Ahir la República de Sud-àfrica -i tot el món- van commemorar la diada del 18 de juliol. Les Nacions Unides van voler dedicar la data de naixement de Nelson Mandela a la causa de la llibertat, la justícia i la democràcia. Simbòlicament, cada 18 de juliol se'ns demana a tots els ciutadans del món que dediquem 67 minuts del nostre temps a ajudar els altres. Una hora i set minuts que fan referència als 67 anys que Mandela va dedicar, primer, a la defensa com a advocat dels drets humans i, després, el temps que va passar tancat a la presó com a pres de consciència, així com, més tard, el periode de líder de la reconciliació posterior a l'apartheid i símbol de la pau al món.
La transició sud-africana a la plena democràcia és un exemple per al món sencer. Malgrat tots els problemes, el nou règim va entendre, com va dir Desmond Tutu, que "sense perdó no hi ha futur, però sense confessió no hi pot haver perdó". El mateix Tutu va presidir la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació, un organisme que va escoltar i reflectir el relat de les víctimes i, en paral·lel, les confessions dels criminals i torturadors del règim anterior. La Comissió tenia capacitat per concedir indults i així ho va fer quan van considerar que el penediment era públic i sincer. No es va amagar res ni ningú sota l'estora. Hi va haver perdó, però no impunitat.
Aquesta transició va incorporar un terme nou al món. "Ubuntu" és una paraula zulu/xhosa que fa referència a la solidaritat entre les persones, però és més que això. També indica que no pot existir un bé personal fins que aquest no està garantit per a tothom. Els sud-africans van aplicar una gran dosi d'humanitat al seu procés polític i no van deixar que ningú els limités la llibertat.
Diuen les cròniques que Nelson Mandela està millorant, tot i que aquest ha estat el seu noranta-cinquè aniversari. Ahir, doncs, va ser un 18 de juliol feliç.
