L'espiral d'excitació desbocada en la que ha entrat l'unionisme, insuflada per la proximitat nacionalista del Dotze d'Octubre, no els porta enlloc més que al de ser mer remolc del procés independentista. Veient com actuen, com es pronuncien, com reaccionen, la sensació que no són capaços d'anar més enllà d'un talla i enganxa del nacionalisme català aplicat als seus colors es cada dia que passa més evident, mentre que l'absència d'alternatives serioses més enllà dels seus 'juntos' i 'unidos' retrata la seva indolència argumental.
Així i tot hi ha entre l'unionisme una actitud que sorprèn, per innovadora i insospitada. És tracta d'aquest inusitat europeisme que se'ls ha despertat a aquells que fins ahir mateix parlaven d'Europa com si fos una entitat totalment aliena a l'Estat espanyol. De cop i volta s'han tornat més europeistes que Carlemany i, en un rebregament argumental digne de tesi de psiquiatre, sostenen que els catalans volem marxar d'una Unió Europea que, de retruc, es converteix en la solució a tots els problemes.
Evidentment, és fals creure que l'independentisme vol marxar de la UE -tret dels quatre cremabanderes, que fan més mal que bé al procés-, però hi ha una certa línia argumental que creu que com més és repeteix una falsedat aquesta acabarà esdevenint realitat. El més delirant de tot plegat és que els mateixos que ens acusen de voler marxar de la Unió Europea ens amenacen de boicotejar qualsevol intent de retornar si eventualment acabéssim quedant fora.
És a dir, la UE és una meravella, però només si hi romanem com a espanyols, ja que com a catalans mai tindrem l'honor de ser acceptats pels mateixos espanyols que ens volen dins avui però no passat demà. En tot cas, si la Unió Europea està disposada a satisfer les necessitats de revenja dels espanyols ressentits, no paga la pena ser-ne membre.
És a dir, la UE és una meravella, però només si hi romanem com a espanyols, ja que com a catalans mai tindrem l'honor de ser acceptats pels mateixos espanyols que ens volen dins avui però no passat demà. En tot cas, si la Unió Europea està disposada a satisfer les necessitats de revenja dels espanyols ressentits, no paga la pena ser-ne membre.
