Èric Vinaixa va actuar en el míting central d'ERC Foto: Jordi BorràsLa música que acompanya als mítings electorals no és en va. Cada partit utilitza peces musicals o melodies amb una clara intenció, moltes d'elles dissenyades o nascudes tenyides ideològicament i d'altres pertanyents a grups que s'han posicionat a favor d'un o altre partit. Sembla però, que els clàssics no moren mai perquè totes les formacions aposten sobre segur amb cançons àmpliament reconegudes, això sí, la majoria perquè no sigui dit opten per una versió o adaptació enlloc de la peça original.
CiU i la versió de l'Himne de l'Alegria
CiU és gent de costums. Fins i tot, amb la música. Com exemple, la sintonia de les eleccions europees que és la mateixa del cretàcic convergent, quan Ignasi Guardans -ara flagell de l'independentisme- n'era cap de llista. La música és una versió disco de l'himne de l'Alegria. Però, aquesta melodia és, afortunadament, breu. Ara bé, la que més dura i la més ritualitzada en els mítings de l'actual CiU és ja el clàssic "in. inde,independèn, cia...". Una cançó que s'entona amb més garbo quan en Josep Antoni Duran i Lleida agafa la paraula, potser per això té ciàtica. I Artur Mas la "dirigeix" amb el dit. És "indepe", però també és "presi". Els happenings, per això, acaben amb alguna cosa més que un clàssic, acaben amb l'himne. Els Segadors cantat amb ànim institucional i amb mala llet quan algú s'adona de la lletra de l'himne nostrat.
'Que tinguem sort', l'himne republicà
La música dels actes polítics d'ERC té com a eix central un cover de 'Que tinguem sort' de Lluís Llach cantat per una veu femenina. Aquest és el tema amb el que s'obren i sobretot es tanquen els mítings, probablement com a metàfora dels horitzons que busca ERC. A més, mentre no arriba l'hora de començar l'acte, habitualment sonen cançons de Ja T'Ho Diré i Txarango, entre d'altres.
Paràgraf a banda mereixen les actuacions en directe, que van tenir lloc a l'acte inicial, amb el grup d'havaneres Tres de Ronda, que va interpretar una lluïda versió de 'El cant de la senyera', seguida en ple per públic en el moment de la tornada. També a Girona van actuar els cantautors Miquel Abras i Quim Vila. En l'acte central a Barcelona els músics també van tenir un paper important, no només perquè Jimmy Pinyol, regidor del Vendrell i bateria de Lax'n'Busto va conduir el programa, sinó també per les actuacions en directe d'Èric Vinaixa i Refugi, el grup de Joan Reig, conegut també per tocar la bateria a Els Pets. La interpretació de 'M'aclame a tu', amb lletra d'Estelles i música d'Ovidi Montllor va ser la més aclamada, seguida de la interpretació d'una part del 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach.
PSC, l'elecció de l'expert
Li van insistir que escollís un tema de Bruce Springsteen, un cantant sofert per a qualsevol lloc i qualsevol públic, però s'hi va negar. Com a gran aficionat de la música independent (fins i tot va organitzar-ne concerts quan estudiava a la facultat), Javi López no podia triar un altre gènere musical per ambientar els seus mítings. Per això ha triat una cançó de la banda d'indie-rock nord-irlandesa What You Know, “Two Door Cinema Club”, tan enganxosa i enèrgica que es queda a viure al teu cap durant hores. A les estones mortes mentre posen a punt cada acte, sona un fil musical a càrrec dels tècnics de so, que inclou temes variats de grups catalans com Manel i Txarango, folk del compositor iugoslau Goran Bregovic, blues fusió i rock internacional, entre d'altres. Curiosament, en els actes a Cornellà i a l'Hospitalet de Llobregat, s'han pogut sentir temes de gèneres com ara la rumba catalana, que lliguen amb la població provinent de diferents llocs de l'Estat, com ara Andalusia, resident a aquests nuclis metropolitans.
PSC, l'elecció de l'expert
Li van insistir que escollís un tema de Bruce Springsteen, un cantant sofert per a qualsevol lloc i qualsevol públic, però s'hi va negar. Com a gran aficionat de la música independent (fins i tot va organitzar-ne concerts quan estudiava a la facultat), Javi López no podia triar un altre gènere musical per ambientar els seus mítings. Per això ha triat una cançó de la banda d'indie-rock nord-irlandesa What You Know, “Two Door Cinema Club”, tan enganxosa i enèrgica que es queda a viure al teu cap durant hores. A les estones mortes mentre posen a punt cada acte, sona un fil musical a càrrec dels tècnics de so, que inclou temes variats de grups catalans com Manel i Txarango, folk del compositor iugoslau Goran Bregovic, blues fusió i rock internacional, entre d'altres. Curiosament, en els actes a Cornellà i a l'Hospitalet de Llobregat, s'han pogut sentir temes de gèneres com ara la rumba catalana, que lliguen amb la població provinent de diferents llocs de l'Estat, com ara Andalusia, resident a aquests nuclis metropolitans.
ICV aposta pels ritmes reivindicatius
La cançó més usada durant la campanya d'ICV-EUiA ha estat "Soulsister”, de Richard Myhill, una peça soul molt ballable que acostuma a encapçalar i cloure els actes. A més, en els mítings en llocs tancats també s'ha pogut sentir "Bella ciao", una cançó partisana usada durant la Segona Guerra Mundial, així com "Grândola, Vila Morena", l'himne de la Revolució dels Clavells de Portugal del 1974, emblema de la victòria sobre el dictador Salazar. Aquest tema va ser cantat amb especial emoció al Casinet d'Hostafrancs pels diferents representants de l'esquerra verda d'Europa que van donar suport als ecosocialistes catalans. Com a curiositat, el fet que en un parell d’actes hi ha hagut actuació musical: a Hostafrancs el cantautor italià Olden (el van seguir una desena de persones) i tant a Tarragona com en l’acte central a El Prat de Llobregat la cantautora Montse Castellar, número 3 d’ICV-EUiA i número 1 de la coalició a les terres de l’Ebre, va cantar i tocar la guitarra.
