Prop d'un centenar de persones s'han concentrat al monument que hi ha al Coll de Manrella, a La Vajol (Alt Empordà), per commemorar el 76è aniversari de la mort de l'expresident de la Generalitat Lluís Companys. Aquesta ruta és la que va fer Companys per fugir de les tropes franquistes durant l'exili. Els assistents han recorregut des de les 9 del matí d'aquest diumenge el camí, en una caminada que ha durat prop de 2 hores. La marxa ha acabat davant el monument en record als exiliats. Després, diversos alcaldes de la zona han portat una torxa simbolitzant "la flama de la llibertat".
L'acte ha comptat també amb els parlaments de l'historiador Josep Maria Figueres, la vice-rectora de la Universitat Catalana d'Estiu, Anna Arqué i l'actriu Montserrat Carulla. L'homenatge s'ha tancat amb l'actuació del cantautor Ramon Gual i un dinar popular amb tots els assistents. La del 2016 ha estat la 37ena edició de la trobada al Coll de Manrella.
Un centenar de persones es concentren al Coll de Manrella per homenatjar Companys
El pas fronterer per on va creuar el president s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge a cada aniversari de la seva mort
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-
Publicat el 16 d’octubre de 2016 a les 14:10
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol arrencarà el nou curs polític amb la condonació del deute
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català