Un estudi de la Generalitat apunta que el TTIP tindria efectes «positius» però «reduïts»

L'Autoritat Catalana de la Competència pronostica que el tractat de lliure comerç amb els EUA, ara amb poc futur, beneficiaria més Catalunya que la mitjana espanyola | L'organisme, però, tem que l'acord perjudiqui les polítiques de competència, que al país nord-americà són més laxes amb els monopolis i les posicions de domini

Publicat el 17 de març de 2017 a les 09:57
Amb la victòria de Donald Trump, les possibilitats que s'acabi concretant el tractat de lliure comerç entre els EUA i la Unió Europea (UE) és molt reduït. L'anomenat TTIP no sembla que tingui massa futur, tot i que havia de ser un dels elements centrals de l'economia global que s'estava discutint -i dels més polèmics-, més i tot que el tractat ja segellat entre la UE i el Canadà.

Per aquest motiu, l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) -organisme autònom de la Generalitat- va encarregar uns informes l'any passat per intentar calibrar l'impacte que tindria el TTIP a Catalunya. Les eleccions nord-americanes, però, van deixar aquesta tasca d'anàlisi a mitges, ja que aquest ens simplement va encarregar informes per establir les bases de l'estudi definitiu a la Fundació Catalunya Europa i a la UPF i es va fer enrere en relació a l'anàlisi final, que havia de quantificar exactament els efectes del tractat.

Malgrat tot, el document de síntesi de l'ACCO -al qual NacióDigital ha tingut accés a través del Portal de la Transparència- sí que aventura alguna conclusió, com que els seus "resultats haguessin estat positius tot i que relativament reduïts". Malgrat tot, reconeix que "sembla que la probabilitat que s'acabi signant el TTIP, o un acord de lliure comerç similar al previst inicialment entre els EUA i la UE, és baixa".

El Parlament s'hi havia posicionat en contra

De fet, el Parlament va posicionar-se en contra del TTIP -també del CETA- en l'últim debat de política general -va ser l'únic punt en què Junts pel Sí va donar llibertat de vot als seus diputats- i ERC, PSC i ICV van informar la Comissió Europea d'aquest posicionament. L'ACCO, però, considera que els seus efectes a Catalunya "podien haver-se semblat més als dels països petits del nord d'Europa", els quals són superiors als previstos per als estats del sud.

D'aquests manera, l'informe apuntava que els efectes del TTIP haurien estat positius tant per als EUA com a la UE, "tot i que de relativa poca intensitat", pel que fa als increments del comerç, del PIB, de la renda familiar disponible i dels salaris. Les exportacions de la UE als EUA haurien crescut entre el 16% i el 28%, cosa que hauria provocat que el PIB d'aquesta cresqués prop d'un 0,37% (més que el dels EUA, que hauria augmentat un 0,3%), segons un dels càlculs presentats. Igualment, això s'hauria traduït en un increment de la renda disponible bruta d'uns 545 euros anuals per a una família de quatre membres a la UE (de 655 euros als EUA). Uns altres autors, però, redueixen l'increment del PIB generat a la UE situant-lo en el 0,3%.

Més beneficis per als països del nord

Sigui com sigui, els països que són principals socis comercials i inversors dels EUA a la UE experimentarien guanys superiors a la mitjana en PIB, de fins a l'1,4% en el cas d'Irlanda, o  de l'1,2% a Bèlgica, mentre que a Alemanya, els Països Baixos o el Regne Unit seria d'un 0,6%. En canvi, en els estats del sud de la UE, com França, Grècia, Itàlia o Portugal, el creixement seria més reduït, d'entre el 0,4% i el 0,5%. En concret, la renda nacional a Espanya augmentaria un 0,2%, el PIB un 0,4%, els salaris un 0,3%, les exportacions als EUA un 13,5% i les importacions des dels EUA un 26%.

De fet, segons aquests estudis, l'element més decisiu no serien la reducció dels aranzels (ja força reduïts, excepte en alguns sectors), sinó altres elements com els elements d'homogeneïtzació reguladora, atès que el cost de les barreres no aranzelàries (com el d'adaptar regulacions) equivaldria a uns aranzels de mitjana del 25,4% entre la UE i els EUA i del 21,5% en les exportacions dels EUA a la UE. Així, en conjunt, el TTIP podria crear uns 334.836 nous llocs de treball en els primers cinc anys d'aplicació, especialment en sectors com la mineria, l'alimentació, el tèxtil, les assegurances i altres manufactures.

