És ben remarcable l'aparent invulnerabilitat de la dreta espanyola respecte a la pròpia corrupció. El PP remunta a les enquestes tot i les evidències que demostren un entramat de xarxes clientelars superposades, enriquiments injustificables i una manca d'escrúpols absoluta. Falta provar-ho judicialment, però hi ha indicis molt sòlids que deixen clar que el president i gran part del seu govern rebien sobres en negre de forma regular. Però res de tot això sembla afectar-los seriosament.

Una possibilitat seria la manca d'alternativa ideològica. Però sí que hi ha un Podemos de dretes. Millor dit, n'hi ha dos. UPyD és una formació perfectament assumible per al votant espanyolista i Ciutadans fins i tot té una genealogia política equivalent a la de Podemos: Albert Rivera també és una creació dels platós madrilenys. I sí, Ciutadans i UPyD mosseguen. Però, almenys de moment, no hi ha cap indici que estiguin a prop de destruir el PP.

L'explicació, probablement, ve de lluny. La Guerra Civil i, posteriorment, la transició no van eliminar les dues espanyes, només en van derrotar una. Per això la bandera espanyola és la que és i també per això als revolts de les carreteres només hi ha els morts d'una banda. El PP és la dreta visigòtica, els néts de totes les croades. Tan autèntics com Podemos.