El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.
Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.
De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.
ARA A PORTADA
Publicat el
16 de gener de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Rufián afirma que és «un error» que el govern espanyol negociï amb Junts els «límits» de les polítiques d’habitatge
-
Política
Feijóo proposa un IVA del 0% pels aliments bàsics i rebaixar el de l’energia del 21% al 10%
-
Política
Collboni guanyaria a Barcelona amb una oposició molt fragmentada, segons una enquesta a «El Periódico»
-
Política
Refundar l'escola: les debilitats poden sumar?
-
Política
Mamdani homenatja García Lorca en la trobada amb Sánchez: «Ell creia en la possibilitat d'un món millor»
-
Política
El gas pebre del PP