El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.
Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.
De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.
ARA A PORTADA
Publicat el 16 de gener de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Artur Mas és l'expresident de la Generalitat que més diners públics gasta amb 42.000 euros
-
Política
Estat i Generalitat es conjuren per sortir de la bilateral amb les «línies mestres» del finançament singular tancades
-
Política
L'amnistia enterra la repressió? El dany irreversible de les causes del procés
-
Política
Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política
Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política
La reunió pel finançament singular se celebrarà el 14 de juliol