El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.
Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.
De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.
ARA A PORTADA
Publicat el 16 de gener de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Junqueras refreda l'optimisme del Govern: «Sense acord per l'IRPF no hi ha negociació pressupostària»
-
Política
Illa reivindica el nou finançament per «millorar els serveis públics» en un moment de canvis «accelerats» al món
-
Política
El Govern espera que ERC aprovi els pressupostos sense tenir resolta la recaptació de l'IRPF
-
Política
Sánchez i Feijóo se citen per abordar polítiques de defensa en ple xoc pel finançament
-
Política
Acord entre PSC, ERC i els Comuns per l'increment de la taxa turística
-
Política
El Govern preveu eliminar 19 taxes en la llei d'acompanyament de pressupostos