Aquesta és la desena vegada que ETA decideix aturar les seves actuacions armades, ja sigui de forma parcial o total. La darrera treva, que va començar amb l'anunci d'un alto el foc permanent, va estendre's durant els darrers nou mesos del 2009 i va acabar amb l'atemptat de Barajas. La més llarga, que va durar 439 dies, va ser entre el 1998 i el 1999.
La primera aturada real de la violència es va dur a terme dies després del cop d'Estat del 23-F, el 1981, i va durar un any i mig. En el comunicat que ha fet públic aquest diumenge el grup armat a través de la BBC i el diari Gara, no es detalla si aquesta vegada es tracta d'un alto el foc permanent o bé una nova treva temporal.
Durant la història d'ETA, la banda terrorista ha anunciat quatre treves totals (el 1981, el 1989, el 1998 i el 2006) i cinc de parcials. L'organització va anunciar una treva d'un any dies després del cop d'Estat del 23-F. L'aturada de la violència es va perllongar fins l'agost del 1982.
Després de diversos intents frustrats el 1988, finalment va declarar una altra aturada de la violència el gener del 1989, que acabaria trencant-se al cap de tres mesos, després que les converses entre el govern espanyol i ETA mantingudes a Alger fracassessin.
El 1992 va oferir una nova aturada de les hostilitats després de la caiguda de la seva cúpula, però la proposta no va quallar. El 3 de juny del 1996, l'organització va declarar una treva d'una setmana i va oferir negociar l'acabament del conflicte amb el govern del PP, però l'executiu no va fer cas d'aquesta crida. El novembre del 1997, anunciava que no cometria actuacions a l'anomenat "front de les presons".
Dies després de la Declaració de Lizarra, el 16 de setembre del 1998, el grup va declarar una treva indefinida i sense condicions. Aleshores, durant el cessament de la violència més llarg fins el moment, govern i terroristes van mantenir negociacions i fins i tot es van arribar a trobar a Suïssa. Però les converses no van arribar a bon port i el desembre del 1999 va anunciar la tornada a les actuacions armades.
Entre les cinc treves parcials, destaca la que es va anunciar només per a Catalunya el 18 de febrer del 2004. Més endavant, el 2006, ETA va assegurar que no emprendria accions violentes contra les persones electes dels partits polítics de l'Estat, en una altra aturada parcial de la violència.
El març del 2006 ETA va parlar d'un alto el foc permanent que acabaria amb l'atemptat de la T-4 a l'aeroport de Barajas. D'aquesta manera, es trencaven les negociacions que govern i banda terrorista estaven duent a terme fins aleshores.
ARA A PORTADA
-
-
La crisi al PSOE sacseja la Moncloa: Yolanda Díaz exigeix a Sánchez un «canvi profund» al govern espanyol Redacció
-
L'UCO escorcolla organismes vinculats a Hisenda i Transició Ecològica pel cas de Leire Díez Redacció
-
-
Es pot escapar un virus del laboratori? L'IRTA-CReSA nega que les obres ho hagin facilitat Arnau Urgell i Vidal
Publicat el 05 de setembre de 2010 a les 14:17
Et pot interessar
-
Política
El desacord entre el PP i Vox pels pressupostos envia l'Aragó a eleccions anticipades
-
Política
La jutgessa de la dana cita Feijóo com a testimoni per les converses amb Mazón
-
Política
Junts insta ERC a aprofitar la «debilitat» de Sánchez per forçar-lo a fer concessions amb Catalunya
-
Política
La dimissió d'un membre de la direcció per denúncies d'assetjament agreuja la crisi al PSOE
-
Política
L'Ajuntament de Palma declararà Pedro Sánchez persona non grata
-
Política
Trucades en català i fi a l'«spam»: llum verda a la nova llei d'atenció al client
