa i l'ajuntament no en veia ni cinc. El delicte seria el tràfic d'influències que suposava canviar la voluntat de l'Ajuntament per aconseguir el canvi de la qualificació del sòl.

Segons el sumari del cas, 'Luigi' s'hauria embutxacat 8.026.000 euros en concepte de comissions en les operacions immobiliàries Pallarès, Niesma i Badalona. Segons l'escrit, Prenafeta i Alavedra van actuar com a intermediaris entre els inversors, els promotors, les empreses i els ajuntaments implicats i van cobrar 637.590 euros. A més, l'informe de la Guàrdia Civil afirma que 'Luigi' 'disposava com si es tractés del mateix alcalde' en les operacions d'adjudicació de contractes a Santa Coloma de Gramenet.

Les primeres investigacions sobre 'Luigi' apuntaven que el suposat cervell de la trama 'té un elevat nivell de vida' mentre que 'declara un baix nivell d'ingressos' i manté una 'relació privilegiada' amb 'Bartu', cosa que el feia 'partícip' en la presa de decisions d'aquesta localitat. En les operacions Pallarès, Niesma i Badalona hauria cobrat 8.026.000 euros per la seva intervenció.

Tràfic de contactes
La segona variant, segons l'informe, tenia com a actors Prenafeta i Alavedra, que intercedien davant les diverses autoritats de més pes que les merament municipals, presentaven el projecte i fonamentalment a l'empresari que estava al darrere, en aquest cas el president d'Espais, Lluís Casamitjana. L'exemple d'aquesta variant és l'intent d'Espais de vendre un edifici a la Generalitat per 89 milions d'euros. La Guàrdia Civil diu que Prenafeta havia intercedit 'en diverses ocasions' davant del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i amb l'exgerent de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) Emili Mas --també imputat-- perquè aquest organisme acabés comprant finques a Espais.

Els dos exdirigents van contactar també amb el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, per tal que els facilitessin la permuta d'un edifici del Departament d'Acció Social. La trama volia aconseguir entrar en la permuta o venda d'un edifici que pertanyia al Departament d'Acció Social que tenia previst canviar-lo per un altre més adequat a les funcions d'aquest organisme. És en aquest moment que Prenafeta organitza les reunions amb responsables polítics, sempre en contacte amb Casamitjana, al qui mantenia al corrent de les gestions.

Per aquesta tasca, cobraven entre un 3 i un 5% a través de Poliafers S.A. i Versabitur S.L. Tots dos expolítics haurien rebut 637.590 euros en comissions derivades de les operacions Niesma i Badalona. Les operacions, dels anys 2002 a 2009, a Santa Coloma, Sant Andreu i Badalona van suposar un benefici aproximat de 10 milions d'euros de mitjana.

Pel que fa a Prenafeta, el sumari apunta que existeixen 'indicis que pugui tenir diners en paradisos fiscals fora de l'Estat, perquè un informe de la Guàrdia Civil del setembre del 2009 diu que manté contactes amb persones d'Andorra i té relació amb un banc suís i una operació de repatriació de 300.000 euros des d'Andorra entre maig i juny d'aquell any.

Més enllà dels consellers, Prenafeta i Alavedra també centren la seva ofensiva en Carme Trilla, secretària d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El juliol del 2009 Trilla va visitar l'edifici objecte de venda. L'endemà Casamitjana i Prenafeta van comentar la visita. Casamitjana li va explicar que Trilla havia dit que treuria la compra a concurs i que esperava tenir la convocatòria abans de marxar de vacances. Prenafeta li va respondre que aquesta convocatòria seria per 'cobrir l'expedient', Casamitjana li va dir que 'evidentment no ha dit res'. Van descartar la possibilitat de contactar amb el superior de Trilla, el conseller Francesc Baltasar, perquè 'sortirem rebotats' i assegurava que 'a qui cal collar és a la Trilla'.

Artur Mas, més atractiu per fer negocis

Alavedra va comentar amb Prenafeta que 'collons, a aquest nen al final no el deixarem guanyar les eleccions si fem el burro', en referència al líder de CiU, Artur Mas. Alavedra va trucar un 13 d'agost a Prenafeta per parlar sobre un dinar amb Mas, mentre Prenafeta era a Calella i Alavedra a Begur de vacances. Se suposa que també van parlar del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig.

