El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.
Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.
De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.
ARA A PORTADA
Publicat el 16 de gener de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Com impactarà en el PP català el congrés de Feijóo?
-
Política
El PP s'indigna per una activitat de «tir al feixista» a la festa major de la UPF
-
Política
Illa defensarà la «diversitat» i la necessitat de «sumar capacitats» a la conferència de presidents
-
Política
Salvavides dels Comuns al Govern per la taxa turística: ajornament a canvi de 60 milions per la compra d'habitatge
-
Política
Segones Creus de Sant Jordi del postprocés: «Cal que insistim en allò que ens uneix»
-
Política
Els canvis fiscals no inquieten (per ara) els promotors del Hard Rock