13
de juny
de
2021, 07:40
Actualitzat:
8:16h
Aquest diumenge, el bloc de dretes format per Partit Popular, Vox i Ciutadanstornarà a aplegar-se a la plaça Colón de Madrid. En aquest cas, per protestar contra els indults als dirigents independentistes empresonats que tot indica que seran imminents. Aquest cop hi haurà algunes diferències respecte d'aquella concentració del febrer del 2019. Si s'observa l'àlbum de fotografies d'aquell moment, sembla no haver passat el temps. S'acusava Pedro Sánchez de "traïció" per les suposades concessions als independentistes i s'exigien eleccions anticipades.
Unes 45.000 persones es van reunir a Colón. Hi va haver retrat de família, amb els líders dels tres partits de dretes, Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, desacomplexadament junts. Les eleccions espanyoles que reclamaven vindrien aviat. Per haver-n'hi, n'hi va haver dues, guanyades per Sánchez. Rivera ja no hi és, després del desastre electoral patit per Ciutadans en els comicis de novembre del 2019.
Aquest cop, les coses seran una mica diferents. La direcció de Casado s'ha mogut amb molta ambigüitat, no sempre calculada, des que la plataforma Unión 78 (animada per Rosa Díez i Fernando Savater) va decidir tocar a sometent davant la darrera "traïció" de Sánchez. Diumenge, no hi haurà foto de família. Casado ha dissenyat una estratègia d'equilibri difícil: deixar el més mínim espai possible a Vox, endurint el discurs fins on sigui possible sense posar en risc la cohesió interna al PP. I a la vegada, evitar l'abraçada amb Abascal.
Els dubtes a Génova han estat constants. La presència de Casado a Colón va ser un interrogant durant dies, amb els més entusiastes del PP, com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, cridant a anar-hi i d'altres excusant-se per motius d'agenda, des de Moreno Bonilla al sud a l'atlàntic Núñez Feijóo al nord. Al mig, Casado, que no acaba de trobar un espai propi autònom i respon a les pressions que dia sí dia també, llança la fundació FAES de José María Aznar.
El líder del PP compartirà espai a Colón amb Vox, però també amb el teixit civil de l'extrema dreta espanyola. Allí estarà la Fundación Francisco Franco, amb el seu president, el general retirat Juan Chicharro al davant, com també hi seran la plataforma catòlica integrista Hazte Oír o l'Asociación de Militares Españoles.
L'actual direcció del PP ha experimentat girs i tonalitats diferents en aquest temps, des del discurs radical dels inicis, quan considerava "il·legítim" el govern de Sánchez, al tomb moderat del xoc amb Abascal al Congrés, per després tornar a agafar volada cap a la dreta. Si de cas, en els darrers temps es percep més inseguretat en els seus moviments, mirant de reüll ara al nucli que formen l'aznarisme i Ayuso, ara a Feijóo i al també calculador Moreno Bonilla, el dirigent més rellevant que continua dempeus que procedeix dels rengles de Soraya Sáenz de Santamaría.
Ayuso aferma el gir a la dreta
Les ambivalències de Casado i del seu número dos, el secretari general Teodor García Egea, vincle amb el PP de províncies, van acabar decantant-se cap als falcons després de la victòria nítida d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. Aquest triomf i el fet que suposa un contrapès al poder dels Feijóo-Moreno, ha hagut de ser avaluat per Génova i fa ja molt complicat que es pugui revertir aquesta línia. L'opció de Casado sembla ser similar a la d'Ayuso: extremar el populisme per evitar que Vox creixi massa i, a ser possible, en cas de majoria de dretes un dia al Congrés, formar govern sense ministres d'Abascal.
La davallada de Ciutadans, en el que sembla una crisi terminal, pot ajudar Casado a quedar com l'únic líder d'una dreta si més no formalment homologable. Una direcció de Ciutadans que, amb Arrimadas, aquest diumenge serà també a Colón, però ja molt desdibuixada. Ahir, va intentar fer-se amb un bocí de protagonisme amb una concentració davant la delegació del govern a Catalunya, a la qual es va afegir el PP. Va ser, però, un acte descafeïnat amb una capacitat de mobilització escassa. Només dues-centes persones van sortir al carrer.
La "nostàlgia" d'ETA
L'actual direcció del PP és hereva de l'aznarisme més intransigent. Repeteix, com tot l'univers Aznar, el mateix llenguatge i els mateixos mites, on ocupa un lloc rellevant en l'imaginari el record de la lluita contra ETA. De fet, l'intent d'equiparar l'independentisme català amb l'esquerra abertzale és constant. Els atacs contra Sánchez denuncien una aliança estratègica, segons els portaveus del PP, que el president espanyol ha teixit amb ERC... i amb Bildu.
