El procés d'emancipació nacional de Catalunya és una revolució. És una revolució en tota regla. Pacífica, cívica, alegre, festiva, positiva, raonada i, fins i tot, familiar, però revolució. L'objectiu final de la demanda de la gran majoria dels ciutadans és canviar l'estatus quo, construir un nou estat amb menys errors i més encerts i deixar enrere el segle XIX per fer el pas definitiu cap al segle XXI. I això se'n diu revolució i la Via Catalana en va ser la mostra.
El més revolucionari del procés, però, és proposar a Espanya que posi urnes per canalitzar aquesta revolució de manera ordenada i més o menys racional. Però posar urnes a Espanya sempre ha estat una tasca complicada. I continua essent-ho. Fins i tot, la politicologia catalano-espanyola s'ha inventat un terme que fa riure juristes, acadèmics i al carnisser de sota casa: la consulta tolerada.
No és lloc aquí per analitzar el concepte tolerar en tota la seva extensió. Però sí per recordar que en un estat on és legal la Falange i no una consulta poques coses té per tolerar. Si per un principi lògic els termes revolució i tolerada són antagònics... com no ho ha de ser en l'únic estat on el feixisme (o la versió Made In Spain del nazisme) va guanyar la guerra i el seu líder va morir al llit?. Les revolucions, i més a Espanya, no es toleren, es fan.
ARA A PORTADA
Publicat el 13 de setembre de 2013 a les 22:38
Et pot interessar
-
Política La corrupció als partits es castiga a les urnes? Tranquil·litat al PP, preocupació al PSOE
-
Política Artur Mas és l'expresident de la Generalitat que més diners públics gasta amb 42.000 euros
-
Política Estat i Generalitat es conjuren per sortir de la bilateral amb les «línies mestres» del finançament singular tancades
-
Política L'amnistia enterra la repressió? El dany irreversible de les causes del procés
-
Política Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»