28
de febrer
de
2024, 16:39
Actualitzat:
04
de març,
13:09h
El 2 de març del 1974 va unir dues persones en un mateix destí. Aquell dia, Salvador Puig Antich i Heinz Ches van ser executats a garrot vil. El primer, a la presó Model de Barcelona, el segon a Tarragona. Del primer se'n sap gairebé tot. D'Heinz Ches no se'n sabia res i va sortir de l'obscuritat gràcies a la investigació exhaustiva de Raúl Riebenbauer, periodista i escriptor, que va publicar sota el títol d'El silenci de Georg (La Vorágine). La base documental del seu treball va ser el sumari del processament, l'expedient penitenciari i els arxius de la Stasi, la policia política de l'Alemanya comunista.
Heinz Ches no era el seu nom real. De fet, ni tan sols es va escriure bé el seu nom fals, ja que per l'error d'algú va aparèixer en els mitjans com a Chez. Raúl Riebenbauer explica a Nació qui era: nascut a Cottbus, Georg Michael Welzel -el seu nom veritable- va créixer a la República Democràtica Alemanya, de la qual va intentar fugir en diverses ocasions durant els anys 60. Va ser empresonat en centres de la Stasi, la policia política, fins que de manera sorprenent es va accedir a la seva petició de sortir del país. És el maig del 1972 quan pot creuar a l'oest. Només set mesos separen aquest moment de la seva detenció el desembre del 1972, després de donar mort a un guàrdia civil en el bar d'un càmping de l'Hospitalet de l'Infant. Sense motiu, amb una escopeta que havia robat.
"Era un jove de personalitat complexa, destruïda després de passar temps en presons de la Stasi. Era una víctima del règim comunista alemany i va passar a ser víctima d'un altre règim repressor", explica Riebenbauer. Potser va ser la por a ser retornat a la RDA i les possibles represàlies que podia patir la seva família el que va fer que, en el moment de la seva detenció, s'inventés una identitat. Ell, alemany de l'est, amb pares establerts a la RDA i una companya amb la que havia tingut tres fills, va dir que es deia Heinz Ches, unint el nom del pare amb el cognom de soltera de la mare, i que era polonès i orfe.
Riebenbauer es va enganxar al cas d'Heinz Ches-Georg Welzel després de llegir un llibre de Juan Eslava Verdugos y torturadores, on una imatge de l'alemany el va atrapar. Va voler-ho saber tot d'ell i gràcies a la seva investigació, que el va dur a conèixer la família de Welzel, va poder reconstruir la seva identitat. "Les autoritats franquistes coneixien la seva identitat real per un informe de la Interpol -assegura l'historiador-, però ja els anava bé que fos polonès i orfe. Espanya no tenia aleshores relacions diplomàtiques amb Polònia i si Ches no tenia a ningú, s'estalviava donar explicacions de cap mena".
En la investigació, Riebenbauer va topar amb molts episodis escabrosos. Però potser cap ho és tant com el de la mateixa execució. Ell no ens en dona detalls, però el seu llibre aporta unes dades -gràcies a l'explicació de testimonis presencials- que són un retrat espaordidor d'aquella Espanya negra. El botxí a qui es va encarregar l'execució, José Moreno, adscrit a l'Audiència de Sevilla, havia assumit aquesta funció feia poc, convençut que mai li tocaria exercir-la. Treballava de representant i ni la seva família coneixia la seva condició com a "executor de sentència", com se'ls anomenava. Quan, l'1 de març del 1974, va ser citat a l'Audiència de Sevilla per viatjar fins a la presó de Tarragona, l'home va quedar aterrat i va confessar que no coneixia el mecanisme del garrot vil. Va haver de ser un funcionari qui li expliqués.
Un cop a la presó de Tarragona, el botxí va ser superat per la por. Desconeixia també que calia fixar una biga al terra afermar el mecanisme del garrot. Poc abans de les 9 del matí, Heinz Ches va ser conduït davant seu i va ser lligat a una cadira. Li van tapar el rostre amb la funda d'un coixí. Moreno no va poder fixar el mecanisme a cap pal i el garrot va ser subjectat per dos funcionaris. L'argolla tampoc es va ajustar bé al coll de Ches i l'executor va recórrer a un sac per fer pressió... Allò es va convertir en una agonia. Sembla que finalment van haver de ser funcionaris els qui fessin girar el tenebrós mecanisme i acabar
amb aquella tortura.
L'historiador va poder contactar amb un dels exministres del govern que va donar l'enterado a les execucions de Puig Antich i Ches, i que va exigir mantenir el seu anonimat. L'exministre va explicar que no hi va haver un debat sobre les sentències en el consell de ministres, però sí algunes intervencions i que va quedar clar que l'execució de Ches era un complement de l'altra: "A Puig Antich i Ches ens els van presentar junts, cosa buscada de manera expressa, dos justiciables en lloc d'un. No només a Puig Antich, per la significació que tenia", va detallar l'exministre de Carlos Arias. Aquest reconeixement és, per Riebenbauer, rellevant: "Va ser un únic acte, amb dos escenaris". Per ell, la vida de Georg Welzel i la descoberta de la seva vertadera identitat ha estat com un viatge per allò més sòrdid de la història d'Espanya: "Hem viscut en un estat amnèsic i mandrós. La història de Georg és un exemple de com no ens hem responsabilitzat d'una part del nostre passat".
