Els postulats del populisme de dretes, representat per fenomens com l'auge de Donald Trump o el Brexit, tenen més "facilitat de penetració" en la societat que alguns dels valors que defensa el seu moviment oposat, el populisme d'esquerres. Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat l'Anuari dels Valors 2016 elaborat per la Fundació Carulla amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE a partir del debat als principals diaris de paper de Catalunya.

"Constatem que entre la simplicitat i la complexitat, guanya la primera; entre els valors de la solidaritat, la fraternitat i el respecte a l'alteritat, vers els contravalors de l'egoisme i l'oclusió identitària, guanyen aquests darrers", indica el document que aquest dimarts ha estat presentat al Col·legi de Periodistes.

El director de la càtedra d'ESADE i de l'estudi, Àngel Castiñeira, ha subratllat que si bé els dos populismes tenen algunes característiques comunes, presenten "paradigmes ideològics totalment diferents". En aquest sentit, ha assenyalat que el populisme d'esquerres "punxa" quan defensa valors com el multiculturalisme, la diversitat o fins i tot la igualtat de gènere front a un populisme de dretes que s'imposa gràcies a la defensa de "contravalors forts".

El populisme que compromet la democràcia

El president de la Fundació Carulla, Joaquim Coello, tanmateix, ha incidit en els factors que permeten equiparar els populismes de dretes i d'esquerres i considerar-los una amenaça per a la democràcia. "Defensen drets que semblen evidents però amb intencions que no ho són", ha explicat sobre aquest tipus de moviments polítics com el Front Nacional de Marine Le Pen caracteritzats per "la confrontació entre el poble i l'establisment, els líders carismàtics, la simplificació dels problemes i les solucions i l'ús de les emocions". 

D'altra banda, la directora de l'entitat, Marta Esteve, ha afirmat que entre les causes del populisme hi ha el capitalisme "ferotge" i la crisi econòmica global que han propiciat la "por" i "inseguretat individual i col·lectiva" entre les classes mitjanes occidentals.

L'estudi també recull el debat sobre si el procés català es pot considerar un tipus de populisme. I arriba a la conclusió següent: "Que el sobiranisme tingui (o no) trets populistes és una tesi discutible, com acabem de mostrar. El que no està en discussió és que l'etiqueta 'populista' la col·loquen els poders establerts en relació amb aquells moviments que els fan nosa, aquells moviments que no accepten les institucions vigents i que, pel motiu que sigui, se'n volen diferenciar". 

El procés i la corrupció omplen les portades

L'anàlisi quantitativa de l'Anuari d'enguany també ha observa que el procés català i la corrupció política han estat els temes relacionats amb els valors de la societat amb més presència a les portades dels diaris de paper generalistes amb major difusió a Catalunya: ABC, Ara, El Mundo, El País, El Periódico, El Punt Avui, La Razón i La Vanguardia. Els temes que els han seguit han estat el gihadisme, les eleccions als Estats Units, la crisi dels refugiats, el Brexit, i molt per darrere, la nova política.