Un lladre menys

Política

ARA A PORTADA

Societat Esprint final de Collboni: les claus dels darrers mesos de mandat a Barcelona David Cobo
Societat Vicenç Sanclemente reclama «un pacte contra la gentrificació» al pregó de les Festes de Gràcia Pau Espí Solé
Societat Reivindicar la vila en ple auge del turisme: «Sents que les festes de Gràcia no són les d'abans» Eloi Martí
Societat Què no et pots perdre de les Festes de Gràcia 2026: carrers guarnits, concerts i tota la programació Neus Climent
Energia L'Estat amnistia la nuclear d'Almaraz: com afectarà Catalunya? Arnau Urgell i Vidal

Redacció

Publicat el 16 de gener de 2011 a les 22:59

El poble tunisià s'ha tret del damunt, sense ajuda de ningú, el lladre que els governava des de feia més de vint anys. Fins a l'últim dia, els governs de París, Madrid i Roma han intentat sostenir-lo, amb episodis patètics com el que va protagonitzar la ministra d'Afers Estrangers francesa, Michèle Alliot-Marie, que es va cobrir de glòria a l'Assemblea Nacional assegurant que l'inici dels enfrontaments a Tunísia es devia, només, a una manca de formació tècnica dels policies locals.

Tunísia obre la porta a una possibilitat d'esperança democràtica i de desenvolupament social i econòmic per al poble àrab. Però, si és així, serà contra la voluntat dels governs europeus, que seguiran apuntalant xoriços de marca com el rei Mohammed VI, amb l'excusa de les pateres i l'islamisme. Dos fenomens que causen el pànic a Europa i que són perfectament regulables des de l'aixeta que controlen aquests sàtrapes protegits.

De moment, no hi ha hagut ni una paraula de reconeixement des d'Europa a la valentia del poble tunisià. La perplexitat respecte a una reacció ètica, democràtica i popular encara no els deixa reaccionar.

Escull Nació com la teva font preferida de Google