Heinz Ches no era el seu nom real. De fet, ni tan sols es va escriure bé el seu nom fals, ja que per l'error d'algú va aparèixer en els mitjans com a Chez. Raúl Riebenbauer explica a Nació qui era: nascut a Cottbus, Georg Michael Welzel -el seu nom veritable- va créixer a la República Democràtica Alemanya, de la qual va intentar fugir en diverses ocasions durant els anys 60. Va ser empresonat en centres de la Stasi, la policia política, fins que de manera sorprenent es va accedir a la seva petició de sortir del país. És el maig del 1972 quan pot creuar a l'oest. Només set mesos separen aquest moment de la seva detenció el desembre del 1972, després de donar mort a un guàrdia civil en el bar d'un càmping de l'Hospitalet de l'Infant. Sense motiu, amb una escopeta que havia robat.
"Era un jove de personalitat complexa, destruïda després de passar temps en presons de la Stasi. Era una víctima del règim comunista alemany i va passar a ser víctima d'un altre règim repressor", explica Riebenbauer. Potser va ser la por a ser retornat a la RDA i les possibles represàlies que podia patir la seva família el que va fer que, en el moment de la seva detenció, s'inventés una identitat. Ell, alemany de l'est, amb pares establerts a la RDA i una companya amb la que havia tingut tres fills, va dir que es deia Heinz Ches, unint el nom del pare amb el cognom de soltera de la mare, i que era polonès i orfe.
Riebenbauer es va enganxar al cas d'Heinz Ches-Georg Welzel després de llegir un llibre de Juan Eslava Verdugos y torturadores, on una imatge de l'alemany el va atrapar. Va voler-ho saber tot d'ell i gràcies a la seva investigació, que el va dur a conèixer la família de Welzel, va poder reconstruir la seva identitat. "Les autoritats franquistes coneixien la seva identitat real per un informe de la Interpol -assegura l'historiador-, però ja els anava bé que fos polonès i orfe. Espanya no tenia aleshores relacions diplomàtiques amb Polònia i si Ches no tenia a ningú, s'estalviava donar explicacions de cap mena".
Un botxí sense experiència
En la investigació, Riebenbauer va topar amb molts episodis escabrosos. Però potser cap ho és tant com el de la mateixa execució. Ell no ens en dona detalls, però el seu llibre aporta unes dades -gràcies a l'explicació de testimonis presencials- que són un retrat espaordidor d'aquella Espanya negra. El botxí a qui es va encarregar l'execució, José Moreno, adscrit a l'Audiència de Sevilla, havia assumit aquesta funció feia poc, convençut que mai li tocaria exercir-la. Treballava de representant i ni la seva família coneixia la seva condició com a "executor de sentència", com se'ls anomenava. Quan, l'1 de març del 1974, va ser citat a l'Audiència de Sevilla per viatjar fins a la presó de Tarragona, l'home va quedar aterrat i va confessar que no coneixia el mecanisme del garrot vil. Va haver de ser un funcionari qui li expliqués.Un cop a la presó de Tarragona, el botxí va ser superat per la por. Desconeixia també que calia fixar una biga al terra afermar el mecanisme del garrot. Poc abans de les 9 del matí, Heinz Ches va ser conduït davant seu i va ser lligat a una cadira. Li van tapar el rostre amb la funda d'un coixí. Moreno no va poder fixar el mecanisme a cap pal i el garrot va ser subjectat per dos funcionaris. L'argolla tampoc es va ajustar bé al coll de Ches i l'executor va recórrer a un sac per fer pressió... Allò es va convertir en una agonia. Sembla que finalment van haver de ser funcionaris els qui fessin girar el tenebrós mecanisme i acabar
amb aquella tortura.
L'historiador va poder contactar amb un dels exministres del govern que va donar l'enterado a les execucions de Puig Antich i Ches, i que va exigir mantenir el seu anonimat. L'exministre va explicar que no hi va haver un debat sobre les sentències en el consell de ministres, però sí algunes intervencions i que va quedar clar que l'execució de Ches era un complement de l'altra: "A Puig Antich i Ches ens els van presentar junts, cosa buscada de manera expressa, dos justiciables en lloc d'un. No només a Puig Antich, per la significació que tenia", va detallar l'exministre de Carlos Arias. Aquest reconeixement és, per Riebenbauer, rellevant: "Va ser un únic acte, amb dos escenaris". Per ell, la vida de Georg Welzel i la descoberta de la seva vertadera identitat ha estat com un viatge per allò més sòrdid de la història d'Espanya: "Hem viscut en un estat amnèsic i mandrós. La història de Georg és un exemple de com no ens hem responsabilitzat d'una part del nostre passat".