El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.
Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.
De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.
ARA A PORTADA
Publicat el 16 de gener de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
«La CUP té una alternativa, però no hem sabut explicar-nos»
-
Política
D'activistes veïnals a regidors: els dos primers anys fent política municipal
-
Política
Illa demana la «intervenció» en el mercat de l'habitatge
-
Política
L'Hospitalet de Llobregat: adaptar la segona ciutat del país a l'etapa post-Marín
-
Política
Els Comuns acusen el PP d'impulsar un «cop d'estat tou» a la Conferència de Presidents
-
Política
La motoserra de Javier Milei arriba al Madrid d'Isabel Díaz Ayuso