Dona de caràcter, rampelluda i impetuosa, Marta Ferrusola sempre ha pensat que el país estava en deute amb la família, per l'entrega il·limitada del seu marit a la presidència de la Generalitat durant 23 anys. Per això sempre va aprovar, protegir i consentir els negocis dels fills -a l'ombra del poder polític que exercia Jordi Pujol- i va alimentar els seus propis ingressos. Un episodi retrata l'omnipotència amb la qual actuava qui exercia de primera dama, que va convertir una modesta floristeria al carrer Balmes -fundada amb Núria Claverol, dona de Carles Sumarroca- en una empresa de jardineria -Hidroplant- que va arribar a treballar pel Barça. La tardor del 1995, Ferrusola va haver de declarar els jutjats pel mal estat de la gespa del Camp Nou, que fins i tot havia provocat queixes dels jugadors del Barça en la temporada anterior. Un grup de socis havia demandat Hidroplant i Ferrovial, responsable d'obres de reforma a l'estadi. "Jo vaig dir que l'herba estaria bé a la primavera, com així va ser", va declarar, sense immutar-se, la dona del president davant del jutge.

Ferrusola, que abans de passar pels jutjats aquell octubre del 1995 ja s'havia espolsat responsabilitats acusant el Barça de jugar partits al Camp Nou abans que la gespa estigués en bon estat -la reforma de l'estadi va portar múltiples maldecaps al club-, era en l'òrbita de les principals constructores del país. Resultava lògic, doncs, que quan Josep Lluís Núñez va decidir executar una remodelació del recinte blaugrana l'estiu del 1994 pensés en Ferrovial -l'empresa assenyalada en el cas Palau- i que Ferrovial subcontractés a Hidroplant la instal·lació de la gespa. La firma de la dona de Pujol es va convertir en l'assessora en matèria de jardineria del Barça.
 
Florir-se a l'ombra de la Generalitat

"Treballar per a la Generalitat no és un bon negoci. Quan a la fi et paga, ja t'has florit", raonava en aquell temps Ferrusola, tal com recull la periodista Cristina Palomar en el llibre Això és una dona! (Angle Editorial). Més que treure rèdit directe del fet de viure a Palau, la família va entendre que podia rendibilitzar la influència que això generava. Pujol es dedicava a Catalunya i la política -no va frenar els moviments dels fills i evitava preguntar, tot i que avui resulta difícil pensar que no els coneixia- i Ferrusola feia de protectora. Ella entenia que els fills tenien dret a una recompensa legítima. Va ser la primera dama qui va defensar en més ocasions les activitats dels seus set fills -avui tots investigats per blanqueig de capitals-, fins i tot quan les sospites sobre la impunitat amb què actuava Jordi Pujol Ferrusola i altres germans eren de domini públic.

Els fills sempre han tingut present el paraigua que posava la mare. No és estrany que Oriol Pujol Ferrusola -l'únic que va emprendre el camí de la política: va ser president del grup parlamentari de CiU i secretari general de CDC- acostumés a afirmar que ell i els seus germans eren "més Ferrusola que Pujol". "Estic molt orgullosa dels meus fills", afirmava la dona de l'expresident en la compareixença parlamentària del 23 de febrer del 2015, just abans que el primogènit exhibís també al Parlament, sense ruboritzar-se i amb el mateix ímpetu de la mare, la capacitat i els contactes que tenia com a "dinamitzar econòmic". La família ja era a l'ull de l'huracà. I no només per la deixa de l'avi Florenci, una confessió que va començar a dinamitar la figura -i potser també el llegat- de l'expresident.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=870Z-1nqwAE[/youtube]
La fi del regnat i els maldecaps

"Tot i que vam guanyar les eleccions, ens van robar el Govern. És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t'han robat", deia Ferrusola quan el tripartit va trencar l'hegemonia de CiU. S'acabava una etapa de regnat, una etapa d'expansió de la família, com després han deixat intuir les investigacions judicials, que apunten a una benefici il·lícit de més de 70 milions des del 1990, amb Ferrusola com a presumpte coordinadora de l'entramat. Ja sigui amb el seu consentiment o ajuda, els fills van trobar terreny abonat en l'activitat privada per prosperar. Qualsevol crítica als set germans irritava la primera dama i era interpretada com un atac malèvol. Una dona que es definia "més cristiana" que el seu marit però amb menys capacitat per perdonar que Pujol.   

La nissaga Pujol-Ferrusola va diversificar l'activitat durant les dècades que el pare exercia el poder. El fill gran, avui a la presó de Soto del Real, és qui més portades ha capitalitzat els darrers anys, perquè els seus negocis van estar estretament vinculats als d'empreses que treballaven per a l'administració i per les amistats cultivades en l'esfera política. "El senyor Mas és molt amic meu, sé que m'atendrà el dia que el necessiti", va afirmar Jordi Pujol Ferrusola el 23 de febrer del 2015 en la que va ser la compareixença estrella de la comissió Pujol al Parlament. La fama de playboy -descrita per Victòria Álvarez en la cèlebre conversa amb Alícia Sánchez-Camacho al restaurant La Camarga- i l'afició pels productes de luxe -com els cotxes clàssics d'alta gamma- ja l'havien convertit en el personatge més assenyalat de la família. Un tarannà que ben poc casa amb el del pare. Tenia la comprensió de la "mare superiora".