"ETA se disuelve para iniciar el 'procés' en el País Vasco" titulava divendres el diari La Razón. L'infatigable (i fatigant) Jaime Mayor Oreja deixava aquesta perla en una entrevista a El Español: "El proyecto de ruptura de ETA está más desarrollado que nunca en Cataluña". Sabem que aquesta dèria per lligar la violència amb el projecte independentista -un criteri que ha assumit la judicatura espanyola- no té res a veure amb la realitat. A més, distorsiona la fotografia del moment polític basc, amb una temperatura força més baixa que el català. Hi ha marge, a Euskadi, per un procés sobiranista com el de Catalunya? Quin impacte pot tenir-hi el final d'ETA? Lluny del que pregona la premsa de Madrid, el llarg comiat de l'organització terrorista -el pas decisiu va ser el 2011- no s'explica per raons polítiques, per afavorir un procés basc. Assumir aquesta premissa seria atribuir a ETA una capacitat d'influència que fa molt de temps que no té. Si ara plega és perquè no pot fer res més. Les causes de la seva desaparició són múltiples, però ens equivocaríem si penséssim que respon a un càlcul per readaptar l'estratègia. Els motius tenen a veure sobretot amb la pròpia feblesa interna -alguns analistes asseguren que li quedaven només una vintena de militants actius- i amb el rebuig ciutadà que desperten les seves accions. És cert, però, que el seu adéu pot condicionar el món abertzale.
 
L'esquerra independentista basca necessitava desfer-se de l'ombra de les armes per bastir un projecte nou, sòlid, capaç de lluitar per l'hegemonia nacionalista amb el PNB. Els diferents partits que convergeixen a EH Bildu eren molt conscients de les dificultats de fer propostes de futur mentre la realitat els obligués a parlar de qüestions que vénen del passat, com la situació dels presos.

[blockquote]Si els independentistes d'esquerres fan bé els deures, el PNB ho tindrà complicat per justificar la falta d'acords en l'àmbit nacionalista[/blockquote]
A partir d'ara viatjaran més lleugers d'equipatge, tot i que tenen feina pendent. L'escenificació del final d'ETA no ha anat acompanyat d'una reflexió ètica, de fons, i ha fet una lamentable distinció entre víctimes a l'hora de demanar perdó. Segurament, ara li tocarà a l'esquerra abertzale -a Sortu, especialment- corregir aquesta situació si vol tancar ferides, teixir complicitats amb altres sectors del sobiranisme i ampliar suports.

Si els independentistes d'esquerres fan bé els deures, el PNB -que governa amb els socialistes- ho tindrà complicat per explicar la falta d'acords en l'àmbit nacionalista. Tindrà pressió d'una part de les seves bases i és previsible que la competència electoral augmenti. El debat obert al Parlament de Vitòria per actualitzar la seva relació amb Espanya pot ser el primer termòmetre d'aquest nou escenari, com ja va passar fa anys a Catalunya entre ERC i CiU -aleshores a l'oposició- amb la reforma de l'Estatut.

Les mobilitzacions per problemes que, durant anys, han quedat tapats pel debat sobre la violència emergeixen ara amb força a Euskadi com a paisatge de fons. L'exemple més massiu són els pensionistes. Com ha escrit el professor Braulio Gómez, la majoria de la ciutadania no es creu que el País Basc sigui un "oasi" però el malestar social no es transforma en canvi polític per la manca d'una alternativa de govern creïble a Iñigo Urkullu. I Arnaldo Otegi, que no és parlamentari, ho sap. Que ETA desaparegui de l'equació, doncs, mourà les peces del trencaclosques sobiranista (i de retruc debilitarà la marca basca de Podem). Ara bé, a curt termini és difícil imaginar un procés que segueixi les pautes del català. Segons el Deustobaròmetre del desembre, només un 14% dels bascos aposta per un país independent. Els fets d'octubre a Catalunya -i el que ha vingut després- han fet que les elits d'Euskadi alcessin un tallafoc.

El lehendakari, que va intentar sense èxit evitar la DUI i el 155, s'ha replegat cap a posicions de resistència de l'autogovern. L'auge de Ciutadans, que qüestiona el Concert Econòmic tot i la seva constitucionalitat, dona arguments al PNB per refugiar-se en un perfil baix i mantenir l'entesa amb el PSE a Euskadi i amb el PP a Madrid, com s'ha vist amb els pressupostos. Hi haurà canvis. Però seran a foc lent.