Pels mateixos dies del primer Colón, el febrer del 2019, Casado va assegurar que "l'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA". No importa que l'organització armada es dissolgués ja fa una dècada. Tampoc que el sobiranisme català s'hagi caracteritzat per una actitud indiscutiblement pacífica durant tot el procés. Es pot ben dir que en aquests dos anys i escaig que han passat des del febrer del 2019, el PP de Casado ha fet un gir de 360 graus. Ha començat i ha acabat al mateix lloc. A Colón.
Unes 45.000 persones es van reunir a Colón. Hi va haver retrat de família, amb els líders dels tres partits de dretes, Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, desacomplexadament junts. Les eleccions espanyoles que reclamaven vindrien aviat. Per haver-n'hi, n'hi va haver dues, guanyades per Sánchez. Rivera ja no hi és, després del desastre electoral patit per Ciutadans en els comicis de novembre del 2019.
Aquest cop, les coses seran una mica diferents. La direcció de Casado s'ha mogut amb molta ambigüitat, no sempre calculada, des que la plataforma Unión 78 (animada per Rosa Díez i Fernando Savater) va decidir tocar a sometent davant la darrera "traïció" de Sánchez. Diumenge, no hi haurà foto de família. Casado ha dissenyat una estratègia d'equilibri difícil: deixar el més mínim espai possible a Vox, endurint el discurs fins on sigui possible sense posar en risc la cohesió interna al PP. I a la vegada, evitar l'abraçada amb Abascal.
Els dubtes a Génova han estat constants. La presència de Casado a Colón va ser un interrogant durant dies, amb els més entusiastes del PP, com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, cridant a anar-hi i d'altres excusant-se per motius d'agenda, des de Moreno Bonilla al sud a l'atlàntic Núñez Feijóo al nord. Al mig, Casado, que no acaba de trobar un espai propi autònom i respon a les pressions que dia sí dia també, llança la fundació FAES de José María Aznar.
El líder del PP compartirà espai a Colón amb Vox, però també amb el teixit civil de l'extrema dreta espanyola. Allí estarà la Fundación Francisco Franco, amb el seu president, el general retirat Juan Chicharro al davant, com també hi seran la plataforma catòlica integrista Hazte Oír o l'Asociación de Militares Españoles.
L'actual direcció del PP ha experimentat girs i tonalitats diferents en aquest temps, des del discurs radical dels inicis, quan considerava "il·legítim" el govern de Sánchez, al tomb moderat del xoc amb Abascal al Congrés, per després tornar a agafar volada cap a la dreta. Si de cas, en els darrers temps es percep més inseguretat en els seus moviments, mirant de reüll ara al nucli que formen l'aznarisme i Ayuso, ara a Feijóo i al també calculador Moreno Bonilla, el dirigent més rellevant que continua dempeus que procedeix dels rengles de Soraya Sáenz de Santamaría.
Ayuso aferma el gir a la dreta
Les ambivalències de Casado i del seu número dos, el secretari general Teodor García Egea, vincle amb el PP de províncies, van acabar decantant-se cap als falcons després de la victòria nítida d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. Aquest triomf i el fet que suposa un contrapès al poder dels Feijóo-Moreno, ha hagut de ser avaluat per Génova i fa ja molt complicat que es pugui revertir aquesta línia. L'opció de Casado sembla ser similar a la d'Ayuso: extremar el populisme per evitar que Vox creixi massa i, a ser possible, en cas de majoria de dretes un dia al Congrés, formar govern sense ministres d'Abascal.
La davallada de Ciutadans, en el que sembla una crisi terminal, pot ajudar Casado a quedar com l'únic líder d'una dreta si més no formalment homologable. Una direcció de Ciutadans que, amb Arrimadas, aquest diumenge serà també a Colón, però ja molt desdibuixada. Ahir, va intentar fer-se amb un bocí de protagonisme amb una concentració davant la delegació del govern a Catalunya, a la qual es va afegir el PP. Va ser, però, un acte descafeïnat amb una capacitat de mobilització escassa. Només dues-centes persones van sortir al carrer.
La "nostàlgia" d'ETA
L'actual direcció del PP és hereva de l'aznarisme més intransigent. Repeteix, com tot l'univers Aznar, el mateix llenguatge i els mateixos mites, on ocupa un lloc rellevant en l'imaginari el record de la lluita contra ETA. De fet, l'intent d'equiparar l'independentisme català amb l'esquerra abertzale és constant. Els atacs contra Sánchez denuncien una aliança estratègica, segons els portaveus del PP, que el president espanyol ha teixit amb ERC... i amb Bildu.
Pels mateixos dies del primer Colón, el febrer del 2019, Casado va assegurar que "l'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA". No importa que l'organització armada es dissolgués ja fa una dècada. Tampoc que el sobiranisme català s'hagi caracteritzat per una actitud indiscutiblement pacífica durant tot el procés. Es pot ben dir que en aquests dos anys i escaig que han passat des del febrer del 2019, el PP de Casado ha fet un gir de 360 graus. Ha començat i ha acabat al mateix lloc. A Colón.