Beneficis per a les empreses catalanes internacionalitzades

En el cas de Catalunya, com s'ha comentat, seria dels territoris de l'Estat on el benefici seria més positiu (per bé que reduït), més similar al dels països del nord que a la mitjana espanyola. Els estudis computen 715 empreses dels EUA implantades a Catalunya i 576 empreses catalanes amb establiments als EUA, però també alerten que "també es pot destacar que alguns sectors haguessin vist com es reduïa la seva competitivitat per la major productivitat relativa dels EUA i que s'hauria produït un augment de la competència en els mercats locals". És a dir, les empreses catalanes internacionalitzades es podrien beneficiar d'importacions més barates i més competitivitat als EUA, però les que fan negoci només a Catalunya podrien veure's perjudicades per l'entrada de nous competidors i per canvis en el comportament dels seus consumidors.

Així, l'ACCO destaca que "les llargues cadenes de producció mundial actuals reserven les millors posicions pels països que dominen fases clau i amb pocs competidors, ja sigui en funció dels recursos o de la propietat intel·lectual". Catalunya, com que no té recursos naturals de cap mena, per tant, "hauria de fer una aposta per guanyar posicions a nivell internacional mitjançant la propietat intel·lectual o, en altre termes, hauria de potenciar la recerca i la innovació". Sigui com sigui, l'informe de la Fundació Catalunya Europa subratlla que "el futur de Catalunya depèn molt més de la consolidació de la UE, que és el seu espai natural, que d'acord d'aquesta amb els EUA tipus TTIP; per bé que aquests acords, de signar-se, afectarien sectors avui protegits i augmentarien la necessitat de major especialització".

Més mercat i menys govern

De fet, aquest estudi, elaborat per l'economista Jordi Angusto, és el que inclou alguns dels comentaris més crítics amb el TTIP. Alerta, per exemple, de la necessitat que la UE avanci de forma més decidida per una unitat política i fiscal, ja que "una globalització econòmica sense govern polític que la reguli i que redistribueixi els beneficis, per fer que els seus costos superin els guanys". "I en aquest sentit, el TTIP suposa més mercat i menys govern, si més no amb una part del món; per tant, més incentius per a les estratègies de dúmping social, fiscal i mediambiental", insisteix.

A banda, destaca que "un mercat més gran beneficia les empreses com més grans millor” i que "un TTIP que pretén consolidar l'hegemonia mundial occidental sota el comandament dels EUA podria acabar dissolent/absorbint definitivament la UE". Ara bé, també afegeix que "signar-lo pot ser encara pitjor si la UE no reacciona i consolida el seu projecte polític, més enllà de la unificació de mercat". "La UE, nascuda en l'època triomfant del neoliberalisme, s'ha adreçat molt més a la creació d'un mercat únic, eliminant barreres i unificant regulacions, que no pas a governar-lo", conclou.

D'aquesta manera, es recorda que les promeses de majors llocs de treball no s'han acabat de confirmar després amb els tractats de lliure comerç, com va passar amb el NAFTA (entre els EUA, Canadà i Mèxic), " i no està clar que arribin amb el TPP i el TTIP, orientats a contenir una Xina que les pròpies empreses americanes, com ara Apple, han ajudat a créixer".

Problemes en la gestió de la competència

Així mateix, en el marc de les polítiques de competència, l'ACCO admet que "el sistema institucional i les mateixes lleis de defensa de la competència poden veure minvada la seva efectivitat de forma significativa", ja que "als EUA es prioritza la protecció de la competència en si, amb el convenciment que el lliure joc dels poders del mercat contribueixi a uns preus baixos i al benestar del consumidor i la UE té com a objectiu protegir els competidors mitjançant el manteniment d'uns costos d'entrada baixos per als nous operadors". En definitiva, "als EUA les autoritats són més laxes a l'hora d'aplicar la normativa de competència en el casos de monopoli o posició de domini que a la UE".

Els informes de l'ACCO són els següents. El primer és el firmat per l'organisme públic, amb el seu posicionament en base a una síntesi dels altres dos. El segon és l'elaborat per la Fundació Catalunya Europa (amb un cost de 4.000 euros), sobre els efectes del lliure comerç, la globalització i el TTIP. El tercer és d'economistes de la UPF (amb un cost de 8.000 euros), amb una proposta de mecanisme per quantificar els efectes d'aquest tractat en la competència i la competitivitat catalanes, els qual, com hem dit, no s'ha arribat a posar en pràctica.
 

Informe ACCO sobre el TTIP by naciodigital on Scribd


 

Informe TTIP per a l'ACCO, de la Fundació Catalunya Europa by naciodigital on Scribd


 

Informe sobre el TTIP de l'ACCO, fet per la UPF by naciodigital on Scribd