Ara fa un any, el PP i tota la maquinària mediàtica de l'Estat va anunciar als quatre vents la visita a les províncies "del nordeste" de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, coincidint amb una data tan assenyalada com la Sant Jordi. Una mostra de mà estesa cap a Catalunya, insinuaven. Un interès profund per la cultura catalana, deixaven entreveure. Res a veure amb el procés independentista i la temuda consulta del 9-N, insistien.

Ara fa un any, Santamaría va cridar a files des de Jaume Vallcorba -director de Quaderns Crema i Acantilado-, a Antonio Antonio Asensio Mosbah -president del Grupo Zeta-, passant per Xavier Mallafré -director general del Grup 62- o Albert Pèlach -director general del Grup Enciclopèdia Catalana-, entre d'altres. No va fer declaracions a la sortida. No calia. La fotografia era allò que realment importava. El sector cultural català, prostrat davant del poder (subvencionador) de l'Estat.    

  Ara fa un any, des del PP es va insistir en la normalitat de la visita. Des del sector, en canvi, es va criticar amb veu baixa que la visita els havia trastocat els plans tradicionals de cada Sant Jordi, i els havia obligat a refer agendes a corre-cuita. Mai fins llavors havia tingut lloc una reunió d'aquelles característiques, i fins feia quatre dies tampoc no en tenien constància.

Ara fa un any, el president del Gremi d'Editors de Catalunya i editor d'Edhasa, Daniel Fernández, va apuntar que la vicepresidenta espanyola s'havia compromès "a mirar amb atenció" l'IVA cultural, abaixant-lo del 21% actual al 4%.

Enguany, ningú no ha trobat a faltar res de tota aquella mascarada.