El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.
Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.
De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.
ARA A PORTADA
-
-
Societat Vicenç Sanclemente reclama «un pacte contra la gentrificació» al pregó de les Festes de Gràcia Pau Espí Solé
-
Societat Reivindicar la vila en ple auge del turisme: «Sents que les festes de Gràcia no són les d'abans» Eloi Martí
-
Societat Què no et pots perdre de les Festes de Gràcia 2026: carrers guarnits, concerts i tota la programació Neus Climent
-
Publicat el
16 de gener de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Espanya i Marroc reforcen la frontera amb Ceuta pels rumors d'una segona entrada massiva
-
Política La Generalitat lloga un edifici al 22@ per desplegar-hi l'Agència Tributària de Catalunya
-
Política
La Model serà la nova seu del Memorial Democràtic
-
Política
Socis i oposició aprofiten el caos de Rodalies per l'eclipsi per carregar contra el Govern
-
Política
Estat i autonomies abordaran la situació dels migrants de Ceuta el 27 d'agost
-
Política
Margarita Robles avisa el Marroc: «Ceuta i Melilla són espanyolíssimes»
