Aquesta és la desena vegada que ETA decideix aturar les seves actuacions armades, ja sigui de forma parcial o total. La darrera treva, que va començar amb l'anunci d'un alto el foc permanent, va estendre's durant els darrers nou mesos del 2009 i va acabar amb l'atemptat de Barajas. La més llarga, que va durar 439 dies, va ser entre el 1998 i el 1999.
La primera aturada real de la violència es va dur a terme dies després del cop d'Estat del 23-F, el 1981, i va durar un any i mig. En el comunicat que ha fet públic aquest diumenge el grup armat a través de la BBC i el diari Gara, no es detalla si aquesta vegada es tracta d'un alto el foc permanent o bé una nova treva temporal.
Durant la història d'ETA, la banda terrorista ha anunciat quatre treves totals (el 1981, el 1989, el 1998 i el 2006) i cinc de parcials. L'organització va anunciar una treva d'un any dies després del cop d'Estat del 23-F. L'aturada de la violència es va perllongar fins l'agost del 1982.
Després de diversos intents frustrats el 1988, finalment va declarar una altra aturada de la violència el gener del 1989, que acabaria trencant-se al cap de tres mesos, després que les converses entre el govern espanyol i ETA mantingudes a Alger fracassessin.
El 1992 va oferir una nova aturada de les hostilitats després de la caiguda de la seva cúpula, però la proposta no va quallar. El 3 de juny del 1996, l'organització va declarar una treva d'una setmana i va oferir negociar l'acabament del conflicte amb el govern del PP, però l'executiu no va fer cas d'aquesta crida. El novembre del 1997, anunciava que no cometria actuacions a l'anomenat "front de les presons".
Dies després de la Declaració de Lizarra, el 16 de setembre del 1998, el grup va declarar una treva indefinida i sense condicions. Aleshores, durant el cessament de la violència més llarg fins el moment, govern i terroristes van mantenir negociacions i fins i tot es van arribar a trobar a Suïssa. Però les converses no van arribar a bon port i el desembre del 1999 va anunciar la tornada a les actuacions armades.
Entre les cinc treves parcials, destaca la que es va anunciar només per a Catalunya el 18 de febrer del 2004. Més endavant, el 2006, ETA va assegurar que no emprendria accions violentes contra les persones electes dels partits polítics de l'Estat, en una altra aturada parcial de la violència.
El març del 2006 ETA va parlar d'un alto el foc permanent que acabaria amb l'atemptat de la T-4 a l'aeroport de Barajas. D'aquesta manera, es trencaven les negociacions que govern i banda terrorista estaven duent a terme fins aleshores.
ARA A PORTADA
-
Punt i final al pacte Junts-PSOE: la militància avala la ruptura amb Sánchez Oriol March | Bernat Surroca Albet
-
ERC, davant del «trencament» de Puigdemont amb Sánchez: entre l'escepticisme i el compromís amb la negociació Bernat Surroca Albet
-
Sánchez admet cobraments en efectiu, però sempre «dins de la legalitat»: «El finançament del PSOE és net» Bernat Surroca Albet
-
Mazón anuncia una compareixença per la dana i diu que «es fa càrrec» dels insults dels familiars de les víctimes Natàlia Pinyol
-
BComú exigeix a Collboni que prohibeixi ja les compres d'habitatge especulatives si vol pressupostos David Cobo
Publicat el 05 de setembre de 2010 a les 14:17
Et pot interessar
-
Política
Aznar assegura que Pujol va prioritzar la immigració magribina per evitar la llatinoamericana
-
Política
Junts denuncia que la Generalitat hagi contractat tecnologia xinesa per desplegar la fibra òptica pública
-
Política
I Esquerra, què?
-
Política
Junts avala la llei de Sánchez que obliga les grans empreses a respondre en català
-
Política
Al PP se li acumulen les desgràcies
-
Política
Estrasburg es pronunciarà la setmana que ve sobre la presó preventiva de Turull, Junqueras i Sànchez