Per la seva banda, 'Luigi' i 'Bartu' també confiaven que una victòria de Mas a les pròximes eleccions al Parlament els beneficiaria en les seves operacions. Segons es desprèn en una de les converses enregistrades el març del 2009, ambdós estaven d'acord en que Montilla no els 'dóna res i el millor que pot passar és que guanyi Mas', perquè, sostenen, 'els donarà més coses'. En la mateixa conversa, 'Luigi' i 'Bartu' esperen aquella setmana 'tancar algun tema, que ja toca'. García li comenta a l'alcalde que ha tingut una 'idea genial: carregar-se el camp de futbol i posar El Corte Inglés'.

Desviament de diners de fons europeus

L'arquitecte de Santa Coloma, Lluís Falcón --també imputat-- va advertir a l'alcalde, a través d'una conversa telefònica que podien tenir problemes amb els fons de cohesió de la Unió Europea. La trucada la va fer el juny del 2009 Muñoz a Falcón i aquest últim va dir que 'com vingui la Unió Europea i ens miri, a Carmen, la fonen perquè ella ha signat totes les actes i a l'ajuntament de pas'. Falcón explica que els fons s'han utilitzat per un paquet d'habitatges i alerta Muñoz que en aquest assumpte tenen un 'problema greu en potència que s'ha de resoldre'. L'alcalde diu: 'Doncs que espavili qui hagi d'espavilar'.

La trama del cas Pretòria es va beneficiar dels fons europeus de cohesió sol·licitats per l'Ajuntament de Santa Coloma per a un projecte de 'Recuperació ambiental' del sector sud del municipi, segons consta a l'informe de la Guàrdia Civil inclòs al sumari. La Comissió Europea va concedir a l'Ajuntament 6,1 milions d'euros el 2001 dels que l'empresa pública Gamepark en va acabar rebent 1.227.983 el 2007 en concepte d'expropiacions, tot i que mai les va justificar degudament. El gener del 2009 l'empresa va sol·licitar a l'Ajuntament 667.100,94 euros més de la Llei de Barris per noves expropiacions, però quan va presentar una taula Excel amb els afectats, hi havia persones incloses a la llista del 2007.

Diners en paradisos fiscals d'arreu

Macià Alavedra i Lluís Prenafeta tenien grans quantitats de diners a Andorra i altres paradisos fiscals com les illes Caiman o les Madeira. La fiscalia assegura que Alavedra tenia a Andorra 1,7 milions de dòlars a nom de la seva dona, Doris Malfeito, i 945.000 euros a nom de Maria Gloria T.P.. Els diners eren gestionats per Philip McMahan Bolich Jr, també imputat en el cas, que cada poques setmanes informava a Alavedra de la situació dels comptes i parlaven dels comptes 'A' i 'B', que coincideixen aproximadament amb els comptes de les dues dones.

McMahan havia treballat fins l'any 1984 a Banca Catalana i va contactar amb Alavedra a través de Jordi Pujol. Un dels punts més sospitosos d'aquests fons és la retirada de 300.000 euros en metàl·lic, que Alavedra es va fer portar des d'Andorra.

Per la seva banda, Prenafeta i la seva dona, Lluïsa Mas, van tenir un compte a Andorra entre 2001 i 2004. D'uns 656.000 euros que hi havia el 2003, es van fer set aportacions en efectiu que sumen un total d'1,6 milions i després també es van fer reintegraments en efectiu que sumen 2 milions d'euros. Lluís Casamitjana, de la immobiliària Espais, també tenia tres comptes amb fins a 200.000 euros al Principat d'Andorra.

Quan al maig es va conèixer el sumari, les defenses van demanar que s'anul·lés el procés parcialment perquè les escoltes telefòniques s'havien fet sense les mínimes garanties jurídiques. Ja llavors el cas havia passat a mans del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, substitut de Baltasar Garzón després que aquest fos suspès del seu càrrec en ser objecte de tres investigacions. Els recursos no han prosperat i en l'actualitat segueix la instrucció d'un dels casos més complexos de corrupció urbanística a Catalunya.